L’Ateneu Barcelonès afronta aquest dijous una jornada d’eleccions amb dos candidats il·lustres que se’n disputaran la presidència fins al 2029. L’actual cap de files de l’entitat, la directora de cinema Isona Passola, s’enfrontarà a un vell conegut de la institució com l’historiador i catedràtic Jordi Casassas, que la va dirigir entre el 2014 i el 2021. Les votacions se celebraran a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu entre les 9 del matí i les vuit del vespre, quan es tancaran les urnes que definiran la configuració de la futura junta directiva.
La candidatura de Passola –L’Ateneu batega– centra els seus arguments per revalidar la presidència en la tasca econòmica duta a terme durant el període 2021-2025, que ha permès situar l’Ateneu com una institució “sostenible”, tot augmentant els socis fins a arribar al voltant dels 3.500. En el seu programa, la llista que té a Lluïsa Julià i Ricard Faura com a vicepresidents promet oferir nous serveis als socis, rehabilitar la Sala de Conversa, congelar les quotes aquest 2025, buscar nous patrocinadors i apostar perquè la institució tingui “protagonisme” a Barcelona i a la resta de Catalunya anticipant-se als debats que marquen l’agenda política, social i cultural del país.
Per la seva banda, la candidatura de Casassas –Primer, l’Ateneu– també fa una aposta clara per la supervivència de l’entitat, comprometent-se a presentar un pla de viabilitat econòmica en els seus primers 100 dies de mandat per “retornar” l’Ateneu als seus socis. En el seu programa, l’expresident de la institució proposa potenciar la política de mecenatge, recuperar el Consell Social com a font de projecció, una actualització dels estatuts de la institució, recuperar la Festa de l’Ateneu i una línia ètica anònima per poder comunicar “qualsevol irregularitat o anomalia que es pugui produir”, entre d’altres. Cassassas està secundat en aquesta llista per Mireia Rourera i Ferran Piqué com a vicepresidents.
Gairebé dos segles dedicats a la cultura
Cal recordar que l’Ateneu Barcelonès és una associació eminentment cultural que es remunta al 1860 i que té la seva seu al Palau Savassona, una joia neoclàssica erigida el 1796 com a casa senyorial i declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) des del 1981. La institució ha estat presidida per personalitats tan il·lustres com Àngel Guimerà, Valentí Almirall, Lluís Domènech i Montaner, Joan Maragall o Pompeu Fabra.
