L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ja ha triat pregoner per a La Mercè 2024, una tasca que no sempre ha estat fàcil a Barcelona, perquè sovint la tria ha portat cua. Pregons en castellà, per exemple, o el pregó del 2023, l’últim d’Ada Colau, a càrrec de l’escriptora Najat El Hachmi, que va ser blanc de crítiques per part d’alguns col·lectius LGTBI i antiracistes. El socialista ha triat la il·lustradora Carme Solé Vendrell per donar el tret de sortida a les primeres Festes de la Mercè sota la seva batuta. Solé és coneguda per les seves il·lustracions infantils amb què defensa els drets dels infants internacionalment. En el 2022, va estrenar la seva primera escultura a Barcelona, una obra d’una artista reconeguda arreu del món que ha estat premiada amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts.
Collboni ha fet l’anunci durant la roda de premsa de presentació de les primeres novetats relacionades amb les festes de La Mercè 2024, al Palau de la Virreina, on també ha mostrat el cartell de La Mercè 2024.
Pregoners polèmics de La Mercè
Per la llengua en què es llegeixen, pel contingut polític o pel perfil del pregoner, el tret de sortida de les Festes de la Mercè ha estat motiu de fortes polèmiques en diverses edicions. L’any passat, l’alcaldessa Ada Colau va triar Najat El Hachmi com a pregonera i es va desencadenar una onada de protestes. Entre algunes, la de l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia. També altres associacions com ‘ACATHI: Migració, refugi i diversitat LGBTI’ van expressar la seva preocupació per una decisió “inacceptable” i contrària a drets fonamentals com “la inclusió i el respecte“.
⛔Volem unes Festes de la Mercè lliures de Transfòbia.
— Observatori Contra l’LGTBI-fòbia (@Observatori_cat) July 25, 2023
🏳️⚧️Es absolutament inadmissible que una figura pública obertament contraria a drets i llibertats de les persones Trans* sigui la pregonera de la Festa Major Barcelona.
✊Exigim reconsideració a @jaumecollboni. #NoTransfobia pic.twitter.com/1TbRFGsT9T
Un altre pregoner polèmic va ser el periodista Javier Pérez Andújar, articulista del diari El País, pregoner del 2016 amb Ada Colau i que va publicar l’article Marina y la catalanofobia en què ridiculitzava les grans manifestacions de la Diada de l’11-S. Aquell any, Toni Albà va fer un pregó alternatiu.
Un dels pregons més polèmics va ser el d’Elvira Lindo el 2006, amb el socialista Jordi Hereu al capdavant i ERC i ICV com a socis de govern. L’escriptora va llegir el pregó exclusivament en castellà, tret de la salutació i el comiat. L’any 2002, la llengua del pregó també va generar picabaralles. El socialista Joan Clos va triar el cardiòleg Valentí Fuster, que va decidir fer el pregó en català i en castellà.
I l’any 2010 la raó de la polèmica no va ser ni la llengua ni el nom del pregoner, sinó les reivindicacions polítiques expressades al pregó. Sota el mandat de Jordi Hereu, el pregoner d’aquell any va ser el poeta Jordi Margarit, que va combinar el recital poètic amb algunes reivindicacions polítiques i socials i de to sobiranista.
Pregons plàcids, sense perfil polític
Però també hi ha hagut festes amb un pregó ben plàcid, protagonitzat per pregoners amb un perfil polític baix o nul. Va ser el cas de l’alcalde de Sarajevo Tarik Kupusovic el 1995, Ferran Adrià el 2013 o Josep Maria Puyal el 2011. Tampoc no hi va haver polèmica amb Maruja Torres el 1999 ni amb Lluís Torner, fundador i director de l’Institut de Ciències Fotòniques.
