El Festival Barnasants ha presentat aquest dimarts el projecte Ateneu de la Cançó, una seu estable per al certamen a Barcelona que doni continuïtat i aire al projecte musical de Pere Camps, actualment en dificultats econòmiques després de 25 anys. La proposta de seu, elaborada per la sociòloga Gemma Ponsa sota la direcció de l’exregidor de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, s’emmiralla en espais com el Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) o les Fàbriques de Creació de Barcelona. En qualsevol dels dos casos, la seva creació passaria per la cessió municipal d’un espai de la ciutat. Més de 250 músics d’arreu –entre els quals hi ha Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Pedro Guerra, Roger Mas o Silvio Rodríguez– donen suport a la iniciativa.
El Barnasants ha concretat avui els detalls del seu projecte d’Ateneu de la Cançó i al mateix temps ha fet pública la llarga llista d’adhesions al manifest de suport a la iniciativa i al mateix festival. El llistat d’artistes i personalitats vinculades a la cançó és molt extens i inclou noms com Marina Rossell, Pau Alabajos, Feliu Ventura, Ana Belén, Cecilia Todd, Fundación Victor Jara, Gerard Quintana, Jaume Sisa, Lluís Gavaldà, Paolo Conte, Pablo Milanés, Giovanna Marini, el Festival Tenco i el seu fundador, Sergio Sacchi, entre molts altres.
“La gran batalla és aconseguir aquest espai estable, on es puguin programar actuacions, on hi hagi tallers, un centre de documentació, que sigui un espai de trobada”, ha manifestat Pere Camps en la presentació pública del projecte. L’Ateneu, hi ha afegit el director del Barnasants, seria “al mateix temps, la locomotora per crear a mitjà termini molts ateneus de la cançó” arreu del territori”.
El director ha exposat que després de 25 anys de recorregut és “absolutament imprescindible” pel festival fer “un pas més per poder avançar i passar de la precarietat a una certa estabilitat a mitjà termini”. I és que el projecte cultural travessa un moment de dificultat econòmica -que atribueixen a la manca de suport suficient i estable per part de les administracions- i la situació els ha empès enguany, després d’un quart de segle de trajectòria, a recórrer a una campanya de microfinançament per tirar endavant la vint-i-cinquena edició.
Les claus del projecte
El projecte de l’anomenat Ateneu de la Cançó l’ha elaborat la sociòloga i exbecària del festival Gemma Ponsa, com a treball final del seu màster en gestió cultural a la UAB. L’estudi “avala” la idea inicial de Camps d’implicar les institucions i particularment l’Ajuntament de Barcelona, i planteja la cessió d’un equipament de titularitat pública a la capital catalana. “Conclou que és perfectament viable, en el marc legal actual, perquè encaixaria en el model de gestió ciutadana o comunitària, i es compara a altres experiències d’equipaments culturals a la ciutat que s’han cedit a associacions, com el CAT, o les Fàbriques de Creació”, detallava la investigadora aquest dimarts.
Una de les claus de la proposta, si tira endavant, és l’estabilitat econòmica que l’operació donaria al festival i les activitats que es desenvolupessin en aquest centre. “Hi hauria un conveni de gestió ciutadana, que implica no només la gestió de l’espai, sinó una subvenció associada a les activitats; un tipus de conveni que es du a terme ja en llocs com l’Ateneu Popular de 9Barris, o el mateix Centre Artesà Tradicionàrius”, ha concretat Ponsa.
En aquest sentit, Pere Camps ha exposat que Barnasans ja ha demanat reunions tant a la Generalitat, com a l’Ajuntament de Barcelona, com a la Diputació de Barcelona, que de moment no s’han concretat. “El projecte està sobre la taula, ara els toca a ells moure fitxa, i veure si aposten per aquesta proposta cultural”. “Cal veure quines possibilitats hi ha, d’espais, de convenis, de col·laboració, etc.”, ha apuntat Camps, per a qui “l’irrenunciable és el contingut” (i la gestió) i no tant l’espai. “Amb això no serem exigents”, ha dit, sense entrar a especular amb la naturalesa ni l’ubicació de l’edifici on podria allotjar-se l’Ateneu de la Cançó.
D’altra banda, Camps ha apuntat que també “s’hauria d’exigir” la participació del Ministeri de Cultura i la Diputació de Barcelona. “S’ha de fer a Barcelona, però és un projecte de país, i són diverses les administracions que hi han de participar per fer d’aquest un projecte realment consistent i que ens permeti abordar el futur d’una manera tranquil·la”, ha asseverat el director.
