L’edifici de Correus és sens dubte una de les construccions icòniques de Barcelona més desconegudes. Aquest equipament de prop de 30.000 metres quadrats va ser inaugurat l’any 1927 en el marc de la consolidació de la Via Laietana i és obra dels arquitectes Jaume Torres i Grau i Josep Goday i Casal, que van guanyar un disputat concurs en el qual també van participar personatges de renom com Josep Puig i Cadafalch o Pere Domènech i Roura.
El conjunt -que consta de dos espais diferenciats units per un singular pont i està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)– ha funcionat fins ara com a seu central del servei de la companyia postal espanyola a la capital catalana, unes funcions que amb el temps han convertit les instal·lacions en un dels edificis històrics més infrautilitzats de la ciutat respecte a la seva capacitat.
Amb l’objectiu de donar una nova vida a l’equipament, Correus va arribar a un acord fa prop de dos anys amb l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) per convertir les instal·lacions en un centre d’innovació i formació tecnològica aplicada a l’economia batejat amb el nom de The New Post Barcelona. Aquesta transformació permetria a la companyia postal continuar amb el servei de l’oficina mentre es dona ús a uns espais ara pràcticament sense activitat.
Tal com va avançar La Vanguardia i ha pogut confirmar el TOT Barcelona, el pacte inicial entre les tres parts va acabar-se formalitzant aquest mes d’octubre. Tanmateix, la filtració d’una imatge on es recrea com quedaria presumptament el magnífic vestíbul d’entrada després de l’anunciada reforma feia saltar la setmana passada totes les alarmes entre la ciutadania davant la possible destrucció d’una part del patrimoni barceloní.
Canvi radical: pantalles i vegetació
La polèmica recreació virtual mostra el monumental espai completament modificat, sense els seus característics elements clàssics i convertit en una gran sala diàfana farcida de pantalles i vegetació on, en comptes de predominar el tradicional color rogenc, agafen protagonisme el blanc i els vidres translúcids. Aparentment, només sobreviuen a la particular transformació l’estructura de l’estança a base de columnes, el paviment i la il·luminació originals.
El suposat canvi de cara radical del vestíbul va desfermar les crítiques de molts ciutadans i defensors del patrimoni de la ciutat, que van utilitzar les xarxes socials per fer notar la seva indignació amb el projecte i demanar explicacions a les autoritats per aquesta vulneració dels criteris de protecció establerts per la normativa.
Blindatge municipal
Davant l’enorme polseguera aixecada per la imatge, les parts implicades en el projecte van afanyar-se a desmentir aquesta possible remodelació pràcticament integral de l’interior de l’edifici, fent valer la protecció patrimonial de la qual gaudeix l’equipament com a BCIL. “La imatge no correspon a la realitat ni es farà en cap cas així. Ara per ara tenim un conveni, però el Pla Especial que permet fer les obres preservarà l’edifici de Correus, que està catalogat. No permetrem cap projecte que destrossi el patrimoni“, assegurava el passat 24 de novembre la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, que remarcava que la iniciativa passarà per la Taula de Patrimoni abans de poder ser aprovada definitivament.
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona afegeixen que la voluntat dels impulsors d’aquest projecte no és només “rehabilitar i conservar” les façanes, el pati i la cúpula, sinó que també es pretén potenciar tots aquells espais i elements de les instal·lacions amb un cert valor arquitectònic per fer-los més “accessibles” a la ciutadania. De fet, tal com figura en el Portal d’Informació Urbanística (PIU) de l’Ajuntament de Barcelona, qualsevol intervenció que es faci a l’edifici ha de mantenir la volumetria original i ha de respectar tant els elements arquitectònics i ornamentals exteriors com els interiors, incloses les sales nobles. A més, tota actuació haurà d’estar avalada per una memòria d’investigació i de recerca històrica que posi en valor els diferents elements d’interès patrimonial i en defineixi les possibles modificacions posteriors d’aquests.
Imatge conceptual i projecte en maduració
Amb el dràstic posicionament de l’executiu barceloní sobre la taula i tenint en compte el particular blindatge que concedeix el reglament a l’edifici de Correus és inevitable preguntar-se per la procedència d’aquesta polèmica imatge. Segons ha pogut comprovar aquest mitjà, la recreació virtual en qüestió forma part d’un vídeo que es va realitzar ara fa dos anys, quan es va signar el primer dels acords entre les tres parts implicades en el projecte, i que es va publicar el passat mes de maig a través del perfil del Consorci de la Zona Franca (CZF) a la plataforma Youtube. La peça audiovisual només es va fer pública amb l’objectiu de presentar el concepte de la iniciativa i en cap cas correspon al plantejament definitiu de com es durà a terme la reforma, precisen fonts internes.
Les mateixes veus apunten que el projecte encara s’ha de posar sobre paper i que es troba en una fase molt inicial del procés que no permet definir amb exactitud ni quina serà la inversió total necessària -que podria rondar els cinquanta milions d’euros– ni tampoc els terminis d’execució de la iniciativa en si. La previsió més optimista assenyala que el nou equipament podria començar a tenir activitat de cara a finals del 2024.
En tot cas, abans de poder materialitzar el projecte, l’Ajuntament de Barcelona haurà de fer efectiu el canvi d’usos de l’edifici, un pas essencial per poder tirar endavant la iniciativa, ja que la catalogació i llicència d’explotació actuals no permeten el desenvolupament de l’activitat que es vol dur a terme en un futur a l’equipament. Cal recordar que amb l’acord entre les tres parts els CZF adquireix la gestió de les instal·lacions durant 35 anys i es compromet a cedir una part de l’espai a Correus perquè pugui seguir amb el servei de l’oficina central de la companyia i una altra al consistori barceloní, que encara ha de definir a què destinarà aquests metres quadrats.
3 
