Llum verda per a la reforma per convertir la Foneria de Canons en el Centre Digital d’Art de Catalunya. Tal com va avançar dilluns el TOT Barcelona, la comissió d’Urbanisme ha donat el vistiplau definitiu al Pla Especial Integral (PEI) per a la recuperació de l’edifici catalogat situat a la Rambla, 2.
El nou equipament cultural és un projecte del departament de Cultura de la Generalitat. Si no es produeixen endarreriments, la previsió és que l’equipament pugui obrir reformat el primer semestre del 2028, un any més tard del previst.
El pressupost és de prop de 13 milions d’euros, segons va fer públic el Govern català a principis de l’any passat. Uns 1,8 milions d’euros corresponen a la rehabilitació ja realitzada de la façana i les cobertes i altres 11 milions d’euros són per a les obres de reforma interior de l’edifici. En el text que s’ha votat en comissió se citava uns costos de 7,6 milions.
Aval de la majoria de grups
El PEI ha rebut l’aval de tots la majoria de grups municipals -el govern de Jaume Collboni, Junts per Barcelona, ER i PP-, mentre que Barcelona en Comú s’ha abstingut i Vox ha fet reserva de vot i emetrà el seu posicionament en el plenari de febrer. Fonts de Vox han dit que estan a l’espera de fer alguns aclariments.
Dividida en cinc plantes i amb una superfície de prop de 3.400 m², segons dades del departament de Cultura, la Foneria de Canons ha estat declarada bé cultural d’interès local.
El regidor de Junts, Damià Calvet, ha valorat que la recuperació de la Foneria dels Canons és una oportunitat per revitalitzar l’immoble i donar un ús a un edifici catalogat. A més, l’exconseller de la Generalitat ha destacat que el nou espai consolidarà la capital de Catalunya com a referent mundial de l’art digital i la creativitat del segle XXI.
Eix cultural
Des d’ERC, la regidora Eva Baró ha considerat que l’obertura de la Foneria de Canons permetrà recuperar una Rambla com un eix cultural obert, viu i al servei de la ciutadania. Però ha avisat que el Centre d’Art Digital de Catalunya no put funcionar d’esquena al seu entorn sinó que s’ha de relacionar amb les entitats i el veïnat de Ciutat Vella.
Barcelona en Comú va ser l’únic partit que va presentar al·legacions al projecte. Segons la regidora Lucía Martín, aquestes no qüestionaven el centre digital. El que demanava BComú és que el seu funcionament fos compatible amb l’activitat d’entitats amb dècades del Raval que poden quedar-se sense lloc. Martín ha lamentat que el govern de Collboni va desestimar la seva proposta. Barcelona en Comú també volia que la Foneria de Canons servís com a espai per ampliar els cursos de català, ja que més de 5.000 persones s’han quedat sense plaça.
La història de l’edifici
La Generalitat va comprar l’immoble el 2003 al Ministeri de Defensa per tres milions d’euros. Des de llavors, la Foneria de Canons ha estat en desús. Construït a finals del segle XVII, va ser reformat l’any 1858 per l’arquitecte Josep Oriol Mestres. L’any 1537, el rei Carles I va ordenar al Consell de Cent l’establiment d’una foneria real de canons a la Rambla. Després de la derrota catalana del 1714, Felip V va prohibir la fabricació local d’artilleria i la Foneria va començar a produir campanes, entre d’altres, explica Cultura en una nota de premsa.
L’any 1844, el banquer i polític Manuel Girona va convertir l’edifici en la seu del Banc de Barcelona i l’any 1858 el va reformar amb estil neoclàssic. El Banc de Barcelona va fer fallida el 1920 i va tancar les portes fins que, el 1934, es va fer servir com a seu de la Comandància General del Cos de Sometents. Després de la Guerra Civil, l’edifici va passar a dependre del Govern Militar i hi va instal·lar una farmàcia militar i oficines.
