El Festival de Cinema Independent de Barcelona s’ha convertit en una finestra no només per produccions desconegudes pel gran públic, sinó també per als films dirigits per dones. La 25a edició del festival, més conegut com L’Alternativa, acull 200 llargmetratges i curtmetratges i el 48% tenen al capdavant una directora. Aquesta xifra duplica la d’altres festivals semblants, com ara el D’A Film Festival.
La directora de contingut i programació artística del festival, Tess Renaudo, remarca que no fan la selecció de pel·lícules seguint quotes de gènere. L’organitzadora subratlla que la presència de directores respon a la pròpia dinàmica del cinema independent: “Les dones tenen més espai als circuits alternatius”. Així, suggereix que les dones no tenen tant accés al cinema comercial perquè les grans productores solen estar en mans d’homes.
Les dones també són majoria al comitè organitzador de L’Alternativa. La direcció del festival, recorda Renaudo, és majoritàriament femenina des de fa 15 anys i aquest any està formada per ella, Cristina Riera i Marc Vaíllo. Però és que a més la majoria de gènere va més enllà de la direcció: el 64% del conjunt del personal del festival són dones. “Nosaltres també som capaces de gestionar un transatlàntic com L’Alternativa”, conclou la cap de contingut. Aquest any el festival inclou diverses activitats que busquen visiblitzar la tasca de les dones en el muntatge de les pel·lícules. La secció titulada Elles tallen està dedicada a muntadores com Sally Menke, muntadora de Quentin Tarantino, o Thelma Schoonmaker, que va muntar Toro salvatge i altres pel·lícules de Martin Scorsese. El festival també acull AccióCurts, una activitat destinada a impulsar curtmetratges dirigits per dones.
L’edició 2018 destaca també per la quantitat de pel·lícules que l’organització ha rebut. En concret Renaudo afirma que han fet la selecció pel festival entre 1.800 produccions, entre curtmetratges i llargmetratges, que els han arribat. Els festivals de cinema són una oportunitat de presentar novetats, sobretot pels professionals novells. Luis Miñarro és una de les figures conegudes del cinema independent a l’Estat i assisteix a festivals de tot el món on es presenten pel·lícules constantment. Admet, no obstant, que l’èxit de les pel·lícules als festivals és limitat i amb prou feines serveix per recuperar la inversió. “És l’únic que es pot aconseguir”, confessa. Tot i així, remarca que “el cinema independent és necessari i és bo per cobrir tots els gustos”. Les produccions comercials, creu, estan esbiaixades per la indústria.
El cinema independent es recupera
Miñarro acaba de rodar la pel·lícula Love me not, amb els actors Francesc Orella i Ingrid García-Jonsson i rodada a Mèxic. Enguany no participa a L’Alternativa ja que forma part del jurat d’un festival a Argentina, però el director i productor ha estat al festival de Barcelona en 7 edicions i hi ha presentat 4 pel·lícules, la primera l’any 2001. Coneix a fons L’Alternativa i en destaca que és un festival “molt jove” i “femení”. Pel que fa a la situació del cinema independent, ha de remuntar-se als anys 2009 i 2010 per referir-se a les èpoques daurades del gènere. Després d’anys d’abandonament, reconeix que estan rebent més suport de les institucions però igualment es queixa que “la cultura és el maquillatge de la política”.
De política també parla Tess Renaudo, que veu el cinema independent com un vehicle per les idees polítiques. Per a ella les produccions alternatives que acull el festival són una oportunitat pels creadors d’expressar-se sense límits. De fet, precisa que és “impossible” que els directors no vulguin expressar la seva “visió del món”. El festival que dirigeix aspira a mostrar pel·lícules que queden fora dels marges comercials del cinema: “Defensem un cinema honest i volem portar la creativitat al límit”, conclou.
La directora de programació artística de L’Alternativa revela que en l’edició d’aquest any han hagut d’ampliar la secció de pel·lícules espanyoles perquè han rebut moltes propostes. Miñarro comenta que han augmentat les produccions independents i especialment els documentals perquè tenen un cost més baix. El productor i la directora del festival confirmen que l’èxit dels creadors de l’Estat és més gran a l’estranger que al propi país. Renaudo, d’origen britànic, compara l’escena catalana i espanyola amb la d’Anglaterra, on l’aposta pel cinema independent i el seu prestigi social és molt superior. “Et respecten més a l’estranger”, sentencia Miñarro.
