La festa major de Barcelona, la Mercè, sempre ha combinat espectacles musicals de masses amb actes tradicionals de cultura popular. El programa fa anys que prioritza en format, volum i escenaris els grans concerts, però fins ara la tradició mantenia un espai indiscutit amb cercaviles i diades solemnes a Ciutat Vella, on assistien les principals autoritats. Enguany, però, la pandèmia ha obligat a repensar totes les activitats i adaptar-les sí o sí a les mesures sanitàries.
No totes, però, han passat el filtre. L’Ajuntament ha preservat l’agenda musical i les arts de carrer, com a mostra de suport als professionals del sector cultural, molt castigat per la pandèmia. En canvi els actes de cultura tradicional catalana, sense ànim de lucre ni tants llocs de treball en joc, han quedat arraconats a la Mercè 2020.
El gruix de la cultura popular ha quedat desterrada al Moll de la Fusta, que acull 5 actes comptats i amb afluència restringida: una matinal de sardanes, un vespre de colles de foc sense correfoc, un matí bastoner, una galejada trabucaire i una versió quieta del Seguici que a hores d’ara ja ha exhaurit entrades. A més, enguany els gegants no ballen sinó que s’exposen estàtics a diversos indrets de la ciutat, com el Park Güell, també amb reserva prèvia i aforament limitat. Pitjor ho tenen els castellers, que han quedat fora de la festa més important de la ciutat tot i ser una de les tradicions més populars: les dues diades multitudinàries a plaça Sant Jaume s’han cancel·lat i no tenen activitat substitutòria.
Indignació a les colles de diables
La colla dels Diables del Clot és la més antiga de Barcelona i per primera vegada no actuarà a les festes de la Mercè. Només participaran en l’exposició de bèsties del Centre Cultural del Born amb dues de les seves bèsties, que es podran visitar sense cita prèvia però amb aforament limitat. Joana Gras, integrant d’aquesta colla, resumeix al TOT Barcelona la decepció del món dels diables amb el programa aprovat: “Ens sentim decebuts, cansats de lluitar i de no ser escoltats”.
Gras, molt vinculada al món de la cultura popular, explica que el col·lectiu del foc, diables i bèsties es va reunir amb l’Ajuntament mesos abans de la festa per mirar de reestructurar els actes de la Mercè: “Érem conscients que no podríem fer l’activitat tal i com la coneixem a causa de les mesures sanitàries, amb les quals estem d’acord”, afirma. Gras, però, es queixa de les propostes “pobres, deslluïdes i indignes de la Festa Major” que ha acabat organitzant el consistori. D’entrada les colles de Sant Martí no tenien cap espai assignat per actuar, però finalment l’Ajuntament els va oferir el pàrquing de la Mar Bella. La proposta va ser contraproduent: “Ho vam rebutjar, va ser indignant… Ens hem tornat a sentir molt poc valorats”, continua.
Gras recalca que ja fa molts anys que el col·lectiu de foc es reuneix amb l’Ajuntament per millorar els actes de foc de la Mercè, però lamenta que el Correfoc hagi perdut la seva essència per convertir-se en “un garbuix de pirotècnia engabiat per a turistes”. “El correfoc de la Mercè és un acte que sempre s’acaba resolent a darrera hora i de qualsevol manera; l’Ajuntament només mira per fer ràpid la feina”, conclou. Hi coincideix David Salvadores, també membre de la colla. “Era evident que no es podria fer un Correfoc, però esperàvem que tenint més de cinc mesos per davant es gestionés de manera diferent”, afegeix a les explicacions de la seva companya.
El consistori ha organitzat una mostra de foc en la qual només s’han inscrit 4 de les 42 colles de diables adultes de Barcelona que es van inscriure al correfoc de l’any 2019. No hi participarà cap colla infantil i només hi haurà 5 bèsties. En canvi, a l’exposició de bestiari –impulsada per l’Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya– s’han inscrit 31 colles. “Les xifres parlen soles”, sentencia Salvadores. “S’ha tractat la cultura com quelcom sectorialitzat: música, circ, teatre, cinema… Però la cultura és molt més que això. No entenc aquest arraconament i menyspreu a la cultura popular”, conclou.
Una Mercè “descafeïnada”
Per altra banda, el president de la coordinadora de colles de diables i bestiari de foc de Barcelona, Jordi Ullate, considera que sí que s’ha ajustat la participació de les colles a les possibilitats que ofereix el reglament sanitari de la Generalitat i el consistori, però reconeix que la majoria de colles han refusat la proposta municipal. Segons Ullate, la resposta oficial que han enviat els grups ha estat heterogènia i han al·legat des de solidaritat amb les víctimes de la pandèmia fins a declinar assistència per no compartir el format ofert.
“Sense cap mena de dubte, una festa major sense cultura popular és descafeïnada”, recalca Ullate. Segons el president s’ha aconseguit mantenir la presència dels diables a la festa major encara que fos modificant el format, la potència i sobretot la mida dels actes. El sector dels diables està molt tocat després d’un estiu de festes majors suspeses i manca de protocols. “Les entitats de cultura popular han patit molt perquè tenen al cor del seu funcionament la interacció personal entre membres i la Covid-19 ha anul·lat la possibilitat de mantenir-la”, lamenta Ullate.
Zero castells per la Mercè
Rafael Caballero, vicepresident dels Castellers de Barcelona, es mostra decebut per no tenir un espai dins d’aquesta Mercè especial: “Tot i no poder fer castells, esperàvem poder realitzar activitats paral·leles com ara performances en què s’aixequessin blocs per simular castells i fer que no caiguin en l’oblit”. Caballero explica en una conversa amb aquest diari que la coordinadora de colles castelleres de Catalunya ha demanat que ningú faci castells pel seu compte, per no generar riscos sanitaris, però considera que sí que es podrien fer activitats relacionades “per mantenir a la canalla interessada i que la cultura castellera seguís viva”. “Ha quedat tot mort, estem desanimats”, assegura Caballero.
El vicepresident de l’entitat barcelonina es mostra preocupat per la situació del sector, ja que la sensació a la colla és que un cop es pugui tornar a l’activitat normal “molts hauran trobat altres aficions i no tornaran a fer castells”. El desànim de la colla, segons explica Caballero, és generalitzat perquè aquesta tradició pot no ser viable l’any vinent si no reben subvencions de la Generalitat i les diputacions. “Un dels handicaps que tenim és l’assegurança, ja que ara mateix no ho tenim tot cobert i la nostra és una activitat de risc”, explica el president de la colla barcelonina, la quarta més veterana de tot el món casteller.
Durant la pandèmia, els Castellers de Barcelona han canviat l’activitat cultural per la social: s’han bolcat en el suport a la gent més desfavorida mentre esperaven el retorn de la normalitat. “La sensació que ens queda és que depenem completament de la vacuna”, assumeix Caballero, que mostra al TOT Barcelona el protocol aprovat pel Departament de Cultura. Aquesta normativa només permet les colles reunir fins a 20 persones sempre i quan siguin grups estables. A Catalunya hi ha prop de cent colles de castellers, però des de l’esclat de la crisi del coronavirus només 3 mantenen algun tipus d’activitat. A Barcelona, la colla de la Vila de Gràcia és la que manté més dinamisme, però tot i així hi ha moltes reticències a fer activitats per evitar ser focus de rebrots.
Els gegants culpen al virus
Una altra de les tradicions populars més arrelades a la ciutat és el ball de gegants. Joan Pozo, de la colla dels Gegants de la Ciutat –també coneguts com a Gegants de l’Ajuntament– també considera que moltes vegades no se’ls dona prou valor com a activitat cultural i es queixa que la tradició ocupa un lloc molt menys important que els espectacles i els concerts en els programes de les festes majors.
Tot i així, celebra que els gegants podran sortir aquesta setmana i almenys el públic els veurà als barris. “Durant la Mercè es farà una mostra de gegants amb aforament limitat i plaça reservada per complir amb el protocol imposat pel Departament de Salut”, apunta. Per Pozo, s’ha intentat salvar una mica la tradició de treure els gegants per la Mercè malgrat les moltes restriccions. “Sortim d’una manera estranya, però és quelcom que ens imposa el virus”, conclou.
1 
