Najat El Hachmi ha estat l’encarregada de donar el toc d’inici oficial a les festes de la Mercè d’aquest 2023 amb un al·legat molt personal sobre la llibertat de les dones. L’escriptora ha pronunciat aquest divendres a la tarda des del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el tradicional pregó, un acte que enguany s’esperava amb força expectació a causa de la polèmica suscitada precisament per l’elecció de l’autora, que va ser una aposta personal de l’alcalde Jaume Collboni. De fet, una desena de persones s’han manifestat a la plaça Sant Jaume minuts abans del pregó en protesta per la seva designació.
“Em sento molt honrada i agraïda de poder disposar d’aquest espai privilegiat. Ens calen rituals per mantenir l’alegria i celebrar tot el que hem de celebrar, sobretot en un present que és en molts aspectes tremendament fosc”, ha arrencat El Hachmi, que ha posat èmfasi en la necessitat de donar veu a tots aquells conflictes que en molts casos escapen de l’actualitat informativa.
L’escriptora ha aprofitat per parlar de la seva experiència personal des de la seva arribada a Catalunya amb vuit anys fins al seu primer contacte i posterior aterratge a Barcelona. “Era la ciutat inabastable perquè sempre ha estat molt cara i perquè durant molts anys ha representat la llibertat. Som moltes les mores de la perifèria que hem tingut en Barcelona el nostre el Dorado de la independència i l’emancipació individual, un lloc on ningú ens compti les passes, on no es puguin crear rumors que es puguin convertir en una presó”, ha assenyalat.
El Hachmi -que agafava el relleu a la directora i guionista de cinema Carla Simó, pregonera de la Mercè 2022– també ha volgut fer una crida a les dones des de la seva pròpia experiència perquè no renunciïn a les seves “petites aspiracions de llibertat”: “No s’ha d’escollir entre llibertat i pertinença, entre ser qui ets o assumir el preu que et faran pagar i sotmetre per continuar formant part del teu grup. No deixeu que us sotmetin a aquest xantatge injust, teniu drets a aspirar a ser lliure perquè no hem nascut per set sotmeses. No sou traïdores ni ranegeu de la vostra procedència per voler aquesta independència. Si us volen lligades, és que no us volen”.
Crítiques del col·lectiu LGTBIQ+ i d’entitats antiracistes
Cal recordar que bona part del col·lectiu LGTBIQ+ ha criticat en els darrers mesos l’escriptora per haver mostrat un cert rebuig sobre alguns aspectes de la llei trans, aprovada l’any passat pel govern de l’Estat. De fet, aquest posicionament va fer que el Consell Municipal LGTBI del mateix Ajuntament de Barcelona es decantés finalment aquest setembre per votar en contra de l’elecció de la pregonera de forma unànime. En un comunicat al qual va tenir accés aquest mitjà, el Consell assegurava que les manifestacions públiques de l’escriptora “contra les persones trans s’allunyen del reconeixement dels drets humans de les persones trans i del col·lectiu LGTBIQ+”.
En aquest sentit, l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), ACATHI, Unitat Contra el Feixisme i Racisme (UCFR) i la Plataforma Trans Estatal ja van mostrar el passat juliol en un comunicat conjunt la seva “preocupació i rebuig” perquè en diverses ocasions “ha expressat posicions islamòfobes i transfòbiques i ha anat en contra de l’educació sexual” a les aules. “El pregó és un acte polític, de visibilitat i de referència on no poden tenir cabuda els missatges i discursos que atempten contra els drets humans“, van recordar.
Tanmateix, l’elecció no només va despertar polèmica entre el col·lectiu LGTBIQ+, sinó que també ho va fer entre algunes entitats i agrupacions antiracistes. Els motius són que part de l’obra d’El Hachmi destaca per carregar contra l’islamisme radical, la submissió de les dones i l’ús del vel. Ha arribat a catalogar el vel de “pressió ambulant”. Per a algunes persones musulmanes que el veuen com una part de la seva cultura i no tant com una imposició, la visió d’El Hachmi és “islamòfoba”.
