Mor Juan Marsé, el retratista de la Barcelona de post-guerra

L'autor de la novel·la 'Últimas tardes con Teresa' era un referent de la literatura de post-guerra

L’escriptor barceloní Juan Marsé ha mort als 87 anys. És un dels autors fonamentals de la literatura espanyola contemporània i conegut sobretot per la seva obra mestra Últimas tardes con Teresa (1966), ambientada a Barcelona. També és autor d’altres títols ancorats a la ciutat, com Ronda del Guinardó. Ha mort la nit d’aquest dissabte a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Marsé va formar part d’un grup d’autors de post-guerra conegut com a Generació dels 50 o Escola de Barcelona, que van empènyer el sector editorial a la capital catalana i retrataven la societat espanyola des del realisme social crític. Altres exponents d’aquest grup són Jaime Gil de Biedma, Terenci Moix, Manuel Vázquez Montalbán, Carlos Barral, Juan Goytisolo i Eduardo Mendoza. Van tenir gran èxit als anys 70 i 80 i la seva obra va alimentar la joventut de la següent generació d’intel·lectuals d’esquerres de la ciutat, l’anomenada Gauche Divine.

Marsé va néixer dient-se Juan Faneca Roca i era fill d’una família republicana, criat entre Gràcia, el Guinardó i el Carmel. Sense estudis universitaris, va aprendre l’ofici de joier i poc a poc va iniciar-se en l’escriptura com a autodidacta i no s’hi va dedicar professionalment fins passats els 30 anys. Alguns dels seus títols més celebrats són Si te dicen que caí, La muchacha de las bragas de oro o El embrujo de Shanghai. Ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva carrera, entre els que destaquen el premi Planeta 1978, el premi Ciutat de Barcelona 1985 i sobretot el Premi Cervantes 2008.

El Carmel de Marsé

Últimas tardes con Teresa és la seva novel·la més barcelonina. Retrata el barri del Carmel de la seva infantesa i explica l’amistat entre una jove burgesa i falsament rebel de Sant Gervasi i un quinqui de la perifèria immigrada –l’emblemàtic protagonista, anomenat Pijoaparte– que fingeix ser un revolucionari obrer. Li va valdre Premi Biblioteca Breu Seix Barral (1965) i Gonzalo Herralde la va dur al cinema el 1984.

Molts dels espais de l’obra encara existeixen i són visitats pels seguidors de Marsé, com els búnquers i el pont de Mülhberg del Turó de la Rovira, el bar de tapas Delicias i el restaurant Tíbet o el turó del Carmel. La biblioteca pública del barri porta el seu nom. Fins i tot hi ha una ruta a peu disponible a Wikiloc.

Dol a la literatura i a la ciutat

En transcendir la notícia aquest matí, ràpidament s’han succeït les mostres de condol.

Comentaris

    Marçal 20/07/2020 9:31 am
    Pitjor que la Corin Tellado, pero un genocida dels catalans i per aixo es un grande de espsña. Pura birria, nivell d'analfabet
    Ramon 20/07/2020 8:46 am
    Els de la gauche divine sempre van estar sobrevalorats, per doble raó: per esquerranistes tot i que esquerranistes posh, i per refractaris no només al català sinó a Catalunya en general (fixeu-vos com, quan la dinyen, sempre se'ls tracta de "barcelonins"). L'única excepció és Jaume Perich. Jaume Perich no estava sobrevalorat. Jaume Perich era realment molt bo. I mira per on, també era el menys anticatalà d'aquella colla de desgraciats.
    "Con el tiempo, unos quedarían como farsantes y otros como víctimas, la mayoría como imbéciles o como niños, alguno como sensato, ninguno como inteligente, todos como lo que eran: señoritos de mierda" 19/07/2020 11:49 pm
    Perfectamente aplicable a los cantamañanas amarillos. Tranquilos, podeis leer a la Rahola, para desintoxicaros.
    Ramon 19/07/2020 11:07 pm
    TV3 és ja directament Colono's.
    Bernat.C. 19/07/2020 8:09 pm
    Bluffffff...quin fardo de literatura barata ens hem tret de sobre...
    Ramon 19/07/2020 6:35 pm
    Joan Mercè només serà recordat per catalans. I no gaire. Jordi Pujol en canvi serà reconegut per espanyols i catalans com la persona que més va fer per la nació catalana. Cosa que pels primers lògicament serà quelcom dolent durant un parell de segles (després ja se'ls passa i en les visites oficials ja honoren els referents patriòtics dels països que s'han alliberat de llur jou).
    Ramon 19/07/2020 6:30 pm
    Heu vist, com ha donat la notícia TV3? És ja de facto la televisió de Ciudadanos.
    Qué bien huele la purria convergente, mmm 19/07/2020 5:19 pm
    Marsé pasará a la historia por sus novelas. Pujol por el testamento del avi Florenci y por sus deliciosos sermones. Dos grandes escritores de ficción.
    Lluís 19/07/2020 3:32 pm
    Un dels grans de la literatura castellana.
    Ramon 19/07/2020 1:33 pm
    Espanya no oblidarà mai Marsè. I no l'oblidarà perquè mai no l'ha tingut present. Els catalans botiflers, els catalans renegats, els catalans antipujolistes, només existeixen i, alguns, perviuen, en l'imaginari nacional català.
    gerad de sarria 19/07/2020 1:31 pm
    Tres dies amb la bandera de Tabarnia a mig pal i la medalla d'Or d'aquest nació metropolitana
    Ramon 19/07/2020 1:31 pm
    El procés independentista es produeix arran el trencament entre el pijoprogre i el pijoaparte. Maragall explica tot el procés.

Nou comentari