Quan a l’any 1949 les forces del Partit Comunista Xinès es van imposar a l’exèrcit de la República de Xina i es va proclamar la República Popular, Peter Yang, un sacerdot catòlic xinès, va decidir deixar la seva Xina natal per emigrar cap a Europa. Aprofitant una de les beques que el govern d’Espanya atorgava a estudiants i seminaristes xinesos va arribar a Barcelona. Uns mesos després de la seva arribada es va traslladar a Madrid per retornar anys després a Barcelona, on al 1957 es va llicenciar en Medicina, una carrera que havia iniciat a Valladolid sis anys abans, però que no va poder exercir en no tenir la nacionalitat espanyola.
Eren temps d’arribada de molta immigració xinesa i tant l’idioma com la diferència cultural eren barreres molt difícils de superar per poder integrar-se al seu nou país, i això els dificultava molt la supervivència. En una entrevista que li van fer a Peter Yang a la contra de La Vanguardia, el 26 de juny de 2004, va dir que “els xinesos emigrats gairebé no tenien diners per menjar. Primer demanava almoina per ells, després se’m va acudir obrir un restaurant”. Amb l’ajuda d’un grup d’amics, tots ells professionals lliberals influents i benestants que li van avalar el préstec inicial i que van convèncer a l’aleshores arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que no s’hi oposés, va poder tirar endavant el seu projecte, i així va néixer El Gran Dragón, el primer restaurant xinès de Barcelona i de tot l’estat espanyol.
Es va obrir al número 5 del carrer Ciutat, fent cantonada amb el carrer Reda de Sant Just, al barri gòtic de Barcelona. El restaurant va arrancar amb 15 taules que donaven capacitat per 60 comensals i una carta amb un centenar de plats. El desconeixement per part de la població local de la cuina i els costums xinesos van fer que els primers temps del restaurant estiguessin farcits d’anècdotes, moltes d’elles protagonitzades pels singulars ingredients dels plats i per l’ús dels palets xinesos. Ensenyar a utilitzar correctament els palets xinesos va ser uns dels principals reptes que va tenir el personal del restaurant, segons declararia Peter Yang anys després.
Els rotllos de primavera es van convertir ràpidament amb el plat estrella del Gran Dragón. Al juliol de 1959, pocs mesos després d’obrir el restaurant i amb el Sr. Liu al capdavant dels fogons, va guanyar el Premi de Plats Típics del Concurs Provincial de Cuina de Barcelona, que celebrava la seva tercera edició. El Sr. Liu posteriorment va crear el seu propi restaurant, el Hong Kong, situat al carrer Calàbria, que va ser el tercer restaurant xinès de la ciutat. El segon va ser el Ciudad Prohibida, situat al Passatge de Colom. Van ser clients assidus del Gran Dragón el pintor i escultor Joan Miró i el futbolista Ladislao Kubala.
L’any 1970, el restaurant va patir tot un seguit de problemes que van portar al seu tancament. A partir d’aquell moment, Peter Yang es va dedicar a la seva vocació religiosa -oficiava missa diària a la Catedral de Barcelona des del 1965- i a impulsar el tai-txi-txuan. L’any 1978 va publicar el llibre “Tai Chi, equilibrio y armonia para todas las edades” amb la col·laboració de Josep Maria Prat, i un any després va obrir “El Rincón del silencio” un centre on donava classes de tai-txi-txuan, respiració qigong i feia divulgació d’aquestes arts. Va morir el març de 2014 als 94 anys.
