L’Ajuntament de Barcelona ha decidit canviar els panots de Barcelona per uns de més sostenibles Un canvi que apropa el terra de la capital al segle XXI, amb uns exemplars que es posaran primer de tot a l’eix verd del Poblenou i que permeten filtrar millor l’aigua i reduir l’efecte illa de calor. L’any passat, l’executiu va obrir la porta a canviar aquest model, fet que va generar força polèmica i va obligar Ada Colau a matissar i explicar que el canvi consistia a dissenyar el panot de sempre però més ecològic.
Aprofitant la seva presentació i instal·lació, el consistori ha volgut reocrdar l’origen dels panots de Barcelona. L’Ajuntament explica, en un fil d’“Una Història de Barcelona”, com van néixer els panots i ho ha fet amb un al·legat de la seva trajectòria. “Canviar el disseny del panot? De cap de les maneres! La gent de Barcelona ens sentim molt identificats amb aquestes peces, amb diferents models oficials”, comença l’Ajuntament la seva explicació. La història de l’origen dels panots ens durà fins a l’any 1909, quan Barcelona es coneixia com a Can Fanga, pel fang que es generava quan plovia.
Tots els panots de Barcelona
A les voreres, explica el fil, hi predominava el macadam, que aixeca molta pols i converteix la pluja en fang. Per evitar que la pluja entorpís el dia a dia a l’Eixample, l’Ajuntament diu que el paviment de les voreres ha de ser de ciment pòrtland de gran qualitat i encarrega 10.000 m² de llosetes de 20×20 cm i un gruix de 4 cm. Es veu que inicialment havien de ser 18 dissenys diferents, però finalment se’n van fer només cinc, les cinc que ara veiem al terra de Barcelona: les quatre pastilles, els quatre cercles, els cercles concèntrics, la calavera i la mítica flor. Hi ha una excepció al carrer diagonal i a Gràcia, amb disseny de Gaudí.
Per què un dels panots és una flor?
Segons explica el consistori a les xarxes, diu la llegenda que la flor, el panot més estimat de tots, va ser obra de Puig i Cadafalch, que es va inspirar en el terra que ja havia fet al pati de carruatges de la Casa Amatller. En tot cas, s’especifica que sobre aquest punt no hi ha “cap prova documental”. L’exposició de 1929 estava a punt d’arribar i l’Ajuntament va obligar cada propietari a pavimentar la vorera de davant de casa amb els materials autoritzats. Barcelona havia de lluir tota igual.
Actualment, només es fan servir el panot de la flor i el de les quatre pastilles. Segons els càlculs municipals, hi ha aproximadament hi ha cinc milions de metres quadrats amb el panot a Barcelona. Els nous panots arriben per substituir o completar aquesta xarxa, amb el disseny de sempre, però amb un material més sostenible que s’adapti millor als reptes que planteja el canvi climàtic.
