La Casa Lleó Morera del passeig de Gràcia reobrirà com a “equipament cultural de caràcter museístic”, segons figura en la documentació pública del projecte que el TOT Barcelona ha pogut consultar. L’edifici de Lluís Domènech i Montaner fa una dècada que està tancat -amb algun moment puntual i excepcional que ha obert- per problemes d’accessibilitat i ara mateix no es pot visitar. Però en un futur s’hi podrà tornar a entrar. Aquest mitjà va avançar el novembre passat que l’Ajuntament havia aprovat inicialment, en comissió de govern, el Pla Especial Integral (PEI) per al desenvolupament dels usos de la Casa Lleó Morera. A l’espera que s’acabi la tramitació pendent, amb l’aprovació per part del plenari, la finca modernista se sotmetrà a una reforma. Es faran millores en elements patrimonials i “s’adequarà l’immoble als requisits d’accessibilitat i de seguretat contra incendis”, diu l’estudi històric i de patrimoni de l’empresa Actium de maig del 2023, vinculat a l’aprovació inicial.
Segons ha pogut saber el TOT, l’obertura no serà el 2026. De moment, no es pot posar una data concreta al calendari, però encarà trigarà, ja que encara s’ha de fer el projecte museístic La Casa Lleó Morera és propietat de Núñez i Navarro i el desig de l’expresident del Barça, Josep Lluís Núñez, era que l’edifici es pogués visitar. Juntament amb la Casa Batlló i la Casa Amatller, formen l’Illa de la Discòrdia, amb tres referents del modernisme a la mateixa vorera del passeig de Gràcia. La Casa Lleó Morera està declarada bé cultural d’interès local.
Fonts municipals concreten que, per ara, no se sap quan es votarà el PEI de la Casa Lleó Morera a la Comissió d’Urbanisme i, posteriorment, al plenari. Dependrà, en gran part, si es presenten al·legacions a la proposta, ara mateix en fase d’exposició pública, des del 2 de gener, quan es va publicar el pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB). L’Ajuntament també confirma que el PEI al qual s’ha donat llum verda “possibilita” el canvi d’ús de l’edifici i que aquest sigui cultural. El TOT s’ha dirigit també a Núñez i Navarro, que ha declinat fer declaracions.
Un conflicte que s’ha perllongat una dècada
L’aprovació inicial desencalla un conflicte que la constructora mantenia amb l’Ajuntament i la Generalitat per l’accessibilitat de l’edifici i que té l’origen en els vuit esgraons patrimonials entre el carrer i l’ascensor que no garantien l’accessibilitat universal. La documentació consultada esmenta que el tancament de l’edifici es va produir pel “no ajustament a la normativa d’accessibilitat i seguretat vigent aleshores”, en referència al 2016. Fins al 30 d’octubre del 2025, quan es va aprovar inicialment el projecte, les diferents propostes presentades per Núñez i Navarro havien estat tombades per la comissió de govern. Sense anar més lluny, així va passar el 23 de gener de l’any passat i tres mesos després, el 29 de maig, el mateix òrgan municipal va mantenir la suspensió.
“Una rampa desmuntable puntual”
El pla descarta que s’instal·li un elevador perquè pot afectar els mosaics i els graons. Per salvar les vuit escales fins al vestíbul, la intervenció es concentrarà “en punts d’ancoratge de petit diàmetre sobre petges de marbre i en la col·locació de platines amb una làmina interposada desmuntable que presenta un impacte visual acotat”, diu l’estudi consultat. Aquesta instal·lació, portàtil, se superposarà a l’escala i permetrà que les persones amb cadires de rodes puguin accedir a l’edifici amb seguretat. I pel que fa a l’accés des del carrer, es planteja “una rampa desmuntable puntual”, ja que la rampa fixa tindria una incidència davant del vestíbul i en el conjunt de la façana.
Les actuacions també preveuen tocar l’ascensor, “amb criteris de mínima intervenció, manteniment la composició i reversibilitat…”, i sota “el marc normatiu d’accessibilitat aplicable als béns protegits”. El document també especifica les mesures antiincendis, que “milloren el comportament al foc sense intervenir sobre els elements decoratius de valor més alt i mantenint la lectura dels espais comuns protegits”, la renovació del sistema de climatització, aprofitant traçats existents (xemeneies, façana posterior), i canvis en la il·luminació basada en suports no ancorats a elements decoratius i en punts LED puntuals, sempre amb “solucions desmuntables i traçats que minimitzen les afectacions”.
Les intencions és que el pis principal i les tres plantes superiors es destinin a espai museístic, i que l’àtic tingui un ús mixt d’espai museístic i ús administratiu. En el mateix edifici, a peu de carrer, amb un contracte de lloguer indefinit, hi ha des dels anys 40 una botiga de la firma Loewe, que també ocupa el soterrani.
Núñez i Navarro, propietari des de fa 20 anys
Núñez i Navarro és propietat de la finca modernista des de fa dues dècades. Des de llavors, la Casa Lleó Morera només ha obert temporalment i també ha funcionat com a oficines. El 2014, en temps de l’alcalde Xavier Trias, Núñez i Navarro va rebre una llicència provisional. En dos anys i mig, van visitar l’edifici unes 60.000 persones. El 2016, ja amb Ada Colau al capdavant de la ciutat, l’autorització va ser revocada pels problemes d’accessibilitat. Amb posterioritat, va reobrir pel 48 Open House del 2023 i les entrades es van esgotar en poca estona.
L’origen de la Casa Lleó Morera és un immoble construït el 1864. “Els terrenys van ser comprats per Joan Mumbrú i Bordas i la seva esposa Lluïsa Sagristà i Figueras a la Sociedad Fomento del Ensanche de Barcelona, una de les societats promotores de l’Eixample”, explica el document consultat. El 1860, s’havia aprovat el Pla Cerdà i les primeres finques es van aixecar fins al 1869. El 1894, Antoni Morera i Bussó va adquirir la finca del passeig de Gràcia als hereus de Joan Mumbrú. L’encàrrec de reforma a Domènech i Montaner li va fer el 1902 Francesca Morera, neboda d’Antoni Morera, que va heretar la propietat quan el seu oncle va morir. Després de la defunció de Francesca Morera, la casa va passar a mans del seu fill, Albert Lleó Morera, que va continuar la remodelació. La finca porta el seu nom.
De les figures d’Eusebi Arnau a ‘La dida de l’infant rei’
Domènech i Montaner va afegir a l’immoble un pis i un templet al capdamunt. De la façana, en destaquen les figures femenines de l’escultor Eusebi Arnau. I a l’interior, ja al pis principal, “els arcs i passos de porta tenen esculpits relleus espectaculars. Un d’ells és el relat de la cançó de bressol La dida de l’infant rei, un homenatge al fill dels propietaris que va morir de nadó”, explica el web de Patrimoni de la Generalitat. D’altra banda, els dos salons més grans concentren bona part de la feina del treball artesanal, amb vuit plafons de mosaics i relleus de porcellana que descriuen escenes campestres amb personatges de la família. Els mobles i arrambadors que hi havia en aquestes sales es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). I la façana posterior inclou uns vitralls d’un valor ornamental força important. A més d’Eusebi Arnau, altres artistes que van participar en la decoració de la Casa Lleó Morera van ser Lluís Bru, Mario Maragliano, Antoni Rigalt, Antoni Serra, Gaspar Homar, Josep Pey i Alfons Juyol.
La finca va pertànyer a la família Lleó Morera fins a principis dels anys 40. El 1943, la finca va ser comprada per la Sociedad Mercantil Bilbao, una companyia d’assegurances. L’arquitecte Raimon Duran i Reynals va fer una reforma important de la planta baixa, amb l’excepció del vestíbul, que va suposar la pèrdua de diferents elements modernistes i va ser on va acabar instal·lant-se la firma Loewe. El 1983, l’edifici se’l va quedar la Mutualidad General de Previsión Social de la Abogacía de Madrid, que també va fer una remodelació de la finca, en aquest cas per part dels arquitectes Òscar Tusquets i Carles Bassó. El 1998, l’immoble va ser adquirit pel grup Planeta, que hi va ubicar, entre altres espais, la seu de la Fundació José Manuel Lara. Quan va passar a mans de Núñez i Navarro, el 2005, la constructora hi va fer els anys següents una intervenció integral a la façana posterior, “amb la reposició dels vitralls; actuacions al pati posterior, amb la recuperació de la caseta del safareig, del paviment i de l’esgrafiat de l’envà pluvial; la reparació dels mosaics dels espais comuns, i la restauració de l’interior”, subratlla el document de l’estudi històric i de patrimoni.
