Les obres d’una finca de la plaça de la Llana, al barri del Gòtic, han destapat una troballa inesperada: les restes d’una fàbrica de xocolata del segle XIX. Els arqueòlegs treballen en aquesta obra des del passat mes de març, fa gairebé un any, però no ha estat fins aquest divendres que han trobat les primeres restes que els advertien de la troballa. Han pogut recuperar elements relacionats amb aquest obrador, com plaques de plom que s’haurien utilitzat per elaborar les etiquetes de les xocolates. En una d’aquestes plaques de plom apareix el nom de Clemente Guardia, nom amb el qual els arqueòlegs han pogut determinar de quin obrador es tractava.
Quan les obres es van posar en marxa el passat mes de març per rehabilitar l’edifici i convertir-lo en un servei de pisos de suport, els arqueòlegs ja van realitzar un primer estudi per determinar quina mena de troballes podrien destapar. Ara bé, la directora de la intervenció, Marta Lucas, ha assegurat que normalment es fixen més en els “antecedents arqueològics del voltant o en documentació genèrica” i no tant “en els usos que s’ha donat als edificis”: “Sabíem que el 1823 el propietari de l’edifici va demanar fer reformes, però no coneixíem la finalitat”, argumenta. Gràcies a la troballa d’un text de l’Almanac de l’Exposició Universal de 1888 els arqueòlegs han pogut identificar l’obrador, ja que hi apareix referenciada l’adreça sota el nom de ‘Guardia. Xocolates i pastillatge’. El mateix nom que s’ha trobat en les plaques.
Més troballes arqueològiques
A banda de descobrir la fàbrica de xocolata, les tasques d’excavació també han tret a la llum diversos murs i portes que atribueixen a un gran casal medieval del segle XIV. Un descobriment que demostra les “moltes vides” de l’edifici: “Primer va començar sent un palauet gòtic, que estava a extramurs, després s’integra dins les muralles quan s’amplien, passa a ser l’Hostal de Sant Pere i més tard és el moment de la fàbrica de xocolata”, argumenta la directora de l’excavació.
