La biblioteca Arús celebra aquestes setmanes el seu 125è aniversari mentre de reüll vigila l’evolució d’una molesta plaga: corcs a la fusta. El mobiliari d’època és una de les joies que amaga aquest equipament històric de Barcelona, catalogat com a patrimoni i icona de la maçoneria catalana. L’Ajuntament té previst des de fa 4 mesos fer la desinsectació necessària, però s’endarrereix per la paperassa i de moment no té data.
Els petits forats rodons dels corcs es poden observar per exemple en un piano o un escriptori d’una de les sales nobles, com ha pogut comprovar in situ el TOT Barcelona. També taules i cadires presenten les mateixes característiques marques. La plaga es va detectar abans de l’estiu i actualment afecta una desena de mobles.
El perill rau sobretot en què una demora en la intervenció permeti a aquest minúscul coleòpter estendre’s a les estanteries de fusta. Si fes el salt seria molt més complicat aturar-lo, perquè els prestatges plens de llibres formen una línia contínua de fusta, revestint les parets de pràcticament totes les sales.
Burocràcia molt lenta
“Ha vingut una empresa especialitzada a fer proves per confirmar que es tracta de corcs i ha passat tota la informació a l’Institut municipal de Cultura de Barcelona (ICUB)”, explica la directora i gerent de la biblioteca Arús, Maribel Giner. “Estem pendents de resposta…”, respon prudentment. La intervenció “urgeix”, avisa, perquè “els corcs són un perill important en una biblioteca de 125 anys que és tota de fusta”.
Fonts de l’ICUB expliquen a aquest diari que la tramitació burocràtica d’una desinsectació necessita temps, perquè diversos departaments municipals han de validar-la. Detallen que la petició de la biblioteca va arribar a finals de juny, es va encarregar la diagnosi a una empresa i ja se n’ha aprovat el pressupost. Ja només falta el vist-i-plau de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que va rebre la documentació fa un mes però la va trobar insuficient. L’empresa ha aportat més dades i ara l’expedient torna a estar sobre la taula de l’ASPB.
Protecció casolana
A falta de grans estudis d’experts en mobiliari, el personal de la biblioteca tira d’imaginació per protegir ells mateixos els elements patrimonials de l’espai. Per exemple, de seguida van veure que no podien higienitzar cada dia les taules de la sala de consulta amb els productes químics que exigeix la Covid-19, massa agressius per la fusta centenària.
Van comprar i retallar plàstic transparent per fer fundes a mida, que cobreixen cada superfície de treball. El plàstic sí que pot ser netejat els cops que calgui i ara poden complir amb les mesures contra els contagis sense fer malbé els mobles. El mateix han fet amb la porta d’entrada, molt emblemàtica: han embolicat el mànec metàl·lic amb cinta i la van canviant recurrentment.
A banda dels corcs, tenen altres reparacions pendents també. La doble porta que comunica la recepció amb les sales de consulta no es pot tancar perquè el paviment s’ha trencat i ha quedat elevat. El personal del centre hi ha col·locat a sobre una tanca mòbil perquè ningú trepitgi les rajoles afectades i s’agreugi el problema.
Visitants malgrat tot
La biblioteca segueix generant interès entre els barcelonins, també en temps de restriccions. Una desena de persones s’acosten cada dia a veure l’exposició de l’aniversari, segons Giner. I les visites guiades que ofereix Cases Singulars continuen en marxa i amb bona resposta: es fan en dimarts i dissabte, quinzenalment, tant en castellà com en català.
La sala de lectura està tancada al públic des de l’esclat de la pandèmia, però els investigadors poden seguir accedint als fons de la biblioteca. “Ens envien les seves peticions i nosaltres fem la recerca de quin material necessiten i el deixem preparat pel dia que venen amb cita prèvia a consultar-lo”, descriu Giner. Després els documents que s’han fet servir durant la visita passen 14 dies en quarantena en una sala abans de tornar a les seves estanteries.
Sense mans per a Tierno Galván
La biblioteca arrossega un dèficit de personal que li impedeix tirar endavant projectes que es desviïn gaire de les tasques diàries indispensables. Per exemple, no hi ha prou mans per al condicionament del fons d’Enrique Tierno Galván, alcalde socialista de Madrid entre 1979 i 1986 i personatge clau de la Transició. Va ser cedit fa 8 anys i mig, però continua sense catalogar ni ser consultable, com ha denunciat aquest octubre La Veu del Carrer.
Els va cedir específicament a l’Arús el seu fill, Enrique Tierno Pérez-Relaño, perquè confiava que a Barcelona tindria més difusió i espai que a les biblioteques de Madrid. La cessió es va segellar amb un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Gran Logia Simbòlica Espanyola el març de 2012, durant el mandat de Xavier Trias. El llegat consistia en una trentena de caixes que contenien mig miler de fotografies, vídeos de conferències, dades de campanyes electorals, poesia seva i correspondència privada amb personatges com Willy Brandt o Victòria Kent, entre altres. Després d’unes primeres tasques de conservació imprescindibles, com eliminar fongs, tot el material es va col·locar en estanteries de forma provisional.
“Hem de trobar els recursos per poder inventariar i catalogar el fons”, assumeix la directora gerent. “Ara ho tenim aturat, perquè ens caldria un arxiver per poder fer-ho”, apunta. La biblioteca ha passat per una dècada complicada pel que fa a plantilla: “Havíem tingut personal propi i també funcionaris del consistori, treballant tots junts, però el criteri municipal ha canviat amb els anys i no s’han reposat les jubilacions pel fet de ser un centre público-privat”, diu diplomàticament.
Dit planer, des de l’entrada a l’alcaldia d’Ada Colau la biblioteca s’ha hagut d’espavilar sola per reconstituir la plantilla. Fa poc ha pogut contractar dues persones, però aquest any la feina extra per la pandèmia i el programa d’actes pel 125è aniversari de la biblioteca han acaparat totes les energies del centre. “Amb el personal actual només podem assumir el dia a dia”, conclou Giner.
Existeix un altre gran lot de documentació de Tierno Galván, que tampoc és consultable. Va anar a parar a la Universitat de Princeton (EUA), on va treballar de professor als anys 60 quan va ser expulsat pel franquisme. Una clàusula impedeix obrir al públic aquest llegat a l’altre costat de l’Atlàntic fins el 2036. Entre el secret americà i la demora barcelonina, un munt de lletra petita de la Transició segueix sense sortir a la llum.
