Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
L’oasi exòtic de Barcelona que va enamorar el New York Times

Barcelona no destaca per ser una ciutat amb grans pulmons naturals. Més enllà de Collserola, amb prou feines destaquen el parc de la Ciutadella i la muntanya de Montjuïc. Això sí, en aquest darrer espai s’ubiquen diferents jardins que aporten una gran riquesa de biodiversitat a la ciutat. Un d’aquests espais és la jardineria de Mossèn Costa i Llobera, especialitzada en cactus i un dels jardins més importants d’Europa en aquesta matèria. Els cactus no són l’únic atractiu d’un jardí que ofereix una panoràmica brillant del litoral barceloní. L’any 1987, el New York Times va incloure aquest jardí entre els deu millors del món.

Segons explica el mateix Ajuntament, responsable del manteniment d’aquest espai singular de Montjuïc, el mestre de jardinera Joan Pañella havia estudiat com adaptar aquestes plantes a Barcelona i, quan va sorgir la possibilitat d’adequar Montjuïc, cap als anys setanta, va decidir ubicar-hi exemplars procedents de les Canàries i Andalusia, sobretot. De la mà de l’arquitecte Joaquim Maria Casamor, que va dissenyar part de l’espai, Pañella va omplir les 3,16 hectàrees que conformen el jardí amb plantes exòtiques.

Quines plantes trobem?

Entre les diferents plantes exòtiques que trobem al jardí de Mossèn Costa i Llobera trobem diferents espècies procedents de Sud-amèrica. Els Echinopsis santiaguensis, de l’Argentina, Xile, l’Equador, Bolívia, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai, es poden reconèixer per la forma de globus i per la bellesa de les seves flors. D’altra banda, de Mèxic i el sud dels EUA són els Echinocactus, un tipus de cactus que tenen una espècie de llana de color groguenc o rosa –són les flors– dalt de tot.

Jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la carretera de Miramar, 35 / Ajuntament de Barcelona

Els Astrophytum miryostigma destaquen per la seva forma d’estrella i els Ferocactu tenen forma de bota de vi. Ara bé, si el que volem és trobar cactus grans, ens hem de fixar en els Euphorbia, que poden arribar a superar els cinc metres d’alçada i tots junts formen un bosc a part.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa