Chufo Llorens, un escriptor supervendes de novel·les històriques i propietari de la mítica discoteca barcelonina Don Chufo, ha mort a 94 anys. Entre les seves obres més conegudes hi ha Et donaré la terra (2008), La llei dels justos (2015) o Mar de foc (2011). Molts dels seus llibres estan ambientats en diferents èpoques de Barcelona, des de la ciutat medieval a la del segle XIX. Les seves novel·les s’han traduït a 12 països, venent més d’1,2 milions de llibres a tot el món.
Nascut a la capital catalana el 1931, Llorens havia estudiat Dret i abans de dedicar-se a la literatura va destacar com empresari de la nit. Va ser el propietari i ànima de la discoteca Don Chufo. Situada a la plaça de Joan Llongueras, va ser un referent dels noctàmbuls durant la dècada dels anys 70 i 80. El local va funcionar entre els anys 1972 i 1991. Llorens va treballar també com a humorista, promotor d’artistes, actor i showman.
Un crim ambientat en la burgesia barcelonina
Tot i que bona part de l’èxit literari li va arribar al segle XXI, quan ja s’havia jubilat, el 1986 va escriure Nada sucede la víspera, un llibre sobre un crim ambientat en la burgesia barcelonina.
Llorens va continuar la seva carrera literària amb La otra lepra (1993) i més endavant va publicar Catalina, la fugitiva de San Benito (2001) i La saga de los malditos (2011). Es tracta d’un llibre de més de 1.000 pàgines amb el qual alguns crítics van comparar Chufo Llorens amb Ken Follet. A través de dues dones, LIorens s’endinsa en la persecució dels jueus durant l’època medieval i l’Alemanya nazi.
Els lectors aprenien història llegint els seus llibres
Els darrers anys de la seva vida va escriure El destí dels herois (2020), La vida que ens separa (2023) i Res no passa la nit abans (2024). Precisament, durant la presentació de La vida que ens separa, el març del 2023, Llorens va fer un repàs a la seva extensa trajectòria literària. Va recordar les moltes èpoques sobre les quals havia escrit: el segle XI, el XIII, el segle d’Or, la Primera i la Segona Guerra Mundial. I es va mostrar satisfet pel fet que molts lectors li deien que havien après més d’història llegint els seus llibres que mentre estudiaven a l’escola. “La novel·la històrica és una introducció a més a la cultura històrica”, ha recollit l’agència ACN en el seu obituari.
