La Denise espera un dels pocs clients que li ha encarregat una caricatura de la seva família com a regal de Reis. L’espera es fa eterna i els ulls d’aquesta artista de la Rambla reflecteixen com es desespera. És un dels pocs ingressos que obtindrà aquestes festes. Des de l’inici de la pandèmia, a les Rambles no només s’han apagat els rètols dels restaurants que oferien menús als turistes o de les botigues de regals que plenes de figures de la Sagrada Família. També s’han apagat les mirades dels artistes que des de feia anys donaven color al cèntric bulevard barceloní.
El Juan Carrasco va arribar a les Rambles fa vint anys, l’any 2000. “La pandèmia ha estat una de les pitjors crisis que he viscut”, confessa. “Altres anys podies treballar per viure, però aquest any no treballem. Hi ha dies que marxem sense haver fet ni una sola caricatura i, per tant, amb zero euros cap a casa. De mitjana, des de l’inici de la pandèmia, els dies bons guanyem entre 20 i 30 euros”, explica el Juan. Aquesta situació desesperada ha obligat els artistes a demanar diners als seus familiars i amics, a més d’alguna ajuda, si optaven a ella, per poder menjar i pagar el lloguer de casa seva.
La factura de la pandèmia
La Denise Sánchez és una artista brasilera que va venir a Barcelona per dedicar-se a l’art l’any 1987. “Abans de treballar com artista vaig passar moments molt difícils a la meva vida perquè no tenia diners i ara estic igual que abans o pitjor. La pandèmia no només m’ha afectat econòmicament, també m’ha afectat emocionalment. Ens van dir que eren 15 dies i no els hi veig final”, comenta l’artista.
L’Antoni Grané també treballa a les Rambles des de l’any 1983. “Vaig decidir treballar a les Rambles perquè dintre de les possibilitats que un artista pobre té, l’altra alternativa era treballar en una fàbrica i això com a artista et rebenta”, apunta el pintor. “Fins ara, pintava a les Rambles i al meu estudi i això em permetia viure al dia, però aquesta ha estat la pitjor crisi que he viscut mai i m’ha obligat a haver de demanar ajuda”, destaca l’Antoni.
Nadal sense pintura
Una de les principals diferències que tant el Juan, com l’Antoni o els altres artistes de la Rambla han notat aquest any en comparació amb els anteriors ha estat la falta de demanda de retrats o caricatures com a regal de Nadal. “Altres anys, durant l’època de Nadal, els meus ingressos repuntaven perquè la gent regalava caricatures o retrats, però aquest any tampoc he tingut cap d’aquestes demandes. Pensàvem que per Nadal s’arreglaria una mica, però no ha estat així”, confessa Carrasco.
Per poder sortir d’aquesta crisi, l’Antoni ha decidit digitalitzar el seu negoci. “Fa anys que vaig crear un blog per mostrar el que feia més enllà d’aquest aparador turístic. Segurament ara ho reprendré per poder intentar digitalitzar el negoci i vendre la meva pintura en línia”.
Reclam per turistes nacionals
Per altra banda, els artistes també creuen que des de l’Ajuntament no se’ls ha promocionat suficient. “Quan un turista passeja per les Rambles ens troba per sorpresa, però ningú no ens ha promocionat mai com un reclam artístic ni a escala nacional ni internacional. La cultura és molt elitista i hauríem de canviar aquest punt de vista”, defensa l’Antoni. Consultat per aquest diari, el consistori no ha ofert resposta sobre els seus plans per al col·lectiu.
Aquest pintor també opina que si tinguessin més publicitat, hi hauria gent que aniria expressament a veure’ls i això els ajudaria no només a passar aquest estiu sinó també a sobreviure als hiverns. Pel moment, però tant ell com els altres, només esperen que aquesta pandèmia s’acabi aviat i puguin tornar a viure del seu ofici, l’art.
