Una passejada per 5.000 anys d’història, al costat de Barcelona

El Parc de la Serralada Litoral combina patrimoni i cultura en un entorn natural i paisatgístic de gran valor i bellesa

Patrimoni i natura van de la mà al Parc de la Serralada Litoral, ben a prop de la ciutat de Barcelona. Monuments funeraris, poblats fortificats, camins, vinyes, castells i masies formen part d’un itinerari cultural i paisatgístic que recorre 5.000 anys de la nostra història.

Tot aquest llegat mostra com els humans s’han adaptat a l’entorn natural durant mil·lennis i explica com han evolucionat els assentaments en aquesta àrea barcelonina des de la prehistòria fins a l’època moderna. El parc, gestionat el Consorci del Parc de la Serralada Litoral –format pels 13 ajuntaments del seu àmbit i la Diputació de Barcelona– inclou 13 elements patrimonials que pertanyen a diferents municipis de la província.

La Cova de la Granota (Vilassar de Dalt)

Excavada el 1950, és una cova formada per dos grans blocs de granit damunt dels quals descansa un altre bloc que fa de coberta. A les seves dues cambres interiors hi van ser enterrades 6 persones i s’hi va trobar l’aixovar funerari més complet de la zona de Can Boquet: un bol de ceràmica, dues plaquetes, una dena de collaret de variscita i un conjunt de puntes i làmines bàsica­ ment de sílex.

Cova de la Granota, a Vilassar de Dalt / Diputació de Barcelona

Cova de la Granota, a Vilassar de Dalt / Diputació de Barcelona

Parc Arqueològic Cella Vinaria (Teià)

El celler romà de Vallmora va ser un centre de producció vitivinícola de la Laie­tània romana, amb activitat documentada entre els segles I aC i V dC. El va descobrir Lluís Galera el 1966 i permet explicar com elaboraven vi els romans, gràcies a la reconstrucció de dues premses de biga i la conservació de les sales de premsat originals, dipòsits de most, cups per trepitjar el raïm i de tines de ceràmica semisoterrades per a la fermentació i l’envelliment del vi. Els romans celebraven dues festes anuals (el 23 d’abril i el 19 d’agost) dedicades a la vinya, anomenades Vinalia i dedicades a Júpiter i Venus.

Parc Arqueològic Cella Vinaria de Teià / Diputació de Barcelona

Parc Arqueològic Cella Vinaria de Teià / Diputació de Barcelona

Castell de Burriac (Cabrera de Mar)

El castell de Burriac o de Sant Vicenç corona el cim d’una muntanya de la serralada, a 400 metres sobre el nivell del mar i al límit amb Argentona. A les vessants del turó hi ha les restes d’un dels poblats ibèrics més importants de Catalunya, la capital de la Laietània. En època romana sembla que es va establir aquí un petit fortí militar com a punt de guaita i l’existència del castell es menciona per primer cop en un document de l’any 1023. Entre els segles XII i XIII van ser construïdes la torre de l’homenatge, de 15 metres d’alçada, els magatzems i la capella. Més tard s’hi van fer reformes i ampliacions, la més important de les quals al segle XV. El castell es va deixar d’utilitzar cap al segle XVIII i el 1836 també es va abandonar la capella.

Castell de Burriac de Cabrera de Mar / Diputació de Barcelona

Castell de Burriac de Cabrera de Mar / Diputació de Barcelona

Dolmen de Can Gurri (Vallromanes)

Situat uns 360 metres per sobre de l’actual nivell del mar, està constituït per 12 blocs de granit formant una rotllana d’uns 20 metres de diàmetre. El va descobrir Antoni Guilleumes i Brossa l’any 1952 i l’excavació va fer aflorar també ceràmica, puntes de fletxa de sílex i una punta de llança de bronze.

Dolmen de Can Gurri, a Vallromanes / Diputació de Barcelona

Dolmen de Can Gurri, a Vallromanes / Diputació de Barcelona

Oppidum ibèric de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt)

Es tracta d’un poblat ibèric fortificat de dimensions mitjanes i clara vocació agrícola, situat al turó de Dos Pins, que hauria estat habitat entre els segle VI i I aC. Com que està excavat parcialment, només se’n coneixen en profunditat la zona superior del carrer, tres cases i una torre. Va ser descobert l’any 1929 per Joaquim Folch i Torres i ha estat objecte de múltiples recerques, però el 1972 els terrenys es van urbanitzar, cosa que va causar la destrucció de gran part del jaciment. L’Ajuntament de Premià de Dalt va adquirir els terrenys el 1998 i l’octubre de 2005 els va declarar bé cultural d’interès local.

Poblat ibèric de la Cadira del Bisbe de Premià de Dalt / Diputació de Barcelona

Poblat ibèric de la Cadira del Bisbe de Premià de Dalt / Diputació de Barcelona

Dolmen de Céllecs (la Roca del Vallès)

Aquest monument megalític té la particularitat d’haver estat classificat algunes vegades com a cista i altres com a dolmen de corredor. Fa 2,25 metres de llargada, 1,55 metres d’amplada i ocupa una àrea de 3 metres quadrats. Va ser descobert el 1929 i l’any següent el va excavar per primera vegada Josep Colominas. Als anys 50 s’hi va trobar algun fragment de ceràmica i es van falcar i redreçar algunes de les lloses del monument, desplaçant-les del seu lloc original.

Dolmen de Céllecs, a la Roca del Vallès / Diputació de Barcelona

Dolmen de Céllecs, a la Roca del Vallès / Diputació de Barcelona

Cova de l’Ermità (Vilanova del Vallès)

També coneguda com a cova de Can Nadal, és un gran bloc monolític amb l’interior buit protegit per una paret natural de roca que sobresurt formant una visera. Se li atribueix un ús sepulcral durant la prehistòria, tot i que durant l’edat mitjana va ser usat com a refugi de religiosos ermitans i en època moderna es va adaptar com a barraca de vinya i espai auxiliar pels carboners dels boscos del voltant. Les primeres recerques arqueològiques les va fer el 1951 el Grup Arqueològic de Vi­ lassar de Dalt, dirigit per Jaume Ventura.

Cova de Can Nadal o de l'Ermità, a Vilanova del Vallès / Diputació de Barcelona

Cova de Can Nadal o de l’Ermità, a Vilanova del Vallès / Diputació de Barcelona

Via romana de Parpers (Argentona)

Els orígens d’aquest camí històric cal cercar-los en l’època romana o fins i tot prehistòrica. Se n’han conservat uns mil metres de recorregut i elements d’enginyeria com murs laterals, desguassos, guarda-rodes, contraforts i un pont. Hi ha constància documental d’aquesta via en els primers segles de l’edat mitjana i es va seguir usant i fent-hi obres fins al segle XVIII, quan va caure en desús a partir de la construcció d’una nova carretera (l’actual C­1415b) pel coll de Parpers el 1844. El pont és la resta més vistosa i està fet amb una tècnica mixta de rajoles i pedres.

Via romana de Parpers d'Argentona / Diputació de Barcelona

Via romana de Parpers d’Argentona / Diputació de Barcelona

Conjunt arquitectònic de Can Carrencà (Martorelles)

Es tracta d’un grup de construccions rústiques format per una masia, un pou, un molí de vent i una masoveria. Es van anar edificant al llarg dels segles, entre el XVII i el XX. La casa data de 1748, va ser una important propietat agrícola i el celler que conté demostra que també era una rica explotació vitivinícola. El pou abastia el safareig d’aigua, que es bombejava amb la força del molí. Avui aquest indret pintoresc acull diversos serveis municipals, així com activi­tats lúdiques i culturals i un mercat setmanal.

Conjunt arquitectònic de Carrencà, a Martorelles / Diputació de Barcelona

Conjunt arquitectònic de Carrencà, a Martorelles / Diputació de Barcelona

Dolmen de Castellruf (Santa Maria de Martorelles)

Al peu del turó de Castellruf s’alça aquest imponent dolmen simple, de 1,60 metres de longitud i 1,50 metres d’amplada. Conserva quatre lloses verticals i una de la coberta i a més es manté visible part del túmul, l’estructura de terra que cobria totalment el dolmen. L’any 2001 s’hi van fer prospeccions arqueològiques, a càrrec d’Imma Bassols (Museu de Mataró), en el marc del projecte El poblament prehistòric a la Serralada Litoral (Maresme. Vallès Oriental).

Dolmen de Castellruf, a Santa Maria de Martorelles / Diputació de Barcelona

Dolmen de Castellruf, a Santa Maria de Martorelles / Diputació de Barcelona

Jaciment de Can Tacó (Montornès del Vallès i Montmeló)

Aquest enclavament militar del segle III aC té una ubicació estratègica al turó d’en Roina que li permet controlar tota la plana del Vallès, l’antiga via augusta romana i els poblats ibèrics de Sant Miquel i Castellruf. Els especialistes interpreten que era la residència d’un personatge rellevant, probablement un militar, i alhora tenia funcions polítiques de representació del territori. Es tracta d’un dels jaciments més joves: la primera campanya d’excavació va ser el 2003 i l’any 2007 va ser declarat bé cultural d’interès nacional.

Jaciment de Can Tacó, al turó d'en Roina, entre Montornès del Vallès i Montmeló / Diputació de Barcelona

Jaciment de Can Tacó, al turó d’en Roina, entre Montornès del Vallès i Montmeló / Diputació de Barcelona

Cova de les Encantades (Cabrils)

Aquest jaciment al turó de Montcabrer destaca pels seus curiosos tafones, un fenòmen geològic que s’originen amb la meteorització diferencial del granit. Aquest procés natural es dona en indrets secs i amb poca vegetació i forma cavitats individuals (alvèols) i grups (nius d’abelles). El 1950 s’hi van fer les primeres intervencions i s’hi van trobar destrals de pedra, ceràmica prehistòrica, vasos ibè­rics i campanians, a més d’una fulla de ganivet de sílex poc més tard. L’estiu de 1993 Ramon Coll va dirigir una excava­ció d’urgència que li va permetre reinterpretar la cova com un santuari iberoromà usat entre els segles IV i I aC.

Cova de les Encantades, a Cabrils / Diputació de Barcelona

Cova de les Encantades, a Cabrils / Diputació de Barcelona

Ruta paisatgística de la vall de Rials (Alella i Teià)

Aquesta conca hidrogràfica de 200 hectàrees forma part dels primers estreps de la Serralada Litoral i compta amb balconades i miradors excepcionals, com ara la Molassa o el turó de les Monges. Passejant-hi s’hi poden observar mines, pous, basses, sots d’aigua, coves de sauló i barraques de vinya, que formaven un complex sistema d’enginyeria civil pensat per treure el màxim rendiment de l’agricultura de regadiu i de secà.

Ruta paisatgística de la Vall de Rials, a Alella / Diputació de Barcelona

Ruta paisatgística de la Vall de Rials, a Alella / Diputació de Barcelona

 

Nou comentari