El cànnabis és la droga més consumida pels joves catalans, segons dades de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. I Barcelona és un epicentre de consum. Hi ha clubs cannàbics i també establiments que tenen llicència de floristeria i en realitat són punts de venda de productes cannàbics -amb especial incidència al barri Gòtic-. De fet, aquest estiu l’Ajuntament va tancar 30 clubs cannàbics on es consumia i venia droga, un fet que no està permès amb la regulació actual. De fet, les associacions cannàbiques només poden dur a terme “l’activitat de club social” i limitar-se a “proporcionar informació, elaborar o difondre estudis”, és a dir, que dins no es pot consumir cànnabis. A Barcelona hi ha un total de 212 clubs registrats com a locals d’aquest tipus.
Cristòfol Colom i el cànnabis
Però ara us parlem d’un monument que exhibeix fulles de cànnabis. Es tracta del monument a Colom, construït fa més d’un segle al final de la Rambla. Colom apunta amb el seu dit cap a la Mediterrània amb un significat sempre controvertit. Molta gent i turistes que visiten l’estàtua no s’hi han fixat, però hi ha deu fulles de cànnabis decorant el fust de la columna.
El monument a Colom va ser dissenyat per l’arquitecte Gaietà Buïgas amb motiu de l’Exposició Universal del 1888. I el dissenyador va incloure les fulles de cànem entre els símbols que acompanyen l’homenatge al descobridor. I no estan pas amagades, les fulles envolten la part central de la columna sobre la qual descansa l’estàtua del navegant. Era colom aficionat a fumar marihuana? O potser l’arquitecte Buïgas era fan del psicotròpic? La raó és senzilla: Colom va introduir aquesta planta al nou continent. I de fet en va retornar amb el tabac, unint els dos ingredients dels porros.
Planta essencial per a la navegació
Però és que el cànem era essencial per a la navegació i sense la seva ajuda, Colom no hagués arribat mai al Nou Món. La fibra de cànem pot ser tan resistent com una corda d’àncora i tan suau com la seda. Després de la fusta, el cànem era el material més utilitzat a la indústria de la construcció naval. Les espelmes i les cordes de les seves tres naus estaven fetes de fibres de cànem. Els buits entre les taules del casc del navili s’emplenaven amb fibres de cànem per fer-ho impermeable. Cap altra fibra natural no pot resistir la força de l’oceà i el desgast de l’aigua salada. Fins i tot el celler de la nau insígnia, la Santa Maria, estava ple de llavors de cànem.
