Barcelona, com a ciutat portuària, sempre ha tingut fars que han guiat els mariners i pescadors de la ciutat i de fora que atracaven al nostre port. Aquests punts de llum han il·luminat la Mediterrània des de diversos punts de la ciutat. I tot i que estan bastant amagats i integrats en la trama urbana, la ciutat compta amb quatre fars, però en podria haver tingut cinc.
Fars que potser no has vist mai
El més conegut per tothom segurament és el Far de Montjuïc, just a sota del castell de Montjuïc i que és visible des de la ronda del litoral. Aquest far es va construir l’any 1906, però no es va posar en funcionament fins al 31 d’agost de 1925, amb la característica de 2 flaixos blancs cada 10 segons, visibles fins a 41 km de distància. La llanterna d’aquest far es troba a sobre d’un edifici de tres plantes de 13 metres d’alçada. Funcionava amb petroli en un principi, ara ja il·lumina amb electricitat. La seva llum es pot veure fins a 26 milles nàutiques de distància, uns 48 km mar endins. Lamentablement, actualment no es pot visitar, de fet el camí que hi du està barrat. Aquest far es va aixecar per tal de substituir els altres dos que hi havia abans, el del Llobregat i el del Rellotge.
El far del port de Barcelona
Parlem del Far del Llobregat situat enmig del Port de Barcelona, que va ser construït el 1852 i emprava oli d’oliva per funcionar. Per aixecar-lo es van aprofitar les restes d’una antiga torre de defensa del segle XVI, coneguda com la Torre del Cap del Riu. Curiosament, aquest far en un principi es trobava en terrenys que pertanyien a l’Hospitalet de Llobregat i que anys més tard en un projecte de port van ser expropiades i van passar a mans de Barcelona.
Aquesta edificació, a més de guiar els vaixells, també era un far aero-marítim, de manera que emetia llum cap al cel, per als avions. Amb el pas dels anys, aquest far va deixar de ser del tot útil, tot i que encara funciona, a causa del creixement del Port de Barcelona, que l’ha acabat engolint.
L’altre far que va havia de substituir el de Montjuïc i que actualment també ha quedat inutilitzat es troba a la Barceloneta: la Torre del Rellotge. Antigament, era conegut com la torre de la Llanterna i es va construir el 1772 en el Moll de Pescadors. Aquest va ser un element del port molt important, un dels primers fars del Mediterrani. Al segle XVIII, a més del far, incloïa el despatx de passaports, la comandància de marina i el control sanitari. Quan el 1904, amb les millores introduïdes al port de Barcelona, el far va deixar de ser imprescindible, es va decidir convertir-lo en rellotge i així ha seguit fins avui dia.
Curiosament, on s’aixeca aquesta llanterna és on confluirien les avingudes del Paral·lel i la Meridiana. Cerdà va projectar el Paral·lel i la Meridiana en funció d’aquestes coordenades. De fet, els seus quatre cantons marquen de manera gairebé perfecta els quatre punts cardinals. En aquest sentit, l’antic far, va ser protagonista d’una anècdota curiosa: té l’honor de ser un dels punts geodèsics on el científic Pierre François André Méchain va prendre les mides que van servir de base del sistema mètric decimal. Així, es va agafar com a referència el meridià de París, concretament el tram comprès entre Dunkerque i aquest far de Barcelona.
Dos fanals LED al port
I seguim amb substitucions, perquè és clar, en un port no hi poden faltar punts de llum. D’aquesta manera l’any 2015 es van instal·lar dos fanals més amb tecnologia led i plaques fotovoltaiques, un a la bocana sud i un altre darrere de l’hotel W, el conegut com a hotel vela, a la bocana nord. Ambdós emeten llum de color verd per marcar aquestes esculleres, tenen tots dos 12 metres d’alçària i projecten la seva llum fins a 14 km mar endins de la mar. De fet, son més aviat balisses d’entrada al Port.
A més d’aquests punts de llum, també existia un altre que s’anomenava el Far del Trencaones. Aquesta atalaia va entrar en funcionament l’any 2927 i va apagar-se el 1968. Tenia una alçada de 33 metres i la seva llum es projectava fins a vuit milles mar endins. En la seva base hi havia el restaurant Porta Coeli, que es va fer molt popular per la seva ubicació. Per arribar-hi s’havia de fer una llarga passejada o anar amb un dels vaixells col·lectius, les gaviotas. Va tancar les portes quan es va enderrocar l’edifici i es va haver de traslladar a un altre edifici fins que negoci va tancar l’any 2000.
