Sandra Mestres enceta aquesta temporada el repte de presentar el programa diari Bàsics de Betevé. La periodista, vinculada a la cadena de televisió barcelonina des de l’any 2007, ha parlat amb aquest diari sobre la seva nova oportunitat professional, els reptes d’una televisió local i l’èxit del programa després de deu anys d’emissions.
Quina és la seva trajectòria en el món de la comunicació?
Soc planter Betevé, vaig fer la beca l’any 2007 i m’hi vaig quedar. Primer vaig ser ENG, el 2011 vaig estar presentant les edicions del cap de setmana durant quatre anys i del 2016 al 2024 l’edició del migdia. L’any passat vaig fer com una transició, perquè estava en un programa de magazín al matí, i ara tinc el repte d’agafar el Bàsics.
Ha notat molta diferència entre treballar per a informatius i per a magazins?
És un repte, perquè l’informatiu té un punt més encotillat. Tot té un temps molt determinat i en el magazín et pots mostrar més com tu ets.
Li agrada alguna més que l’altra?
Els informatius m’encanten, feia molts anys que els feia i m’hi sentia molt còmoda. Amb el Bàsics és una manera de sortir de la zona de confort. M’ho puc passar molt bé, és un programa molt consolidat, és la desena temporada i agrada molt.
Suposa un repte prendre el relleu a Eva Arderius (actual directora de l’ACN)?
L’Eva Arderius és molta Eva Arderius (riu). És un repte, però alhora a mi m’agraden els reptes. És veritat que hi ha un equip que continua, no és només una figura. Al darrere hi ha una feina ingent de tothom, realització, producció, redacció, i també, gràcies a la confiança de la direcció.
Quins són els reptes de Betevé per consolidar-se com a televisió local en una ciutat tan globalitzada com Barcelona?
Ara Betevé fa trenta anys i el que volem és treballar la informació bé, veraç, contrastada. Una de les coses bones és que fem informació de quilòmetre zero, que hem de continuar generant i creant continguts propis.
Senten que no arriben a tots els temes que voldrien?
Sí, però també els consums han canviat molt, arriben per diferents vies i els altaveus s’han multiplicat. Potser Betevé és una via, però tenim Twitter, Instagram i d’aquesta manera també podem fidelitzar i captar més públics.
L’audiència els demana que tractin temes que afecten la ciutat, com l’habitatge?
Al Bàsics, els temes socials agraden i la gent vol veure-ho. Temes com habitatge, societat o vulnerabilitat, hi han de ser. Són les notícies de primera persona en què et pots sentir reflectit, i al final això també és el que connecta amb la gent.
Hi haurà algun canvi substancial per a la nova temporada?
L’ADN i l’essència continuen, però sí que li hem donat una petita sacsejada. Puc dir que els dijous hi haurà una pota cultural en el programa, que fins ara no hi havia, per acabar la setmana d’una manera més relaxada. La idea és que sempre hi hagi cultura els dijous, ja sigui per un company de la secció o amb entrevistes d’artistes emergents.
Què fa que els ‘Bàsics’ sigui el ‘Bàsics’?
Agafem les notícies importants del dia i ajudem a explicar-les en profunditat, donant aquesta anàlisi i tenint les veus del dia.
Com trien els temes que s’han d’explicar?
Els temes que veiem que a l’audiència li agraden i l’eix social guia molt la nostra presa de decisions. No ens quedem amb l’anunci que es dona al matí en una roda de premsa, fem un pas més, busquem què opinen els implicats…
Amb la globalització i l’arribada de nous perfils a Barcelona, Betevé es planteja obrir la seva mirada per buscar temes que interessin aquesta possible audiència?
Crec que sí. És veritat que tenim una mirada molt local, però també tenim aquesta visió de la gran Barcelona i dels temes que poden ocupar i preocupar més enllà. De fet, hem tractat molt el tema de com canvia la morfologia de les ciutats.
Senten que hi pot haver competència amb TV3?
No volem competir i sobretot, en l’àmbit informatiu, hi ha una clara diferència. No pretenem comparar-nos perquè tenim el nostre nínxol i seguim aquest camí.
En l’àmbit local existeix aquesta competència o Betevé és una televisió amb identitat pròpia?
Sí que hi ha temes que te’ls destapen mitjans, però crec que nosaltres seguim la nostra agenda. En aquest sentit, si hi ha una certa competitivitat, però crec que és sana. Som molt especialistes de Barcelona, i això ens dona un avantatge substancial perquè tenim periodistes que es recorren Barcelona i tenen tots els contactes amb els veïns.
Com ha rebut l’oportunitat de presentar el programa ‘Bàsics’?
Barreja de sentiments. Tinc ganes ja de posar-ho en marxa tot, veure com encaixen les peces i il·lusionada amb la nova etapa.
Ha rebut algun consell d’Eva Arderius, la seva predecessora?
L’Eva em va dir que m’ho passés bé. Crec que està bé tenir això al cap, perquè estem treballant, però tenim la sort de fer una cosa que ens agrada.
Quins temes d’actualitat hi ha damunt la taula per a la nova temporada?
Per a mi, l’habitatge és una preocupació molt gran. Em preocupa com surten els baròmetres municipals, què preocupa la gent. Hem de continuar posant el focus aquí, és una qüestió que pot generar malestar i nosaltres hem de ser altaveu d’aquest malestar per veure cap on va la situació i poder redreçar-ho. També s’està veient amb el topall dels lloguers, que continua havent-hi l’escletxa del lloguer de temporada, i no ho podem descuidar.
De quina manera el programa acosta la política a la ciutadania?
Nosaltres partim de la base de l’equip de política municipal i després hi ha un seguit de programes que et permeten fer aquest pas més. Sempre intentem donar les claus per ajudar a entendre qüestions que tot sovint poden ser complicades. També parlar de manera planera perquè si hi ha una cosa que tu no entens, no la podràs explicar bé.
Creu que el format acceptaria variacions o quan hi ha èxit no calen canvis?
Crec que el Bàsics funciona, està arrelat. Sí que està bé que potser fer-hi algun canvi per engegar aquesta nova etapa, i en aquest sentit sí que hi ha alguna pinzellada nova, però l’ADN i l’essència continuen.
S’imagina fent alguna altra mena de periodisme allunyat dels informatius?
Em costa imaginar-me en un altre registre. Saps quan ets jove i somies què vols ser? Jo recordo parlar amb els meus amics i dir ‘és que jo vull presentar els informatius’. He tingut la gran sort que m’ha passat, a més a més en aquesta casa que la considero també família després de tants anys.
