Yerma va ser escrita el 1934 per Federico García Lorca, una tragèdia rural que forma part de la trilogia lorquiana amb La casa de Bernarda Alba i Bodas de Sangre. Però la pressió de l’entorn que viu la seva protagonista, Yerma, és traslladable a l’actualitat, on encara avui no ser mare és sancionat en molts àmbits, i ser-ho, comporta una pressió desaforada per ajustar-se als cànons de la bona mare.
Per això Yerma, que es podrà veure al Teatre Lliure des del 18 de novembre i fins el 16 de desembre a la sala Fabià Puigserver no només és un clàssic imprescindible sinó que esdevé una eina de reflexió en ple segle XXI sobre els rols històrics que ha tingut la dona i que encara pesen com una llosa en el camí cap a la igualtat real de gènere.
Un clàssic ben vigent al Lliure
Sota la direcció de Juan Carlos Martel Bayod, el Lliure porta a escena la tragèdia d’una dona que no pot tenir fills sota la pressió social i el desig de ser mare. Amb espai escènic de Frederic Amat i música de Raül Refree aquest poema tràgic en tres actes que mostra el conflicte intern d’una dona que vol ser mare però no pot. Ella viu aquesta frustració en un entorn que fa indispensable la maternitat en una dona casada, les principals funcions de la qual són la casa i els fills. I dins seu, l’instint maternal lluita contra la repressió i l’obligació imposada. I si Yerma se sosté per ella mateixa, els intèrprets conformen un cartell de luxe: Joan Amargós, María Hervás, David Menéndez, Bárbara Mestanza, Isabel Rocatti, Yolanda Sey i Camila Viyuela.
La pressió social sobre la dona és un tema recurrent de l’autor, especialment en la maternitat, les aparences o la fatalitat del destí. I és present en les tres peces que conformen la trilogia rural: Bodas de sangre (1933), Yerma (1934) i La casa de Bernarda Alba (1936). Tres tragèdies que uneixen mite, poesia i realitat en tres retrats de dona alhora oprimida i alliberada.
La primera producció pròpia del Lliure d’una obra de Lorca
El muntatge de Martel Bayod és la primera producció pròpia que el Teatre Lliure fa d’una peça de l’autor en tota la seva història, que sí que ha acollit diverses coproduccions, espectacles en gira o, fins i tot, versions digitals per a infants de l’autor granadí. “Sento que el Lliure ha saldat un deure que tenia amb l’autor”, ha declarat el director del teatre.
En paraules del director, aquest poema tràgic estructurat en tres actes i sis quadres “és una cançó de bressol i el públic, la criatura a qui se li canta”. De fet, com en una cançó de bressol, la música creada per Raül Refree n’és un component clau. “Per no trencar amb una litúrgia i una poètica que es basa en l’austeritat i en la terra, vaig prendre la decisió de valdre’m sobretot de les veus dels actors i els elements que hi haguessin a l’escenari, bastons i campanes, esquelles i la pròpia pell”, explica el músic i compositor de renom internacional.
L’actriu madrilenya María Hervás interpreta la protagonista en la seva primera actuació a Barcelona, i descriu Yerma com “una flor oberta, però també una ferida que no tanca i que supura. És el crit urgent per viure. Yerma és fèrria i no s’adapta, és tossuda, temperamental… és un bou brau”.
Després del Lliure, l’espectacle s’estrenarà el 13 de gener de 2023 al Centro Dramático Nacional de Madrid, on es podrà veure fins al 22 de gener i, després, farà gira per Catalunya durant dos mesos.
Podeu adquirir les entrades en aquest enllaç
