Mor el crític d’art Arnau Puig, l’últim integrant de Dau al Set

El tambè filòsof i sociòleg va ser distingit amb nombrosos premis, com la Creu de Sant Jordi o la Medalla de l'Ajuntament de Barcelona al mèrit cultural

El filòsof, sociòleg i crític d’art Arnau Puig ha mort aquest diumenge a Barcelona als 94 anys a causa d’una llarga malaltia, ha informat l’editorial Comanegra –que ha publicat cinc dels seus llibres– en un comunicat. Puig era l’últim representant viu del grup Dau al Set, un grup artístic avantguardista català en el qual van participar altres noms com Joan Brossa i Antoni Tàpies, i que, segons Puig, es va convertir en un far enmig del “desert” cultural que existia durant el franquisme. Van impulsar la revista homònima a Barcelona l’octubre de 1948 i es van inspirar en els treballs de Max Ernst, Paul Klee i Joan Miró. 

En 2012 va ser reconegut amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, i també va rebre la Creu de Sant Jordi en 1992, el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art en 2003 i la Medalla de l’Ajuntament de Barcelona al mèrit cultural en 2004.

Vilallonga: “Ens va fer millors, com a país, com a cultura”

“Trobarem a faltar la seva veu lúcida, crítica. Ens va fer millors, com a país, com a cultura. Fa pocs mesos el vam acompanyar en el comiat de la seva esposa. Avui no el podrem d’acompanyar”, ha assenyalat la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga a través d’una piulada. “Acomiadem un filòsof de talla europea: una vida plena d’inquietuds dedicada intensament a l’art i al pensament al costat de la seva dona, la coreògrafa Consol Villaubí, que ens va deixar també l’any passat”, ha afegit l’editorial Comanegra, que ha publicat els últims cinc llibres d’Arnau Puig. “Sentint-nos part de la seva família ens mostrem consternats per no poder-lo acomiadar com es mereix”, ha lamentat l’editorial.

Fundador d’Algol i Dau al Set

Fundador de les revistes Algol (1946) i Dau al Set (1948-1956), Puig va traslladar a la cultura de Catalunya el pensament existencialista viscut a París de primera mà a la Universitat de la Sorbona, entre 1956 i 1961. Ha publicat, entre altres, ‘Escrits d’estètica. Filosofies’ (1997), ‘Històries de Dau al Set’ (1998), ‘Dau al Set, una filosofia de l’existència’ (2003) i l’any 2011 va publicar ‘Una filosofia de la itinerància’, sobre l’empremta filosòfica existencial que ha marcat la seva experiència personal. Ha col·laborat també a Siglo 20, Cúpula, Presència, La Vanguardia, Nueva Forma, i El País, i ha exercit la crítica a Revista Europa, Gazeta del Arte, Batik, Avui i Artes Plásticas. Del 1964 al 1975 fou president del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona.

També ha estat director de l’Institut d’Història i Arqueologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques a Roma, membre d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i darrerament col·laborador habitual de la revista Bonart, a qui va cedir el seu llegat el maig del 2019. Arnau Puig va expressar la seva satisfacció per la donació ja que suposava “deixar en bones mans un tresor que he mantingut amb mi tota la vida”. Posteriorment, el filòsof i crític d’art va tenir una petita polèmica amb el Departament de Cultura i institucions públiques com el MNAC, el MACBA i l’Arxiu Nacional, als quals va acusar de no interessar-se pel seu arxiu personal. Cultura va tancar la disputa assegurant que mantenia el contacte amb Arnau Puig perquè els “elements destacats” del seu arxiu formin part del fons de la Generalitat.

 

Nou comentari