L’oci nocturn a Barcelona continua essent un espai clarament masclista. Des de considerar les dones un ‘producte-reclam’ oferint entrades gratis només per a elles, a agressions sexuals i violacions.
Fa uns anys que s’intenta donar visibilitat a aquestes situacions per poder-li posar fre, amb accions com el protocol “No Callem”, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona des de 2018 i al qual s’han adherit 36 discoteques i festivals de la ciutat, com Luz de gas, Razzmatazz, Sutton, Sónar o Primavera Sound. Però això significa que menys d’un 12% de les discoteques de la capital (n’hi ha 296 segons l’últim cens de l’Observatori de Comerç de Barcelona) participen proactivament en la lluita contra el masclisme en l’oci nocturn de la ciutat.
El tancament de l’oci nocturn per la pandèmia hauria de servir per replantejar moltes actituds i pràctiques de màrqueting masclistes que encara perduren en gran part de l’oferta de discoteques barcelonines. I, a nivell de clients -però, sobretot, clientes-, tenir una referència de llocs amb aquest tipus de pràctiques a evitar per aconseguir, finalment, un oci nocturn segur per a totes.
Sexy … però només les noies
“Sexy” és una de les paraules i hashtags més usats per les discoteques a les seves xarxes socials per atraure potencials clients i resulta alarmant que sempre està vinculat a noies en actitud provocadora i amb poca roba. Un exemple és Oak Barcelona (antiga Nick Havana) i la seva estratègia de fer vestir les cambreres en bikini com a reclam per a la clientela:
Per a les discoteques, la imatge de la clientela és clau per projectar la imatge de com es volen posicionar. I posen exigències: És el cas de Pachá Barcelona, per a la qual s’indica el següent: “El dress code és sexy i elegant. Els nois han d’anar amb camisa i les noies amb talons”.
Fins i tot coneguts promotors de la nit barcelonina fan vídeos sobre com han de vestir les dones per poder passar una nit de festa als locals d’oci nocturn més concorreguts de la ciutat … més o menys reveladors, amb més o menys tela, amb més o menys transparència … però sempre pujades a talons de vertigen.
Festes picants, alerta roja per a dones
El punt més preocupant i alarmant es troba en algunes pràctiques com festes o sessions recurrents en què les dones estan totalment cossificades i freguen la pornografia. No queda lluny la gran polèmica generada per la discoteca Bailódromo Caña Dulce, a la Sagrera, on oferien entrada gratuïta, copes i 100 euros en metàl·lic a les dones que assistissin sense calces. Un escàndol que va arribar a la fiscalia.
La festa dels dimecres de Brisas de Luxe potser és l’exemple més clar i directe de el masclisme en l’oci nocturn de la Ciutat Comtal. En aquestes festes no només es cosifiquen les dones com a reclam publicitari o per promoció a Instagram, sinó que la festa acaba per convertir-se en una mena de club de contactes disfressat de sessió de ritmes llatins, tal com es mostra en aquest vídeo compartit en xarxes socials.
I encara trobem altres festes que també es basen en la cosifiació, sense arribar a límits tan alarmants com el local esmentat. Per exemple, la festa Demons vs Angels de la discoteca Twenties de l’Eixample o una altra que es va convertir en un clàssic de l’oci de les discoteques de l’Port: Sex & Diamonds de Shôko.
