El govern de Jaume Collboni rebutja que la presó de la Trinitat Vella sigui declarada bé cultural d’interès nacional (BCIN), la màxima catalogació patrimonial que atorga la Generalitat de Catalunya, i per tant que es preservi. Actualment, l’equipament penitenciari funciona com a centre en règim obert i amb la inauguració el 2026 de la presó de la Zona Franca, pensada per a interns en tercer grau, suposarà el tancament definitiu de l’edifici de la Trinitat Vella, al districte de Sant Andreu.
A finals de juliol, la Comissió de la Dignitat i altres 12 entitats va presentar una petició concreta al departament de Cultura de la Generalitat perquè declari la presó bé cultural d’interès nacional i se’n conservi una part. El TOT Barcelona s’ha dirigit dues vegades al departament de Cultura per saber què pensa fer, sense obtenir resposta. La presó de la Trinitat Vella va ser el centre penitenciari de dones principal de Catalunya al llarg del segle XX i durant el franquisme es va convertir en un punt de repressió.
Avui hem presentat juntament amb 12 entitats de Sant Andreu del Palomar, una demanda perquè es declari Bé Cultural d’interès Nacional la Presó de Dones de la Trinitat
— ComissioDignitat (@ComissDignitat) July 25, 2025
Cal preservar aquest patrimoni imprescindible de la història de la repressió de les dones i la lluita feminista pic.twitter.com/J6dXj8JqNf
La conservació, en “col·lisió”amb el nou planejament
La regidora del districte de Sant Andreu, Marta Villanueva diu que declarar l’edifici com a BCIN implicaria que no es podria enderrocar ni modificar l’immoble substancialment. També suposaria que s’hauria d’establir un entorn de protecció visual, ambiental i patrimonial del bé. A parer de Villanueva, la declaració entraria en “col·lisió” amb l’avançat procés de transformació de tot l’àmbit després de tants anys d’espera. El planejament que s’està executant preveu la construcció d’uns 450 habitatges i equipaments. Alguns dels pisos seran per reallotjar veïns de la Trinitat Vella i altres seran de lloguer social.
Políticament, el debat sobre la conservació de la presó de la Trinitat Vella fa setmanes que cueja. Villanueva va donar aquesta resposta a la regidora d’ERC Rosa Suriñach en el plenari d’octubre. Els republicans van presentar un prec que no va ser acceptat pel govern. En opinió de Suriñach, s’hauria de preservar la façana principal i algun altre element com s’ha fet amb la Model, una presó d’homes. “No podem permetre que la història de les dones sigui ignorada”. L’edil també va destacar que l’edifici és un exemple “excepcional” d’arquitectura franquista herreriana i el fet de no enderrocar una part permetria fer-ne un ús educatiu, de divulgació i cultural, la qual cosa “és compatible amb el projecte de construir habitatge”.
El plenari de Sant Andreu va aprovar la conservació
El plenari de Sant Andreu de mitjans d’octubre ja va donar suport a la demanda que la presó de la Trinitat Vella sigui un BCIN. Junts per Barcelona va presentar una proposició que va ser aprovada amb els vots dels juntaires, ERC i Barcelona en Comú. En aquell mateix ple, els republicans van posar sobre la taula un prec en la mateixa línia. La proposició de Junts demanava que el projecte urbanístic per transformar la presó “incorpori la preservació parcial de l’edifici”, concretament l’entorn de la façana i els espais annexos, i plantejava definir de la mà de les entitats veïnals i els col·lectius feministes “un espai de memòria dedicat a la repressió de les dones, amb usos culturals i socials”, recorda ara la consellera portaveu de Junts al districte, Ximena Gadea. Per a Junts, estem davant d’una oportunitat històrica” de situar el barri de la Trinitat Vella com “un referent de ciutat i de país en la preservació del patrimoni i la memòria democràtica“, afegeix Gadea.
Es conservaran alguns elements
Si la Generalitat no ho atura, la presó es podria enderrocar al llarg del 2026. En tot cas, alguns dels elements se salvaran, segons la regidora Villanueva: dos monòlits de granit, la porta de ferro, quatre elements esfèrics de la porta, un vitrall, enreixat de les finestres, portes de les cel·les, un mural fet per joves… Uns elements que s’ha acordat reubicar en futurs equipaments de la zona. També s’elaborarà un plànol en 3D que permetrà fer tasques divulgatives i d’educació del que va significar la presó, i s’inclourà la història de la presó de la Trinitat Vella en el futur espai memorial de la presó Model.
Un acte a favor de la “dissidència feminista” durant el franquisme
El 22 de novembre, Perifèriques, preses de la Trinitat Vella farà un acte (al carrer de Pere Manjón, 2, a les 10.00 hores) per fer valdre “la memòria democràtica de gènere i la dissidència feminista durant el franquisme a Barcelona”. “Obrirem un espai per a la divulgació de la memòria i el patrimoni, amb l’objectiu d’impulsar el pensament, el debat, la participació i la creació multidisciplinària”. El projecte està impulsat per l’Associació Trinitat Uneix amb la col·laboració de La Jarra Azul, BitLab i el centre cívic Trinitat Vella.
