L’esperit nadalenc arriba a Barcelona amb la Fira de Santa Llúcia, el mercat nadalenc amb més solera i que gira al voltant del món del pessebre i de les tradicions i que converteix la capital en una referència d’aquests mercats.
La fira, que va néixer l’any 1786, celebra el seu 235è aniversari, i com és costum, cada últim divendres de novembre el mercat nadalenc obre les seves portes a l’Avinguda de la Catedral fins al 23 de desembre. Aquest any, la fira compta amb més de 20 arbres de Nadal il·luminats i amb 170 espais de venda, dels quals 140 establiments són parades exclusivament nadalenques..
Una d’aquestes parades és de l’Eva Barceló, que fa 8 anys que treballa a la fira amb els seus pares: “Jo venia els caps de setmana a ajudar els meus pares, ells tenien una botigueta des d’abans que jo naixès. De fet, no conec un desembre sense fira, hi estic acostumada i m’encanta. Quan els meus pares ja no van poder venir vaig voler continuar amb el negoci”, explica Barceló. Tot i això, l’Eva, té una altra feina i quan arriba el mes de desembre demana vacances per poder treballar al mercat. Explica que és molt sacrificant perquè les hores de feina no compensen els guanys, però hi ha altres coses:“Ho has de viure com una afició, durant l’any anem fent feina, sobretot els caps de setmana. Nosaltres tot el que tenim és artesanal, però t’ha d’agradar perquè fas més hores que diners i encara que al desembre recuperes bastant treballes tot l’any”, diu.
Per la seva banda, l’Andreu Rodríguez, propietari juntament amb la seva dona d’una de les parades del mercat des de fa 50 anys, explica com han canviat els temps i com era la Fira de Santa Llúcia antigament. “Abans els botiguers que treballàvem a la fira marxàvem el dia 23 de desembre i anàvem a la Fira de Sant Tomàs a la Gran Via, però ara la gran majoria ja ens hem fet grans i només treballem a aquesta fira, que és la principal a Barcelona”, esmenta. A més, Rodríguez explica que quan ell va començar al negoci, els botiguers treballaven per poder celebrar el Nadal a les seves cases: “Les possibilitats econòmiques de la gent eren molt més petites que les nostres i els sacrificis eren molt més grans. La majoria dels botiguers venien a treballar amb les seves famílies per poder comprar torrons i poder celebrar el Nadal”, diu.
Actualment la majoria de parades han passat de generació en generació, i, tot i que les possibilitats econòmiques són més favorables, molts botiguers no volen deixar el negoci perquè els encanta treballar a la fira tot el mes i continuar amb la tradició familiar com és el cas de l’Eva Barceló o del propi Rodríguez. Ell, amb 71 anys, no pensa deixar el negoci de la família de la seva dona: “La meva parada ha passat de generació en generació. L’àvia de la meva dona ja havia treballat quan la fira la feien a la Plaça del Pi. Aquesta fira va més enllà del Nadal, és una tradició familiar, la mare de la meva dona, la meva dona i fins i tot jo mateix, ho portem a la sang. Ens agrada venir i ens agrada passar tot el mes treballant a la fira encara que ja siguem grans”, assegura Rodríguez.
Sens dubte, per a la majoria dels botiguers l’essència d’aquesta fira nadalenca va més enllà de fer diners o retrobar-se amb els clients, ja que la majoria de les parades senten la unió i la lluita de les seves famílies avantpassades i això fa que molts dels propietaris no vulguin deixar la tradició de treballar a la Fira de Santa Llúcia.
Aquest any molts propietaris antics s’han retrobat a la fira, ja que, l’any passat alguns d’ells no van poder assistir perquè eren persones de risc i amb el coronavirus pel mig van preferir allunyar-se de les grans aglomeracions de gent: “L’any passat no vam poder venir a treballar a la fira, la meva dona i jo fa 46 anys que treballem en aquesta paradeta i l’any passat va ser la primera vegada que no vam ser-hi”, explica l’Albert Coscolín. Amb tot, essent veí de Barcelona no es va voler perdre la tradició d’estar a la fira i va assistir un dia entre setmana per retrobar-se amb l’esperit nadalenc: “Tot estava molt regulat, hi havia gel hidroalcohòlic a l’entrada principal i control d’aforament. Fins i tot i havia fletxes per indicar el sentit de la marxa. Nosaltres vam venir un dia de cada dia perquè no volíem ajuntar-nos amb molta gent”, diu.
L’Albert va veure que l’any passat no hi havia molta gent a la fira i què el turisme era molt fluix i espera que aquest any hi hagi més afluència de gent al mercat: “Tal com cauen els festius esperem que vingui més gent i que hi hagi més moviment. Aquest any l’entrada no és reduïda, però de moment hi ha poca gent, al principi costa. La gent s’anima més cap al final, esperem que vinguin molts clients perquè al cap i a la fi tots tenim ganes de normalitat i més en aquestes dates”, assegura Coscolín.
Els visitants també ho gaudeixen
Pel que fa als ciutadans, alguns d’ells ja han gaudit de la Fira de Santa Llúcia, com és el cas de la Margarida Casadessús i del seu marit l’Andreu Tous. Amb 81 anys no s’han perdut la fira cap any des de ben petits i així ho expliquen: “Aquesta és una fira molt tradicional pels propietaris de les parades, però pels clients de tota la vida també, nosaltres hem vingut any rere any amb els nostres fills i ara venim amb els nets”, diuen. Venen de Molins de Rei asseguren que són molt del Nadal de casa i d’estar amb la família. Cada any es porten una figureta de rècord i ja en tenen 120 angelets i moltes figuretes del pessebre comprades a la fira: “No podem marxar sense comprar una figureta, hi ha algunes que les tenim repetides, per exemple tenim 2 pastores d’una manera i 3 d’una altra. Ens encanta el Nadal”, argumenta Casadessús.
També, la Marta Comellas aprofita quan baixa amb el seu pare al centre de Barcelona per passejar per la fira: “Normalment, venim a passejar diversos cops a l’any. Si estem a prop passem a veure les figuretes i les decoracions perquè a casa ens encanta el Nadal”, esmenta Comellas. A més, la jove de 16 anys explica que li encanta muntar el pessebre a la seva casa i tenir figuretes noves “acostumem a comprar figuretes pel pessebre, és un vici, algun animalet o figureta sempre cau”, finalitza.
