Aquest 2021 el carrer Llibertat ha celebrat els 150 anys vestint-se de festa major. Va ser, possiblement, el primer dels carrers graciencs que es van guarnir. Recuperar la història d’aquest carrer, de la seva festa –els decorats, els balls, la música i la cultura popular– de la seva gent i també, per extensió, de tot el barri de la Vila, és l’objectiu de l’exposició que ha obert les portes aquest mes en el local Cliclab, al mateix carrer. Organitzada per la Comissió de Festa Major del Carrer Llibertat, la mostra és el complement d’un llibre i colofó d’un programa d’activitats amb què han celebrat l’aniversari al llarg d’un any marcat per la pandèmia.
Una gran lluna amb un coet incrustat a l’ull, homenatge al cinema i a Méliès; una calavera diabòlica i un gran bust d’algun personatge de l’Atlàntida, procedents de guarnits d’edicions recents. En un dels panells, la imatge més antiga que hi ha del carrer Llibertat, datada l’any 1902. Són algunes de les peces que formen part de l’exposició, que proposa, a través de fotografies, documentació històrica i de material de guarnit, un recorregut per la història de les festes de la Vila i la d’un dels seus carrers més emblemàtics.
La mostra vol ser un complement del llibre homònim, publicat a l’agost, i escrit a quatre mans per Toni Mañané, president de la Comissió de Festa Major del Carrer Llibertat, i Ferran Pons, membre del Patronat de la Fundació Festa Major. Ells s’han encarregat de comissariar l’exposició, en què han inclòs “molt material fotogràfic que va quedar fora del llibre i també elements decoratius”, donats per entitats i els mateixos veïns.
El recorregut s’inicia amb els envelats i senzilles serpentines dels primers moments, fins als elaborats mons de fantasia actuals, passant per etapes fosques com la Guerra Civil o moments àlgids com els meravellosos anys 70. Entre les imatges, Ferran Pons destaca la del guarnit titulat La llibertat engabiada, de l’any 1946, que representava una gàbia d’ocells, i que va fer passar per quarter als membres de la junta.
Per Mañané, la mostra també permet veure com ha evolucionat la festa en aquest segle i mig: “Al principi eren els artesans dels mateixos carrers els qui encarregaven de la decoració; després aquests van anar marxant i van ser substituïts per treballadors de la indústria; la qualitat va baixar però es va guanyar en quantitat i ganes, i la festa es va convertir en una activitat de carrer”, explica. També el material ha experimentat un gran canvi, de des flors, teles i fustes naturals dels primers anys fins als decorats actuals que, gràcies al reciclatge, donen nova vida a garrafes de plàstic, taps d’envasos o llaunes.
Homenatge als veïns i veïnes
Tant l’exposició com el llibre són el resultat d’un projecte de llarg recorregut, que es remunta a la tasca de recerca que va iniciar l’any 2002 l’historiador gracienc Jordi Pablo a l’arxiu festiu. La recerca va quedar aturada fins que Ferran Pons i Mañané van decidir reprendre-la. Van bussejar en hemeroteques i arxius, i van topar, fa dos anys, amb una nota publicada a El Telégrafo de l’any 1871 en què el carrer Llibertat demanava permís a l’Ajuntament per “estendre un tendal” durant el temps de festa. Aquesta referència posava data i lloc de naixement a uns dels trets més emblemàtics de la festa major gracienca. Els autors van entrevistar-se amb veïns (alguns dels quals ja havien marxat del barri), i van demanar-los fotos i documentació sobre com s’havien viscut la festa major.
Va ser una feina molt minuciosa, perquè moltes de les fotos no estaven datades i van haver de investigar per relacionar-la amb l’any i el guarnit. A més, explica Pablo, “la memòria es traïdora, a vegades no recordes tots els detalls”, però el seus testimonis eren molt valuosos perquè parlaven de les seves vivències sobre la festa.
D’aquesta manera, l’exposició és sobretot un treball de recuperació de la memòria dels veïns i veïnes, i un homenatge a tots ells, sense els quals la festa no seria possible.
La mostra es pot visitar a la sala Cliclab (carrer Llibertat 11), fins al 11 de desembre.
Estigues informat de l’actualitat del món de la cultura popular a Tornaveu
