Entre finals del segle XVIII i principis del segle XX quan Barcelona va viure la seva època més esplendorosa. A més a més de circs ambulants que visitaven la ciutat, els barcelonins van poder gaudir de l’art circense de forma permanent al Circ Eqüestre Barcelonès i al Teatre Circ Olympia. Però Barcelona també ha estat, i és amb el parc d’atraccions del Tibidabo, un referent històric si parlem de parcs d’atraccions.
Els Jardins dels Camps Elisis, el primer parc d’atraccions
De fet, la capital del país va acollir el que es considera el primer parc d’atraccions urbà de Catalunya, i també va ser un dels principals espais de trobada, d’oci i d’espectacles culturals de la Barcelona del segle XIX. Eren els Jardins dels Camps Elisis, inaugurats el 10 d’abril del 1853, amb una superfície de prop de 8 hectàrees que anava del carrer d’Aragó al del Rosselló i del passeig de Gràcia fins al carrer de Roger de Llúria. El seu propietari era Josep de Salamanca, marquès de Salamanca, que va encarregar a l’arquitecte català Josep Oriol Mestres la construcció d’aquests jardins.
Caspolino, els primers autos de xoc
El primer auto de xocs de l’estat espanyol va obrir a Atraccions Caspolino, un petit parc d’atraccions situat a la plaça de la Gal·la Placídia. Durant més de mig segle, fins al 2005, “els cavallitos” van amenitzar els caps de setmana dels barcelonins. A més a més dels autos de xocs i els cavallets, billars i una xurreria completaven el mini parc. El 6 de febrer de 2005, després de set dècades de gestió familiar, aquest complex que va veure gaudir diferents generacions de nens de la ciiutat va haver de plegar.
Parc d’atraccions de Montjuïc
El parc d’atraccions de Montjuïc, obert l’any 1966, va tancar portes el setembre de 1998. L’any 1962, l’empresari veneçolà José Antonio Borges Villega proposava a l’ajuntament franquista de Josep Maria Porcioles la posada en marxa d’un parc temàtic a Barcelona, justament en el mateix terreny on hi havia hagut el Maricel Park, inaugurat el 1930 i tancat sis anys després en esclatar la Guerra Civil. El parc d’atraccions de Montjuïc obriria portes amb 41 atraccions, la majoria procedents del parc veneçolà Coney Island, restaurants, un escenari amb aforament per a 6.000 persones, la discoteca Lord Black i una sínia espectacular. Tren Fantasma, la muntanya russa Boomerang, la Noriavisió, el Viking, el Martell, els autos de xoc, un túnel del terror o el Twister… El parc d’atraccions es va convertir en punt de trobada de famílies i adolescents, amb atraccions amb menys carisma i història que les del Tibidabo, però més atractives per al jovent, que també tenia espais d’oci complementaris que la muntanya rival no oferia. A més, la comunicació entre el centre de la ciutat i el parc era més bona. Però el 27 de setembre de 1998 obria per darrera vegada. I en poc temps, el seu record s’esfumava de l’imaginari col·lectiu de la majoria de barcelonins.
La Foixarda, el parc més efímer de la ciutat
El predecessor del parc d’atraccions de Montjuïc, el parc d’atraccions de la Foixarda, a Montjuïc, espectacular però amb una curtíssima vida. Només va estar obert entre el 1929 i el 1930, en ocasió de l’Exposició Universal que va acollir Barcelona. Pensat per al gaudi dels visitants internacionals de l’Exposició Universal, però també per als barcelonins -amb atraccions per a nens-, el parc estava presidit per una muntanya russa de grans dimensions i un tren de vapor que feia un recorregut de més de dos quilòmetres pels voltants del Palau Nacional. El trenet reproduïa en petit format una màquina de vapor que propulsava diversos vagons. Les tres locomotores que feien el servei van ser batejades amb els noms de Montserrat, Núria i Barcelona.
