No era un monòleg teatral, era un pregó, però tenia tots els ingredients d’un bon monòleg. L’actriu Emma Vilarasau, la Montse de ‘La casa en flames’, però sobretot l’Eulàlia de ‘Nissaga de Poder’ o la Teresa –pels més joves– de ‘Ventdelplà’, ha dominat tots els registres de forma excepcionalment natural. Ha plorat recordant l’epidèmia del VIH, quan tothom “es preguntava qui seria el següent”; s’ha emprenyat, perquè l’embargament d’armes a Israel que ha aprovat avui la Moncloa “no té res a veure amb el que s’havia demanat”; i ha fet embogir la paleta quan ha cridat a “omplir els carrers” durant la Festa Major.
Vilarasau és natural de Sant Cugat, però filla adoptiva de Barcelona. A la capital ha conegut el seu “company de vida” i ha crescut com a actriu. Va arribar quan encara “tot estava en castellà” i tocava “córrer davant dels grisos”. Quan protestar, opinar, era un acte clandestí i les dones s’unien “en les primeres manifestacions feministes”. L’actriu ha aprofitat el pregó de la Mercè per repassar la seva carrera, alhora un repàs explícit de la història de la ciutat. Els primers anys al teatre i els primers a TV3. Tot d’anècdotes personals per denunciar la crisi de l’habitatge, el “genocidi” a Gaza i els atacs al català. “Si la gent sabés el que ens ha costat mantenir aquesta llengua, potser ens ajudarien una mica més”, ha lamentat.
Recordant la seva etapa a ‘Nissaga de Poder’, una sèrie que va canviar la seva trajectòria, i la trajectòria de TV3, l’actriu ha lamentat que la gent “no és conscient del que ha costat mantenir el català”. “Jo he viscut com un actor li deia a una correctora: ‘No em facis dir bústia perquè ningú m’entendrà, diré buzón que és el que la gent diu al carrer’. Ara això seria impossible, però així de malmesa estava aquesta llengua. Fa molta pena veure qui hi ha gent que considera que el català no és prou internacional, veure que et veus constantment obligada a canviar d’idioma, que no t’entenen quan demanes un cafè”, ha lamentat la pregonera.
“No permeteu que els turistes us amarguin o us desplacin, ocupeu la ciutat i gaudiu-la”
La defensa sense matisos del català ha precedit una crítica audaç de la crisi residencial i la massificació turística. De jove, Vilarasau va aconseguir viure al barri de Gràcia, a prop del seu estimat Teatre Lliure, una cosa “impensable” en aquests moments, ha dit. “Molts joves estan obligats a viure en una habitació compartint pis o directament a marxar ciutat”, ha manifestat, amb un avís: “Quan les ciutats perden la seva gent, comencen a perdre la seva essència. És l’inici de la decadència”.
Vilarasau ha recordat que la vida “s’ha de celebrar”. “Ompliu carrers, els concerts i tots els actes de la Mercè. No permeteu que els turistes us amarguin o us desplacin. Ocupeu la ciutat i gaudiu-la”, ha sentenciat. Un al·legat que ha detonat el tercer gran aplaudiment de la platea, avui en un teatre únic, el Saló de Cent. La primera gran interrupció ha estat amb la defensa de l’habitatge. La segona, just enmig, l’ha provocat assenyalant el president israelià, Benjamin Netanyahu, com a responsable del “genocidi” a Gaza.
“Desitjo veure’l jutjat per crim de guerra i crims de la humanitat davant d’una cort internacional”, ha dit, seriosa. Tant o més seriosa que després, quan ha castigat Europa per omplir-nos de “ràbia i impotència i de molta tristesa” per posar-se de perfil. “No és ni serà mai l’Europa amb què algun dia havíem cregut, estic cansada de sentir vergonya de pertànyer a aquesta Europa”.
2 
