El concert del terrassenc Lildami a l’Espai Mediterràniament dels concerts d’Estrella Damm per les Festes de la Mercè al Parc del Fòrum ha servit aquest dijous per fer una comprovació doble: per una banda, que la cultura és segura quan es prenen totes les mesures i que el públic de concerts és disciplinat quan així les circumstàncies ho demanen i, d’altra banda, que el català és una llengua que es pot usar de forma desacomplexada per connectar amb els nous estils musicals, per llunyans que siguin, com és el trap, subgènere del trap que neix al sud dels EUA durant els anys noranta.
La Covid-19 ha deixat una bona petjada en tots els àmbits, també en el cultural. Per qualsevol cantant presentar-se davant del seu públic, dalt d’un escenari, és pràcticament una benedicció divina. Lildami ha fet aquest estiu quatre concerts, ha estat “un estiu complicat i fotut”, ha confessat davant d’un públic per qui segurament les coses tampoc han estat fàcils i que avui disciplinadament ha assegut en cadires, espectadors isolats a dos metres de distància l’un de l’altre. La nova normalitat imposa aquestes condicions, però la cultura està demostrant que pot sobreviure al virus, sigui com sigui, i que el públic l’acompanya.
En el concert del Parc del Fòrum, Lildami ha desgranat les cançons del seu primer àlbum d’estudis, Flors mentre visqui (2019), amb temes tremendament connectats amb la realitat de la pandèmia malgrat que van ser concebut abans de la catàstrofe sanitària. Cançons que apunten a les ganes de viure i a maximitzar la vida mentre duri amb un estil urbà que el de Terrassa domina amb destresa i solvència, en temes com “Sempre és estiu”, “Serrallonga”, “Noi de l’espai” o “Pempins”, que han remogut un públic clavat per imperatiu pandèmic a la cadira.
Acompanyant a Lildami, sobre l’escenari del Parc del Fòrum, hi havia el seu productor, Sr. Chen, i la cantant Emocional Goku. Ambdós marcant presència a l’escenari al voltant de l’epicentre de l’espectacle, el terrassenc Lildami, la veu de la música urbana en català. Un concert breu, però que injecta optimisme: la cultura continua i el català es consolida com a llengua de música urbana.
