Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Entitats veïnals presenten una oferta a l’Arquebisbat per comprar l’antiga parròquia de Sant Isidor
  • CA
  • Badalona–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Santa Coloma de Gramenet–
  • Cornellà de Llobregat–
  • Sant Boi de Llobregat–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Esplugues de Llobregat–

Proposta formal per convertir l’antiga parròquia de Sant Isidor en un ateneu popular. Les entitats agrupades sota la Plataforma Salvem la Unió Cooperatista Barcelonesa -recentment constituïda com a associació- van presentar fa unes setmanes un projecte amb una oferta de compra a l’Arquebisbat de Barcelona per l’edifici construït originalment per albergar la Unió Cooperatista Barcelonesa (UCB) l’any 1927. La iniciativa per fer-se amb l’immoble ubicat entre els números 176 i 180 del carrer del Comte d’Urgell està valorada en uns dos milions d’euros i compta amb el suport de la Fundació Roca Galès, una entitat cultural privada de promoció de projectes cooperatius. Amb aquesta adquisició, el veïnat pretén recuperar el recinte de més de 3.000 metres quadrats com un espai de memòria de la UCB, motiu pel qual estan en contacte amb el Memorial Democràtic, però també com un centre de creació cultural obert al barri de l’Esquerra de l’Eixample i com un nou pol per al moviment cooperatiu a Catalunya.

Així doncs, la idea és reconèixer l’important paper que va tenir l’UCE abans i durant la Guerra Civil mentre s’impulsen iniciatives culturals que reactivin el teatre que s’hi amaga a dins i projectes comunitaris. Un altre dels objectius és que l’edifici pugui acollir aquelles entitats de la zona que no tenen seu o un espai de trobada, com poden ser els castellers, que no compten amb un local adequat per assajar. En definitiva, és un projecte obert al barri i disposat a respondre a les necessitats d’aquelles agrupacions que ho necessitin. La proposta està des de fa unes setmanes en mans de l’església, que encara no s’ha pronunciat al respecte. Cal recordar que l’Arquebisbat taxava l’immoble amb un valor de 9,8 milions d’euros ara fa cinc anys, quan es va arribar a un acord per cedir-lo a l’Hospital Clínic. En el seu moment, havien comprat les instal·lacions per 7,1 milions de pessetes, una xifra que seria aproximadament equivalent al preu de compra fixat en l’oferta ciutadana.

Vista interior de l'entrada a l’antiga parròquia de Sant Isidor, tancada des de fa cinc anys / A.R.
Vista interior de l’entrada a l’antiga parròquia de Sant Isidor, tancada des de fa cinc anys / A.R.

Apunts d’una història estretament vinculada al barri

La Unió Cooperatista Barcelonesa va néixer el 1927 de la unió de les també cooperatives La Dignitat i El Rellotge, que havien sorgit a principis del segle XX al voltant de la barriada de Sant Medir, a la Nova Esquerra de l’Eixample. Les seves dimensions, capacitat productiva i el nombre de socis -va arribar a comptar amb unes 2.000 famílies afiliades i diverses seus- van convertir aquesta entitat en la cooperativa de consum més gran de Catalunya a l’època. Amb la fi de la Guerra Civil i els anys de postguerra va començar el declivi de l’entitat, que va acabar venent el seu edifici central a l’Arquebisbat de Barcelona per dignificar la parròquia de Sant Isidor, que fins aleshores estava en precari en un local del número 54 del carrer de Rosselló. L’església va estar en funcionament des dels seixanta i fins al maig del 2021, quan s’ordena el seu tancament amb previsió de cedir les instal·lacions a l’Hospital Clínic per poder ubicar-hi la nova seu del Centre d’Innovació en Tecnologia Sanitària (CATI). La institució mèdica havia de poder fer ús del recinte a través d’un dret a superfície de 75 anys sota un cànon mensual de 25.000 euros.

Edifici central de la Unió Cooperatista Barcelonesa fotografiat l'any 1962, quan el compra l'Arquebisbat de Barcelona / ADB, fons Parròquia Sant Isidor
Edifici central de la Unió Cooperatista Barcelonesa fotografiat l’any 1962, quan el compra l’Arquebisbat de Barcelona / ADB, fons Parròquia Sant Isidor

Més enllà de l’ús purament religiós, l’edifici té una importància cabdal al barri perquè va ser el bressol de l’escola IPSI, indestriablement vinculada a la figura del seu fundador, l’educador i pedagog Antoni Amorós . El centre educatiu va iniciar oficialment la seva trajectòria el curs 1963-64 amb dotze alumnes de pàrvuls i setze de primer de batxillerat elemental, ocupant una part de la primera planta de l’immoble. La línia pedagògica que promulgava el col·legi – que fugia de la tradicionalitat del Movimiento i era afina al model de nova escola catalana de la República- va provocar el trencament amb l’església l’any 1974, quan el bisbat va lliurar un requeriment notarial al director de l’escola forçant-lo a deixar el recinte. La sortida del centre educatiu de l’antiga cooperativa es va fer efectiva dos anys després, quan el col·legi es va instal·lar en un principal del carrer de Mallorca.

Inicis de l'escola IPSI, que es va fundar a la primera planta de l'edifici de l'antiga Unió Cooperatista Barcelonesa / Escola IPSI
Inicis de l’escola IPSI, que es va fundar a la primera planta de l’edifici de l’antiga Unió Cooperatista Barcelonesa / Escola IPSI

A banda de l’escola, el recinte de la Unió Cooperatista Barcelonesa també va estar molt vinculat durant diverses etapes al moviment juvenil. Primer de la mà del grup escolta heretat de la parròquia primigènia del carrer de Rosselló, que va acabar dissolt el 1969 quan tenia una seixantena de membres. El seu relleu el prendria l’esplai de Sant Isidor el 1977, que dos anys després s’integraria al Moviment de Centres d’Esplais Cristians de Catalunya (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés. L’organització mantindria la seva activitat en aquest recinte fins a l’abril del 2021, quan es va veure forçada a abandonar la seva seu davant l’imminent aterratge del Clínic. En aquell moment, l’esplai tenia una vuitantena d’integrants, que es van haver de traslladar a la Parròquia de Maria Mitjancera per evitar la dissolució de l’agrupació. Abans, ja havien hagut de readaptar la seva activitat per problemes amb filtracions d’aigua al soterrani que tenien cedit, una situació que es va convertir en insostenible després del pas del temporal Glòria a finals de gener del 2020.

Pressió de reobrir l’edifici cinc anys després

El darrer capítol important de la trajectòria de l’edifici arrencava l’agost del 2024, quan el projecte del Clínic va fer fallida. Les aspiracions expansionistes de l’equipament hospitalari van acabar frustrades per la pressió ciutadana, que va portar l’Ajuntament de Barcelona a ampliar el nivell de protecció patrimonial del recinte, condicionant dràsticament la reforma prevista i evitant-ne un possible enderroc. Actualment, està catalogat com a Bé d’Interès Urbanístic, fet que obliga a conservar i restaurar la façana, així com el teatre en desús que s’amaga a l’interior o l’escalinata. Des d’aleshores, tant l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample com les diverses entitats contràries a la iniciativa -agrupades sota la Plataforma Salvem la Unió Cooperatista Barcelonesa- han reclamat l’espai per convertir-lo en aquest nou ateneu popular. En paral·lel, es van presentar al·legacions al consistori per ampliar encara més el nivell de protecció patrimonial d’alguns dels elements del recinte per garantir-ne la preservació, una petició que ha caducat sense una resposta de l’administració.

Amb la pilota sobre la teulada de l’Arquebisbat, les entitats celebraran aquest dissabte 21 de novembre una jornada de cultura popular plena d’activitats per a la ciutadania per mantenir la pressió sobre l’església i aconseguir el vistiplau a l’oferta de compra. Tindrà lloc a les portes del recinte, a la cruïlla entre els carrers del Comte d’Urgell i de Provença, des de dos quarts de tres de la tarda fins al vespre. Mentrestant, l’immoble suma ja cinc anys tancat a l’espera d’una nova vida. Si s’aconsegueix desbloquejar la situació de l’antiga seu de l’UCE, el següent pas serà la rehabilitació i adequació de l’edifici, una intervenció que calculen que podria fer elevar la inversió fins als quatre milions d’euros. Per a aquesta segona fase, el veïnat confia a comptar amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, que fins ara només s’ha pronunciat per descartar en el seu moment una possible expropiació.

Façana principal de l’antiga parròquia de Sant Isidor, tancada des de fa cinc anys / A.R.
Façana principal de l’antiga parròquia de Sant Isidor, tancada des de fa cinc anys / A.R.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa