A la confluència del passeig de Gràcia amb el carrer de Consell de Cent, desenes de turistes miren la Casa Lleó Morera, una joia modernista de Lluís Domènech i Montaner, construïda entre els anys 1902 i 1906. L’edifici es troba a pocs metres de la Casa Amatller, de Josep Puig i Cadafalch, i la Casa Batlló, d’Antoni Gaudí. Però a diferència d’aquests dos immobles, la Casa Lleó Morera no es pot visitar. “Està tancada per reformes”, diu el porter a preguntes dels visitants. La realitat és una altra de molt diferent. Núñez i Navarro manté un conflicte obert amb l’Ajuntament des del 2016 que impedeix que es pugui visitar. L’origen d’aquest litigi són les vuit escales entre el carrer i l’ascensor, que no garanteixen l’accessibilitat universal, i les diferents propostes de reforma de l’empresa no han agradat al consistori.
Aquest any, Núñez i Navarro va presentar un pla de rehabilitació, però el govern de Jaume Collboni l’ha tombat perquè presenta “deficiències”, apunten fonts municipals, sense concretar quines, en resposta a una petició d’informació al TOT Barcelona del 6 de juny. Tal com ha comprovat aquest mitjà, la comissió de govern del 23 de gener del 2025 [punt, 7] va suspendre el tràmit d’aprovació inicial del “Pla especial integral per al desenvolupament dels usos de la Casa Lleó Morera”. El consistori esmenta en el text de la comissió de govern un informe de la direcció de Serveis de Planejament i de la direcció de Serveis d’Actuació per no haver aprovat el pla. I adverteix Núñez i Navarro que disposa d’un termini de tres mesos per fer “les activitats necessàries per continuar la tramitació”.
Tres mesos després, el 29 de maig, [punt, 17] la mateixa comissió va aprovar mantenir la suspensió del pla, va avançar Crónica Global. I ara la constructora disposa de tres mesos per presentar les al·legacions que consideri adients. En cas de no fer-se, es declararà la caducitat de les actuacions i es procedirà al seu arxiu. Des de Núñez i Navarro no s’ha valorat aquesta situació.
Comprada al grup Planeta el 2005
La constructora va comprar la Casa Lleó Morera el 2005 al grup Planeta. Durant dos anys, la constructora va executar una restauració de l’immoble modernista que va posar el focus “en la façana, el pati posterior i les plantes interiors, tant els espais comuns com els despatxos”. Segons detalla el web de Núñez i Navarro, de les cinc plantes que conformen la finca, “la tercera, l’àtic i l’entresol són les que es trobaven en pitjor estat de conservació” i són les que van necessitar una feina més intensa i acurada. El 2007, la Casa Lleó Morera es va destinar al lloguer d’oficines, però el desig de Josep Lluís Núñez, expresident del Barça, era que l’edifici obrís al públic.
En temps de Xavier Trias a l’alcaldia de Barcelona, el gener del 2014, la Casa Lleó Morera va aconseguir una llicència provisional per obrir al públic. Però dos anys i mig després, l’agost del 2016, l’autorització municipal va ser revocada pel govern d’Ada Colau. El motiu va ser les escales d’accés a la finca i cap de les solucions proposades va agradar a l’àrea de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. En aquells més de dos anys que va estar oberta, la casa va ser visitada per unes 60.000 persones, i d’ençà que es va tancar només ha reobert puntualment, per exemple durant el 48 Open House del 2023. L’agost del 2016, el Periódico va explicar que l’immoble no disposava de l’autorització del departament de Benestar Social de la Generalitat perquè les persones amb mobilitat reduïda entressin a la finca. Llavors, l’Ajuntament va justificar la denegació de la llicència en el fet que no disposava del permís del Govern català. Núñez i Navarro va proposar instal·lar una plataforma elevadora, però el consistori s’hi va negar, ja que “els graons amb rajoles modernistes i el mosaic del vestíbul formen part d’un bé cultural catalogat”.
Situada a la Mansana de la Discòrdia, la Casa Lleó Morera “representa l’elegància dels detalls”, segons el web de Patrimoni de la Generalitat. El 1902, Domènech i Montaner va rebre l’encàrrec de Francesca Morera per reformar la finca que havia heretat a l’Eixample, que porta el nom del seu fill, Albert Lleó i Morera, que va ser l’encarregat de continuar les obres quan la seva mare va morir. L’arquitecte va afegir un pis i un templet al capdamunt. “Aquesta torre, alineada amb la terrassa del pis principal, simula una simetria inexistent en l’edifici”, diu Patrimoni. De la façana, en destaca les figures femenines d’Eusebi Arnau. I a l’interior, la cançó de bressol La dida de l’infant rei, obra del mateix escultor, és un homenatge als fills dels propietaris que va morir poc després de néixer. Patrimoni afegeix que els dos grans salons concentren bona part de la feina del treball artesanal, amb vuit plafons de mosaics i relleus de porcellana que descriuen escenes campestres amb personatges de la família. A més, l’edifici inclou una façana posterior amb espectaculars vitralls de gran valor ornamental. Juntament amb Arnau, altres artistes que van participar en la decoració de la Casa Lleó Morera van ser Lluís Bru, Mario Maragliano, Antoni Rigalt, Antoni Serra, Gaspar Homar, Josep Pey i Alfons Juyol.
Diversos propietaris
Fins a l’any 1943, la casa va pertànyer a la família Lleó Morera. Des de llavors, ha passat per diversos canvis de propietat. Els anys quaranta del segle passat, la va comprar l’asseguradora Sociedad Mercantil Bilbao. Quatre dècades després, el 1983, va passar a mans de la Mutualidad General de Previsión Social de la Abogacía de Madrid. I abans que fos adquirida per Núñez i Navarro, l’immoble va ser propietat del grup Planeta. Des dels anys quaranta, als baixos de la finca, hi ha una botiga de la firma Loewe. El projecte de reforma va suposar la pèrdua de les finestres modernistes i de les escultures d’Eusebi Arnau de la planta baixa.
