Farà 200 anys que Barcelona va ser francesa. Un etapa pràcticament desconeguda i que ara un periodista de pedra picada com Jesús Conte (Barcelona, 1954), li treu la pols amb un llibre documentadíssim, entretingut i rigorós sobre l’ocupació de la capital catalana durant la Guerra del Francés. Una recomanació absolutament imprescindible per descobrir que, sovint, la història encara ens pot sorprendre.
El llibre, titulat “Barcelona sota la bota de Napoleó” (Edicions Tibidabo, 2021), repassa amb traça i detall els 2.297 dies en què la ciutat va esar sotmesa a l’imperi francès. El relat abasta des que va ser ocupada, el 13 de febrer de 1808 fins el 28 de maig de 1814, quan va acabar la sumissió francesa. El llibre desgrana com la ciutat va viure tancada dins les muralles i en estat de setge perpetu. De fet, Conte descriu com era governada des de París al marge de la corona imposada de Josep I Bonaparte, conegut com a Pepe Botella, i els seus dos anys d’annexió de facto a l’imperi napoleònic (1812-1814).
Conte descriu una Barcelona que patia “la repressió de les llibertats, l’extorsió econòmica amb l’ocupació i espoli de les cases i l’exigència creixent de diners i queviures per les tropes franceses i italianes”. Una situació que va provocar una fugida massiva que va reduir la població a la quarta part.
La negror d’aquesta etapa es radiografia amb una ploma sagaç i seriosa com era la ciutat urbanísticament, social i econòmica amb el comerç i les fàbriques tancades, “amb funcionaris corruptes caragirats i com mentre una minoria passava el temps lliure en els cafès, el teatre, els balls de carnaval i les rifes, altres milers de ciutadans s’amuntegaven en uns establiments de caritat desbordats“. A més, Conté afegeix el sofriment dels barcelonins que veien com els intents d’alliberament per part de sometents, l’Exèrcit espanyol i l’armada anglesa no servien o constatavenque els conspiradors intramurs eren passats per les armes o penjats a la forca.
Tot i la repressió, Conte apunta els intents d’acostament dels invasors com ara l’ús de la senyera al costat de la bandera francesa, catalanització del Diari de Barcelona i de les actes municipals, encunyació de pessetes a la Seca. Però en realitat, aquest aperturisme era miratge. Al capdavall, es va obligar als funcionaris i clergues a jurar fidelitat al rei francès i una colla de catalans afrancesats van ser col·laboracionistes amb el règim opressor de l’exèrcit invasor.
Fruit d’una exhaustiva consulta de l’autor en arxius espanyols i francesos i de documents de l’època, amb un llenguatge i un estil periodístic àgil, Barcelona sota la bota de Napoleó sobrevola un període força historiat des de l’òptica bèl·lica, però no prou analitzat pel que respecta al modus de vida quotidià dels seus ciutadans.
Un mapa desplegable amb il·lustracions situa l’emplaçament dels escenaris principals de l’ocupació i permet resseguir a dia d’avui i recrear com i on es desenvolupava la vida quotidiana dins la Barcelona intramurs que coincidia amb els barris actuals del Raval i de Ciutat Vella. Un manual perfecte per descobrir una ciutat desconeguda fa 200 anys.
