Només sis dels divuit concerts programats en els dos escenaris principals de la Mercè, a la platja del Bogatell i al carrer de Ménendez Pelayo, tenen presència femenina. La situació ha indignat certs sectors de la societat i ha saltat a les xarxes a partir d’un post viral que esborra tots els horaris en què no hi haurà cap dona en primera línia a l’escenari. El resultat de l’operació deixa només els noms de Maria Jaume, Socorpio, Ginestà, Coco, Mama Dousha i els Catarres. Des de l’Ajuntament mantenen que, en el seu conjunt, l’oferta musical és paritària i lleven importància a la diferència que hi ha en els escenaris més grans.
Sense el Moll de la Fusta, que aquest any no acollirà concerts per la Copa Amèrica, els recintes ubicats a Sarrià-Sant Gervasi i a Sant Martí, que centren aquesta polèmica, tornaran a ser el pal de paller musical d’una festa que, per segon any consecutiu, fuig de l’avinguda de Maria Cristina. Méndez Pelayo va respondre l’any passat, amb pics de 40.000 espectadors, i la platja de Bogatell va agrupar unes 25.000 persones per nit, segons els càlculs de la Guàrdia Urbana. L’absent Moll de la Fusta, el tercer escenari en discòrdia de 2023, va acollir més de 25.000 persones.
Les crítiques, que ERC ha fet arribar aquest dimecres a la Comissió de Cultura de l’Ajuntament, també apunten als horaris. Segons apareix en el programa, quatre dels sis casos amb presència femenina, obren la festa, en hores que acostumen a tenir menys afluència d’espectadors. Només els Catarres, més que contrastats, apareixen a les 23 hores. Però Scorpio tocarà dissabte a les 19 hores; Maria Jaume, divendres a les 20 hores; i Ginestà, l’endemà a les 20:30. Coco és l’encarregat d’obrir els concerts de Méndez y Pelayo, a les 19 hores.
L’oposició hi veu un “retrocés”
ERC, Junts i BComú han lamentat el “retrocés” respecte a altres anys, remarcant que en les darreres Mercè s'”havia treballat per garantir un cartell paritari”. La regidora republicana Eva Baró ha citat casos d’èxit com la Mushkaa o Judith Neddermann, que van tocar en escenaris principals en horaris de màxima participació el 2023. “Tenim una nova fornada d’artistes que canten en català i que han estat tot l’estiu tocant en festes majors”, ha dit Eva Baró, que ha citat noms com Roba Estesa, Al·lèrgiques al pol·len, la Julieta o Mushkaa.
D’altra banda, la regidora dels Comuns Jess González, que tornava a l’Ajuntament després de la seva baixa per maternitat, ha criticat els percentatges “tan baixos” i ha afegit una transacció perquè el consistori, els pròxims anys, adopti “mecanismes de seguiment i transparència” que assegurin aquesta paritat. En el seu torn, Junts ha recordat que la Mercè “és l’aparador cultural més gran” de la ciutat i ha animat a posar-la d’exemple “de la ciutat que volem ser”. Els grups han demanat “més ambició” per apujar la presència d’artistes dones als grans escenaris. El PP ha afegit matisos a les propostes i Vox, directament, ha descartat qualsevol “imposició”.
El govern remarca la paritat general
Malgrat aquestes queixes, el govern municipal insisteix que la mirada ha de ser global i en ressalta la paritat del conjunt del programa de la Mercè. La tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay ha insistit que el govern “treballa en aquesta direcció”, referint-se a la promoció de la igualtat en els actes culturals, i s’ha mostrat “plenament conscient” que cal “posar totes les facilitats” perquè les dones “puguin superar els obstacles”. Ara bé, Gay també ha rebutjat que els horaris i els escenaris siguin un criteri “objectiu” per fer una valoració d’aquesta qüestió.
Des de la regidoria de Cultura detallen a aquest diari que la manera en què s’escullen els artistes varia en funció de “moltes variables”. En el cas de la primera nit al Bogatell els convidats són a proposta del consistori, però en la resta de casos, en què els concerts estan promoguts per ràdios musicals, són les mateixes ràdios que escullen l’oferta d’artistes, amb el vistiplau de l’Ajuntament. En tot cas, també apunten que els artistes tenen “les seves pròpies estratègies” comercials i s’escuden en què no tot és tan fàcil com fixar un objectiu i contractar.
