La Casa Gomis va ser durant dècades una de les grans desconegudes del patrimoni arquitectònic català. Ubicada enmig d’una pineda a només 400 metres de la tercera pista de l’aeroport del Prat, aquesta joia racionalista projectada per l’arquitecte Antoni Bonet Castellana i construïda entre el 1957 i el 1963 va romandre pràcticament fins als anys noranta fora de l’esfera pública, com un preuat tresor custodiat per una branca dels descendents de la coneguda família d’empresaris tèxtils Bertrand, propietaris dels terrenys que flanquegen el paratge natural de la Ricarda. La situació va fer un gir de 180 graus el 2021, quan els mitjans van començar a fer-se ressò del projecte polèmic d’ampliació de l’aeròdrom que, en una de les opcions, plantejava allargar 500 metres la tercera pista i engolir pràcticament la totalitat d’aquesta reserva verda, cosa que aïllaria per complet la finca.
Els fills de Ricardo Gomis i Inés Bertrand, el matrimoni barceloní que va encarregar la construcció de l’edifici a Bonet, ja feia temps que havien començat a obrir de manera privada la casa on havien passat estius i molts caps de setmana. Conscients del valor patrimonial que tenien entre mans, els hereus van encarregar una profunda reforma als arquitectes Fernando Álvarez i Jordi Roig, dues figures clau que han permès situar al lloc que li pertoca tant l’immoble com l’autor. Des d’aquella primera intervenció, es van fer innumerables visites al recinte per a estudiants d’arquitectura i disseny i s’hi van celebrar alguns certàmens i concerts, recuperant l’esperit original que havia tingut la Casa Gomis com a refugi cultural en ple franquisme, acollint entre les seves parets a personalitats del calibre de Joan Miró, Joan Brossa, Josep Maria Mestres Quadreny o Antoni Tàpies.
La feina de formiga de la família propietària es va intensificar arran de la polèmica per les ànsies expansives d’Aena i va tenir un dels seus punts àlgids entre els mesos de setembre i novembre passats, quan l’edifici va ser una de les seves seus principals de la biennal artística Manifesta 15 juntament amb les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. L’indubtable èxit de públic d’aquest esdeveniment -es calcula que prop de 45.000 persones van visitar el recinte en dos mesos i mig- va tornar a catapultar a primera línia tant l’immoble com l’amenaça que planeja literalment sobre aquest paratge natural, un projecte d’ampliació de l’aeroport que està en l’aire, però que l’executiu de Salvador Illa semblava fins ara entestat a recuperar durant aquest mandat malgrat les crítiques de diversos sectors les entitats ecologistes. Tanmateix, el canvi d’any ha vingut acompanyat d’un cop d’efecte que ha sacsejat completament el taulell: l’Estat ha comprat la Casa Gomis per 7,2 milions d’euros amb l’objectiu de convertir-la en un centre cultural.
La decisió “valenta” per reconèixer una croada familiar
La notícia la feia pública el govern espanyol aquest dimarts en una roda de premsa des de l’immoble que va comptar amb la presència tant dels germans Gomis Bertrand com de la Generalitat i l’Ajuntament del Prat de Llobregat. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va ser l’encarregat de donar els detalls d’una operació que -segons va precisar- “únicament” té l’objectiu de garantir la conservació d’aquesta joia racionalista, evitant d’aquesta manera pronunciar-se sobre un moviment que sens dubte podria condicionar l’ampliació de la tercera pista. “Això d’avui és un exercici de preservació patrimonial, la resta són debats per a un altre dia”, va insistir, fent una crida a desvincular la compra de la finca dels plans expansius de l’aeroport. Urtasun sí que va voler remarcar, però, que en aquests moments no hi ha “cap projecte concret” sobre la taula i que “l’entorn és un element molt important” per al futur de la casa, la qual contempla com un espai “imprescindible” per entendre com la cultura es relaciona amb el medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. El ministre recordava d’aquesta manera implícitament la seva oposició i la del seu partit -Comuns- a aquesta ampliació de la infraestructura.
Una de les persones presents en l’acte d’aquest dimarts va ser la Marita Gomis, una de les filles del matrimoni que ha capitanejat aquesta particular croada familiar. “L’acord és un reconeixement a l’aposta de cultura i vida dels pares i a l’esforç de preservació de la següent generació. Hem fet molta feina durant aquest temps per mantenir la casa oberta que potser no es veu. Estem satisfets d’haver arribat a aquest punt i que passi a mans de l’administració pública”, assegura en declaracions al TOT Barcelona. La fins ara copropietària considera que el Manifesta els va acabar de donar l’impuls final que necessitaven pel que fa a la repercussió perquè l’Estat es decidís a fer el pas i confia que la família podrà continuar lligada en certa manera a l’edifici com a guardians del seu llegat més personal. Sobre els efectes que aquesta adquisició pot tenir en els projectes expansius de l’aeròdrom, Gomis es mostra per ara prudent. “Això és una mica com los ojos del Guadiana, que desapareix i torna a aparèixer cada cert temps. No està en les nostres mans”, afirma, tot i ser conscient que aquest moviment per part del govern espanyol complica un eventual allargament de la tercera pista.
Més contundent es mostra Roig, un dels dos arquitectes que van liderar la primera gran reforma de l’immoble a finals dels noranta. “És una notícia magnífica. No només dona resposta a l’anhel de la família de donar continuïtat al llegat dels pares obrint-la a la ciutadania, sinó que això obliga i posa uns deures a les administracions, ja que la Casa Gomis ara està a l’altura del Palau Güell, la Casa Batlló… Amb la compra, com a mínim, hi ha un compromís de protegir-la i mantenir-la”, assenyala, tot indicant que aquest és un “primer pas” per blindar l’entorn. Roig celebra l’aposta de l’Estat per una operació que qualifica de “valenta” en tractar-se d’una obra força contemporània, amb poc més de sis dècades de vida, i posa en valor la tasca desenvolupada pels descendents dels impulsors, que van creure en la importància d’aquest edifici des del minut zero i que van decidir invertir entre tots prop d’un milió d’euros per poder restaurar el recinte l’any 1997 i començar a obrir-lo al públic. “Aquest esforç titànic volia projectar la casa cap al futur per situar-la on es mereixia i aconseguir que alguna administració l’adquirís per preservar-la”, recorda l’arquitecte, que en aquest temps ha treballat una mica com a “metge de capçalera” del recinte, intervenint en diverses actuacions puntuals per mantenir-lo en bon estat de conservació.
Un regal enverinat i el precedent de Coderch
L’optimisme respecte a la preservació de la Ricarda que ha despertat la compra de la Casa Gomis no ha calat en tots els sectors de la societat. Malgrat que actors rellevants com la mateixa directora de la biennal Manifesta, Hedwig Fijen, han arribat a qualificar l’adquisició com una “fita remarcable” per avançar en la preservació tant del patrimoni arquitectònic com del “ric entorn natural que envolta la casa”, algunes entitats ecologistes veuen en aquesta operació un moviment que, més que blindar el paratge, el que fa és eliminar un intermediari en cas de voler tirar endavant amb el projecte de la tercera pista. “Sempre està bé que es protegeixi el patrimoni, però amb l’adquisició treus del mig un petit obstacle perquè ja no hi ha cap privat afectat, fet que facilita l’ampliació de l’aeroport. Confiem que no sigui així, però estem en alerta i no ho tenim gens clar”, reconeix Jaume Grau, portaveu d’Ecologistes en Acció.
Grau insisteix que estan a l’espera dels resultats de l’estudi de la comissió d’experts promès per l’executiu d’Illa per analitzar el cas, però subratlla que planejaments així desoeixen les advertències de l’ONU pel que fa a la pèrdua de biodiversitat, sobretot per la destrucció del ric ecosistema aquàtic de la Ricarda, que seria pràcticament impossible de replicar. “És un projecte insostenible, econòmicament dubtós i amb un impacte ambiental indubtable. La intenció política amb la copra pot ser positiva, però el resultat pot acabar sent el contrari. Al final la propietat no deixa de ser de l’Estat i ja sabem qui té majoria al Consell de Ministres”, lamenta el portaveu.
En cas de tirar endavant amb el temut allargament de la tercera pista, Roig té molt clar que la iniciativa tindria un efecte devastador sobre la casa que seria gairebé irrecuperable, per molta titularitat pública que tingui el recinte. “Si es fa, això deixaria aquesta part del front litoral com un cul-de-sac. Només cal mirar què va passar amb l’antic club de golf del Prat, obra de Josep Antoni Coderch, que està abandonat en unes condicions deplorables i que és pràcticament inaccessible”, apunta. Malgrat aquest precedent poc encoratjador, l’arquitecte confia que l’exposició pública que ha tingut la finca gràcies a la feina de la família i a la plataforma que ha suposat la biennal Manifesta permeti evitar un desenllaç catastròfic per a un exponent únic del racionalisme català. “La Casa Gomis ja no és només una cosa de friquis de l’arquitectura i d’especialistes. L’edifici s’ha convertit en un tema de debat en moltes sobretaules, ha saltat de categoria i ja és un bé comú”, conclou.
