Alguns edificis de Barcelona guarden secrets del seu passat. Per exemple, l’interior de la botiga Stradivarius del passeig de Gràcia amaga una cambra cuirassada, amb petites caixes de lloguer de l’època en què l’immoble va ser un banc. Al comerç Ale-hop de la Rambla es pot veure un sostre modernista, amb tres vitralls i altres elements decoratius que van pertànyer al Gran Cafè Nacional de principis del segle XX. I a l’avinguda del Tibidabo, la seu social de la Mútua Universal, té un búnquer soviètic, construït durant la Guerra Civil espanyola, quan la finca era el consolat de l’URSS a la capital catalana.
L’immoble en el qual es troba el búnquer té un alt valor patrimonial. El va projectar l’arquitecte Enric Sagnier entre els anys 1915 i 1918 per encàrrec del farmacèutic i filàntrop Salvador Andreu, l’impulsor de la urbanització de l’avinguda del Tibidabo. Situat en el número 17 de l’artèria, la finca és d’estil noucentista i està catalogada amb el nivell C, bé d’interès urbanístic.
Un heroi de la revolució d’octubre purgat per Stalin
En els inicis de la Guerra Civil, el palauet de la família Andreu va ser confiscat i es va convertir en el consolat de l’URSS. Alhora feia (tot i no ser-ho oficialment) d’ambaixada soviètica a l’Estat, quan es van recuperar les relacions diplomàtiques entre ambdós països, després que es trenquessin arran de la revolució del 1917. Al capdavant de la delegació de l’URSS a Barcelona hi havia Vladímir Antónov Ovseenko, un heroi de la revolució d’octubre, que va dirigir l’assalt al Palau d’Hivern del Tsar durant la revolta bolxevic, i va acabant sent víctima de la purga de Stalin a finals dels anys 30.
Durant el conflicte bèl·lic, Barcelona va patir nombrosos bombardejos per part de l’aviació feixista. Va ser en aquest context que es va construir el búnquer al consolat de l’URSS. Segons detalla el web de Mútua Universal, la instal·lació, de més de 50 m², es conserva intacta, amb murs de formigó armat de 40 centímetres. Al búnquer s’hi accedia per dues portes de ferro que només es podien obrir des de dins i comptava amb despatxos, latrines i un generador autònom d’electricitat.
El búnquer no és obert al públic
El búnquer no és obert al públic, per la qual cosa cal evitar anar fins a la finca. Es tracta d’una propietat privada i no es pot entrar.
