El sector de les escoles de dansa porta una setmana en ebullició. Quan el Govern català va anunciar dijous passat que havien de tancar de nou, va esclatar una febre de missatges als mòbils de més de 250 representants de centres de tot Catalunya. Tants van reunir-se de cop, espontàniament, que han hagut de migrar la conversa de Whatsapp a Telegram per encabir més afectats.
Ballet, dansa urbana, balls de saló… La dansa inclou moltes realitats i un denominador comú: el sentiment d’oblit crònic. El Col·lectiu d’Escoles de Dansa de Catalunya –el nom que els agrupa– es queixa que l’ordre de tancament no ha vingut acompanyada de cap solució per a mantenir la seva activitat. Ja van provar de fer classes online per primavera i saben que tenen moltes limitacions, per exemple en el cas d’infants petits o d’adults que no disposen d’espais prou amplis a casa per ballar.
En un manifest consensuat entre més de 200 escoles, reclamen la represa de les classes presencials. Consideren un “greuge comparatiu” que les activitats extraescolars dels col·legis, els centres d’estudis reglats de dansa i els d’alt rendiment puguin seguir oberts, quan estaven tots aplicant les mateixes mesures anticontagi. A més, demanen “un pla d’ajudes directes i línies de subvencions“, perquè els crèdits sense aval i les ajudes existents no s’ajusten a la realitat del sector format majoritàriament per empreses molt petites.
Dilluns vinent protestaran a les 10h del matí a la plaça Sant Jaume, amb una concentració estàtica que ja els ha autoritzat el departament d’Interior. Escenificaran el seu malestar vestits de negre, amb mascaretes i amb calçat de ball. “La dansa no només és segura, la dansa cura, és salut i és benestar”, reivindiquen.
Diàleg i visibilitat
“El toc de queda ja ens va afectar molt, perquè els nostres negocis funcionen bàsicament a partir de les sis de la tarda i fins quarts d’onze de la nit, que és quan infants i adults tenen temps”, reflexiona Albert Mota, de l’escola de dansa Julieta Soler de Manresa i membre del col·lectiu. Moltes de les classes nocturnes van reprogramar-se en cap de setmana, però amb el confinament municipal van haver-les de suspendre perquè no tots els alumnes són de la mateixa localitat.
“Hem entregat el manifest a les principals institucions i sabem que està sobre la taula d’alguns partits polítics”, exposa Laura Bataller, docent de dansa també a la capital del Bages i impulsora del manifest. Tant Bataller com Mota enumeren les moltes mesures de distància social i higiene que han implantat les acadèmies de ball, com prescindir dels entrenaments per parelles. “Si ens haguessin escoltat, no hagués fet falta tancar les escoles”, diu Mota.
El fons de la qüestió és l’escàs suport públic a la dansa, en el marc d’un sector cultural també molt mancat de finançament. Sense escoles obertes ni escenaris on actuar, els futurs professionals de la dansa veuen troncada la seva formació. I els actuals ballarins, molts d’ells al capdavant d’escoles, tenen por de no poder reobrir la persiana per les baixes que genera cada tancament. Mentre altres disciplines reben mostres de suport freqüents, al ball li costa molt més rebre atenció política i mediàtica. “Sempre som els últims, la dansa!”, lamenta Bataller.
