Marta Marín-Dómine, nova directora del Born Centre de Cultura i Memòria

L’Ajuntament de Barcelona resol el concurs de direcció del Born CCM que es va iniciar l’abril de 2021

Marta Marín-Dómine (Barcelona, 1959) ha estat escollida per dirigir el Born Centre de Cultura i Memòria a partir d’aquest setembre, després que s’hagi culminat el concurs públic per a cobrir aquesta plaça, iniciat l’abril de 2021.

Doctora en Estudis de la Traducció i Interculturalitat, llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, i especialista en temes de memòria i cultura, Marín-Dómine assumirà el càrrec a mitjans de setembre, assumint l’encàrrec de direcció dissenyat per la Regidoria de Memòria Democràtica i l’ICUB. E

l passat mes de març Montserrat Iniesta va ser rellevada del càrrec per “disfuncions en el lideratge tant d’implementació del projecte cultural com de la gestió interna del propi equipament”.S’ha valorat la seva experiència en la reflexió sobre les polítiques públiques de memòria des de la perspectiva que memòria i cultura constitueixen una unitat, i el seu encaix en l’Estratègia el Born CCM 2023.

Lloc, ciutat i memòria, que és el marc de referència del concurs públic. En aquest sentit, tal com ha assenyalat Marín-Dominé, en el Born CCM hi “conflueixen diversos objectius: un espai polivalent de conservació i valoració del patrimoni, la transmissió de coneixements a l’entorn de la memòria, l’aproximació de la memòria com a fenòmen polític i social, i per tant, cultural”.

Marín-Dómine ha estat fins ara directora del Centre d’Estudis sobre Memòria i Testimonis Laurier (CMTS), de Canadà, un espai d’exploració de la memòria creat al 2013 centrat en la investigació interdisciplinària i de confluència per a acadèmics i artistes que treballen en l’àmbit de la representació de la memòria i els estudis testimonials. Marín-Domine exerceix també la docència en Literatura Peninsular a la Wilfrid Laurier University de Waterloo.

Va ser premi Ciutat de Barcelona 2019 d’assaigs, ciències socials i humanitats pel seu llibre Fugir era el més bell que teníem (El vol era el més preciós que teníem), un relat biogràfic com a exercici de memòria col·lectiva sobre l’exili, el desarrelament i la ciutat de Barcelona.

Nou comentari