No fa tant que Barcelona vivia sumida en un silenci esfereïdor. L’esclat de la pandèmia del coronavirus va deixar els carrers desèrtics, només ocupats pels anomenats serveis essencials que mantenien la seva activitat mentre la resta de la població estava reclosa a les seves llars pràcticament sense poder sortir. Aquest escenari és el que va aprofitar un home per cometre una sèrie d’assassinats que tenien com a víctimes les úniques persones que no podien resguardar-se de l’epidèmia a casa seva perquè no en tenien: els sensesostre.
La particular cacera que va protagonitzar aquest individu –de 35 anys i de nacionalitat brasilera– és la que ha inspirat la nova sèrie produïda per TV3 i The Mediapro Studio i batejada amb el nom de El mal invisible. Els actors David Verdaguer i Ángela Cervantes encarnen els personatges principals de la producció, dos policies de la unitat d’homicidis amb personalitats completament diferents condemnats a entendre’s per poder resoldre els assassinats de persones sense llar que tenen lloc en aquesta Barcelona del confinament. Els primers capítols de la sèrie es van presentar aquest dilluns al Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i la previsió és que s’estreni a TV3 i la plataforma 3Cat durant el primer semestre del 2025.
En la roda de premsa de presentació de la producció, el seu guionista principal, Lluís Arcarazo, que ja va estar involucrat en l’escriptura de l’aclamada sèrie policial Nit i dia de TV3, afirmava que la sèrie parteix d’un fet real a partir del qual es ficciona el resta, tot precisant que “no és un true crime“. Arcarazo explica que la inspiració va venir durant el confinament, just quan es van produir aquests assassinats i que l’objectiu de la sèrie és reflexionar sobre la idea del mal, en el doble sentit tant de maldat com del virus que va infectant les seves víctimes. L’equip de la producció es va documentar a través d’Arrels per poder abordar des de la “veritat i la complexitat” la problemàtica dels sense llar.
La complexitat de recrear el desert de la primavera del 2020
La directora Marta Pahissa subratllava en la mateixa roda de premsa la complexa tasca de producció que va suposar haver de recrear en ple 2024 una ciutat deserta com la que hi havia a la primavera del 2020 i admet que l’ambientació de la sèrie pot recordar el noir nòrdic, ja que s’ha buscat fer servir la pandèmia com a context per confrontar els personatges amb els seus conflictes en un temps de confinament com el de fa quatre anys.
