El 14 de març és una d’aquelles dates marcades en vermell al calendari en el clau blaugrana. Aquest dia de l’any 1909 s’inaugurava al carrer de la Indústria -l’actual carrer de París de la capital catalana- l’estadi que es convertiria en el gran feu del FC Barcelona durant gairebé tretze anys i que passaria a la història com l’escenari on va néixer el sobrenom culers, en referència als aficionats del Barça.
El Camp del Carrer Indústria -conegut popularment com l’Escopidora- ha celebrat aquesta setmana el seu 114è aniversari, posant d’aquesta manera una mica de llum al tèrbol panorama blaugrana provocat per l’esclat del cas Negreira. Aquestes instal·lacions van ser les primeres que el club va adquirir en propietat i durant més d’una dècada van ser considerades com les millors de la ciutat, ja que no només va ser el primer camp que comptava amb graderies, sinó que també estava equipat amb els darrers avenços tecnològics de l’època com la instal·lació de llum artificial.
Malgrat que inicialment només tenia un aforament de 1.500 espectadors, els responsables del FC Barcelona van decidir l’any 1916 aixecar una tribuna de dos pisos, la primera en un camp de futbol a tota Espanya. Aquesta actuació extraordinària va permetre ampliar la capacitat fins als 6.000 espectadors. L’augment d’aforament del Camp del Carrer Indústria també va venir acompanyat d’un notable creixement social. En només deu anys, el club blaugrana va passar dels 201 socis que tenia el 1909 fins a prop de 3.000 afiliats.
L’origen d’un sobrenom històric
En aquest recordat estadi -el disseny del qual inspiraria després els arquitectes Batlle i Roig a l’hora de dissenyar l’Estadi Johan Cruyff de la Ciutat Esportiva Joan Gamper- és on va néixer el popular sobrenom de culers amb el qual es coneix a l’afició del Barça. Aquest mot prové de la visió que tenien els vianants d’un dels murs del camp, que donava directament al carrer i on en dies de partit es podia apreciar la filera de culs dels espectadors que hi estaven asseguts observant l’enfrontament.
Un equip d’ensomni
El Camp del Carrer Indústria també va ser el camp on va debutar amb l’elàstica blaugrana Paulino Alcántara. Aquest jugador d’origen filipí es va estrenar amb el club la temporada 1911-1912 quan només tenia 15 anys i va erigir-se de seguida com el primer crac popular del Barça, convertint-se en el màxim golejador de la història del club fins a l’aparició de Leo Messi, amb 395 gols. El van acompanyar al camp figures emblemàtiques del FC Barcelona com Samitier, Zamora, Sagi, Piera i Sancho, que amb els anys es convertirien en els primers grans ídols massius del barcelonisme.
