Llum verda per a la recuperació de la Casa Lleó Morera, un edifici modernista de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Segons ha pogut constatar el TOT Barcelona dels acords de la comissió de govern del 30 d’octubre, l’executiu de Jaume Collboni ha aprovat inicialment “el Pla especial integral per al desenvolupament dels usos de la Casa Lleó Morera, situada al passeig de Gràcia, 35”, diu el text [punt 15]. La finca és de Núñez i Navarro i el desig de qui va ser president del Barça era que la joia arquitectònica obrís al públic.
L’aprovació inicial del pla, que ara haurà d’anar a exposició pública durant un mes, desencalla un conflicte que la constructora mantenia amb l’Ajuntament de Barcelona des del 2016. L’origen del litigi són les vuit escales entre el carrer i l’ascensor, que no garanteixen l’accessibilitat universal, i fins al moment les diferents propostes de reforma que l’empresa havia presentat no havien agradat al consistori.
Tombat el pla dues vegades aquest 2025
Al llarg del 2025, Núñez i Navarro ja havia fet diferents gestions per tirar endavant el pla que ara s’ha aprovat, però el consistori l’havia tombat. La comissió de govern del 23 de gener del 2025 [punt 7] va suspendre el tràmit d’aprovació inicial del Pla especial integral per al desenvolupament dels usos de la Casa Lleó Morera. Tres mesos després, el 29 de maig, [punt 17] la mateixa comissió va aprovar mantenir la suspensió del pla. En aquell moment, l’Ajuntament va explicar al TOT Barcelona que la proposta de la constructora presentava “deficiències”, sense concretar quines.
Ara, l’Ajuntament de Barcelona tampoc ha donat informació en què consisteix l’aprovació del pla. Fonts municipals es limiten a dir que els detalls els ha de comunicar el privat. També han afegit que primer el promotor ha de publicar un anunci en premsa “i després es penjarà en el Portal d’Informació Urbanística de l’Ajuntament”.
Comprada al grup Planeta el 2005
La constructora va comprar la Casa Lleó Morera el 2005 al grup Planeta. Durant dos anys, la constructora va executar una restauració de l’immoble modernista que va posar el focus “en la façana, el pati posterior i les plantes interiors, tant els espais comuns com els despatxos”. El 2007, la Casa Lleó Morera es va destinar al lloguer d’oficines, però el desig de Josep Lluís Núñez era que l’edifici obrís al públic.
En temps de Xavier Trias a l’alcaldia de Barcelona, el gener del 2014, la Casa Lleó Morera va aconseguir una llicència provisional per obrir al públic. Però dos anys i mig després, l’agost del 2016, l’autorització municipal va ser revocada pel govern d’Ada Colau. El motiu va ser les escales d’accés a la finca i cap de les solucions proposades va agradar a l’àrea de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. En aquells més de dos anys que va estar oberta, la casa va ser visitada per unes 60.000 persones, i d’ençà que es va tancar només ha reobert puntualment, per exemple durant el 48 Open House del 2023.
Vetada l’obertura el 2016
L’agost del 2016, l’immoble no disposava de l’autorització del departament de Benestar Social de la Generalitat perquè les persones amb mobilitat reduïda entressin a la finca. Llavors, l’Ajuntament va justificar la denegació de la llicència en el veto del Govern català. Núñez i Navarro va proposar instal·lar una plataforma elevadora, però el consistori s’hi va negar, ja que els graons amb rajoles modernistes i el mosaic del vestíbul formen part d’un bé cultural catalogat.
El 1902, Domènech i Montaner va rebre l’encàrrec de Francesca Morera per reformar la finca que havia heretat a l’Eixample, que porta el nom del seu fill, Albert Lleó i Morera, que va ser l’encarregat de continuar les obres quan la seva mare va morir. Entre els elements arquitectònics en destaquen un pis i un templet al capdamunt afegits per l’arquitecte, les figures femenines de la façana de l’escultor Eusebi Arnau, dos grans salons amb vuit plafons de mosaics i relleus de porcellana que descriuen escenes campestres amb personatges de la família, i vitralls de gran valor ornamental. El mateix Arnau és l’autor de la cançó de bressol La dida de l’infant rei, un homenatge al fill dels propietaris que va morir poc després de néixer.
