La catedral de Barcelona ha finalitzat les obres de restauració dels vitralls del deambulatori i els terrats, dos anys després d’encetar-les. Amb la fi de la intervenció, l’edifici incorpora un nou mirador amb vistes panoràmiques, així com inaugura un nou espai d’arxiu digital que permetrà consultar més de 930 documents de l’Arxiu Capitular. Les obres, finançades en col·laboració entre la Generalitat i el govern espanyol, han tingut un cost final de 2,5 milions d’euros. L’operació s’ha centrat en una reparació i reforç dels 12 vitralls del deambulatori, entre els més destacats dels segles XIV i XV que es conserven a Catalunya. A l’acte de presentació dels nous espais han assistit el ministre de Transports de l’executiu de l’Estat, Óscar Puente, la vicepresidenta en funcions del Govern, Laura Vilagrà, i el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. El mateix Omella ha celebrat la culminació de la iniciativa, que considerava “imprescindible” per al país.
En un sentit similar, Vilagrà ha destacat que les obres són de “les més emblemàtiques” del seu estil al país, amb un patrimoni que supera “el religiós i espiritual”. Les reformes culminades aquest dimecres prometen, per a Puente “llargs anys de vida” als ornaments i a la catedral en si. Una inversió d’aquest perfil, a parer del ministre, ajuda a “mantenir la identitat” de la ciutat i del país i, pel seu valor material i immaterial, “fa avançar l’economia”. Val a dir que la intervenció es va encetar abans de la pandèmia de Covid 19, amb el desmuntatge dels elements de pedra del finestral. En aquest procés, els especialistes van descobrir elements que “podrien ser més antics del que es pensava”.
Nous espais
Més enllà de la restauració, la catedral veu remodelat el seu terrat, amb un nou mirador panoràmic. Les obres han afectat més de 2.000 metres quadrats de rajola, si bé s’ha recuperat el paviment original i s’han millorat els accessos a la zona; una obra que inclou un nou ascensor cap al sobreclaustre i la capella de Santa Llúcia. També permet l’accés als terrats laterals, ara impermeabilitzats, en unes obres que han seguit l’estil original per “mantenir la imatge del temple”. Finalment, el nou arxiu digital s’anirà ampliant de forma progressiva.
Finançament i “col·laboració”
El finançament de les intervencions s’ha distribuït entre els executius català i espanyol, a més de fons europeus. El ministeri de Transports hi hauria aportat més d’un milió d’euros, mentre que el Govern n’ha ofert més de 220.000. Els prop de 640.000 restants han estat procedents dels FEDER comunitaris. En aquest sentit, Omella ha agraït la “unió i col·laboració” entre els diversos nivells institucionals. També ho ha fet Santiago Bueno degà de la catedral, que diu sentir-se “recolzat, no només econòmicament, sinó personalment” per totes les administracions.
