Els impulsors del Museu del Transport aconseguien el passat 30 de gener una fita important. La iniciativa ciutadana que proposava instal·lar l’equipament a l’antic Palau de Comunicacions i Transports, propietat de l’Ajuntament i actual seu del palau número 1 de la Fira de Barcelona, arribava finalment al Ple amb l’objectiu d’aglutinar el suport dels grups municipals. Malgrat els intents de l’executiu liderat per Jaume Collboni de fer-los canviar d’opinió, proposant ubicar el museu a l’anomenada llosa de la Vall d’Hebron, just a sobre de les cotxeres de Sant Genís de Transports Metropolitana de Barcelona (TMB), l’Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona no donava el seu braç a tòrcer i mantenia l’aposta pel recinte firal. Finalment, el plenari acordava de manera unànime la creació d’una comissió amb tots els actors implicats per analitzar la viabilitat del projecte. Això no implicava que el consistori renunciés a la seva proposta de la llosa de la Vall d’Hebron, però almenys garantia que hi hauria un debat i un estudi a fons abans de descartar el pavelló firal.
L’acord plenari es va traduir en una primera reunió a tres bandes entre l’associació, la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, i el director general de la Fira, Constantí Serrallonga, que es va celebrar el passat 16 de març. En aquesta trobada, es va fer palès que l’organització firal no sembla disposada a cedir les instal·lacions i es va aixecar la llebre sobre una concessió de 50 anys dels diferents pavellons de Montjuïc en favor de la Fira. Això últim va agafar completament per sorpresa els membres de la coordinadora. Fins ara sempre s’havia treballat amb la idea que la cessió del recinte concloïa el 2025 i que s’havia demanat una pròrroga abans de tancar un altre acord. Així s’indicava també en el Pla especial integral i de millora urbana per al desenvolupament de l’àmbit dels pavellons firals (PEliMU), el full de ruta urbanístic que afecta el palau en qüestió i que està encara en procés d’al·legacions. De fet, aquest horitzó del 2025 era un dels arguments que esgrimia l’entitat per defensar que, ara que aquest espai quedava lliure, pogués destinar-se al museu. Tanmateix, la continuïtat de l’organització firal al capdavant de la gestió dels equipaments de la plaça d’Espanya feia temps que estava lligada, tot i que mai va arribar a passar per cap sessió ordinària ni extraordinària del Ple.
En concret, aquesta cessió dels palaus a la Fira es va acordar per unanimitat a la Comissió d’Economia i Hisenda que va celebrar-se el 19 de març del 2025. El punt refrendat pels grups municipals donava llum verda al “plec de clàusules reguladores per a la concessió d’ús privatiu del recinte firal de Montjuïc a la Fira […] amb caràcter onerós i un termini de 50 anys, per destinar-lo a la realització de fires, congressos, convencions, exposicions o altres actes d’interès cultural i/o ciutadà”. Tot i parlar de l’aprovació d’aquest plec de clàusules, sabem que es tractava d’un acord de concessió perquè així ho va precisar durant la sessió el mateix regidor Jordi Valls, amb l’objectiu de diferenciar aquest punt de la cessió en dret a superfície del Palau del Vestit, que a partir del 2029 es convertirà en un equipament de barri. Després de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), es donava un màxim de vint dies per presentar reclamacions o al·legacions abans de donar-se per aprovat definitivament. Com que no hi va haver cap recurs, es va donar per adjudicada la concessió dels pavellons el 24 d’abril del 2025, sota un cànon anual de 750.000 euros. És a dir, que la Fira mantindria el control de les instal·lacions fins al 2075.
Una concessió “opaca” que podria acabar en litigi judicial
Des de l’Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona denuncien que aquesta concessió presenta diverses irregularitats. Per una banda, no entenen per què un acord d’aquesta magnitud i característiques no va passar pel plenari i tampoc per la Comissió de Govern que va aprovar el pla urbanístic que afecta l’entorn dels palaus de Montjuïc. Tampoc perquè no es feia cap menció a la concessió fins al 2017 al PEliMU. Ho veuen improcedent i consideren que incorre en nombrosos vicis de nul·litat de ple dret. Per altra banda, es dona la circumstància que la iniciativa ciutadana -que finalment va aconseguir els suports necessaris per arribar a la cambra barcelonina- ja feia un mes que estava en tràmit a l’Ajuntament quan la proposta de cessió dels pavellons a la Fira per 50 anys es va presentar a la Comissió d’Economia i Hisenda. Com pot ser que s’autoritzés aquesta recollida de signatures per portar la demanda al ple sense cap objecció de cap càrrec polític ni dels serveis jurídics? Aquesta és una de les preguntes que es fa l’entitat, que veu “opacitat” en tot el procés i un nul respecte per la participació ciutadana.
“Els fets fins ara exposats demostren que ens hi juguem molt més que un Museu del Transport. Podem tenir una Barcelona referent de les pràctiques democràtiques i la participació ciutadana o bé una ciutat governada per l’opacitat, amb un espai públic hipotecat fins al 2075 a conseqüència d’unes pràctiques simplement inadmissibles, tant des del punt de vista jurídic com polític”, argumenten des de l’associació en un comunicat. És per això que estan estudiant presentar un recurs contenciós administratiu per impugnar tant la concessió com el pla urbanístic que afecta la zona. La seva més que probable acceptació a tràmit podria suposar la paralització cautelar del PEliMU fins que es resolgui el recurs i els vicis de procediment detectats. En cas de no fer-ho, s’iniciaria un litigi judicial que allargaria el procés de transformació de l’àmbit firal de Montjuïc previst per al centenari de l’Exposició Universal del 1929. Els impulsors del Museu del Transport confien que no caldrà arribar a aquest punt i estan a l’espera que el consistori respongui a les al·legacions que van presentar al pla urbanístic. Es mostren “oberts al diàleg” i esperen un moviment per part de l’administració que eviti que el cas acabi a tribunals.
L’Ajuntament defensa que la cessió es va fer correctament
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona apunten que el tràmit administratiu amb el qual es va adjudicar la concessió ha estat “correcte en tot moment” i subratllen la seva “voluntat de màxima transparència sobre el tema”. Les mateixes veus remarquen que el projecte es va sotmetre al tràmit d’informació pública després d’aprovar-se a la Comissió d’Economia i Hisenda “sense que es presentés cap al·legació“. Al seu torn, des de la Fira de Barcelona han preferit no fer comentaris al respecte.
