Al carrer Avinyó hi ha el palau dels vinils més singulars del món. Potser no és un palau en el sentit estricte de la paraula, però una sala d’estar que allotja a les seves estanteries 6000 discos de vinil bé pot rebre aquest nom. Parets blanques, sostre alt, grans finestrals que donen a un balcó estret i el racó dels tresors al fons de la cambra.
L’artífex, de nom Victor Kiswell, els ha anat recollint d’arreu del món com a refugi temporal: els dóna el caliu d’una llar i tot seguit els busca una millor vida. Els més desemparats són discos del que s’anomena rare grooves: música de soul o jazz que és molt difícil d’obtenir o relativament fosca.
Vinils que Kiswell va salvar de l’oblit i que volen de seguida a altres mans: DJs, productors de cinema, de ràdio o col·leccionistes venen de tot el món i paguen una fortuna per emportar-se’ls. La primera sessió que va fer, de fet, va ser a un japonès. “És curiós perquè quan era un nen escoltava a músics que després vaig conèixer”, comenta. És el cas de personatges com Madlib i Q-Tip de A Tribe Called Quest.
Tot i haver treballat amb la flor i nata, a casa seva hi ha música per tota mena d’oïdes i pressupostos, “de 2 euros a 2.000”. “Això no és Wall Street –incideix–, valoro el potencial de vinils que poden resultar interessants per a algú”. Així, viatja per tot el món a la recerca d’un so exòtic. “A vegades pot ser perillós, però m’agrada l’aventura”, ironitza.
De París a la Ciutat Comtal
Aquest poliglot ha viscut a París tota la seva vida i acostuma a escoltar clàssica, jazz, hip-hop o cúmbia en la soledat de casa seva. El palau s’amaga dalt d’una escala de caragol d’allò més palatina i ell presumeix de col·lecció mentre es prepara un cafè i mareja un cigar a la mà.
Aquest francès amant de la música inusual va aprofitar l’any passat un forat al confinament per infiltrar-se a Barcelona. “Em vaig enamorar de la ciutat fa 5 anys i després de tornar-hi en diverses ocasions, aquesta vegada em vaig preguntar ‘per què no?”, explica. D’ençà que ha arribat a la capital catalana, ha fet descobriments com Esqueixada Sniff, Joan Bibiloni i el madrileny Luis Paniagua.
Va arribar sense crear rebombori, tot i que ja tenia reputació internacional. Havia proveït durant anys els DJs parisencs i novaiorquesos, des dels seixanta fins als noranta. No obstant això, ell prefereix la llibertat d’un anonimat relatiu. I és que la seva botiga de discos de vinil és invisible des del carrer. Cal creuar un parell de portes per entrar-hi, perquè no hi ha rètol. Ni és una botiga, de fet. Només s’hi pot entrar amb cita prèvia a través de la seva web. Un cop creuat el llindar de la porta comença una experiència d’allò més particular. Benvinguts al palau dels vinils perduts.
