Després d’un any convuls a Barcelona, amb un canvi de govern de Colau a Collboni, arrenca el primer dia de la Mercè a la platja del Bogatell. Mentre el públic comença a escalfar motors, l’encarregat d’aixecar els ànims ha estat Boye. El grup barceloní ha presentat per primera vegada a la capital catalana el seu directe el seu directe disruptor amb la música electrònica com a plat principal. Una electrònica, però, que ha variat de sobte quan una especial aparició del ‘beat box’, element característic de l’Hip-hop propi dels Estats Units, ha fet que la gent que s’aplegava prop de l’escenari reaccionés amb un crit eufòric. Boye ha estrenat una proposta artística de molts contrastos, amb una enorme varietat d’estils musicals units amb l’objectiu d’arrencar la gent a ballar de la sorra. Una proposta que ha donat els seus fruits.
A quarts de deu del vespre, l’aire que es respirava a Bogatell ha començat a canviar. Les temperatures han començat a baixar i les primeres dessuadores han tret el cap dins el públic. L’artista barceloní ha aprofitat per ensenyar les seves últimes composicions, que s’han rebut entre clams del públic. Unes cançons desconegudes, generalment, però que han aconseguit interpel·lar als centenars de persones que ja començaven amb ganes la primera nit de Festa Major.
Ginestà ha estat l’escollit per agafar el relleu de Boye. I l’ha agafat amb força. Els grans clàssics com ‘Eva i la Jana’ i ‘Estimar-te com la terra’ han deixat públic dempeus durant tota l’estona. De fet, són dues cançons que han aconseguit despertar els aplaudiments entre el públic i alguna estelada es deixava veure per sobre els caps. Bogatell, però, no ha vibrat de la mateixa manera en aquestes dues cançons com ho ha fet quan els dos germans Serrasolses s’han arrencat amb ‘Barcelona és un regal’, perquè, entre “entre nits barcelonines”, les llanternes han deixat en segon pla la lluna i han il·luminat l’enorme escenari per homenatjar a Ferran Gallart, cantant d’Strombers que va perdre la vida als 50 anys aquest dijous de manera sobtada.
‘Impresentables’, la cançó amb què ha arrencat Zoo
Els escollits per continuar amb la festa eren els valencians Zoo. Dues hores després de l’inici de la nit de Bogatell, totes les persones del públic que feia hores que esperaven ansioses les cançons dels valencians han saltat d’alegria quan han irromput a l’escenari al so de la cançó Impresentables, crítica amb el sistema educatiu actual i la gestió que es fa de l’ensenyament, especialment el del País Valencià. L’esperit reivindicatiu del grup ha encès la platja que, entre estelades i senyeres, s’ha unit en un sol crit: “Visca Barcelona, visca Catalunya i visca els Països Catalans”.
Si bé és cert que durant tota la nit la música ha estat la principal protagonista de l’escenari, amb l’arribada de Zoo la política ha pres possessió del discurs general. Tal com explica el Panxo, cantant principal del grup valencià, “Zoo és una reivindicació social a través de la música”. Una reivindicació que els ha permès reviure tots els seus clàssics i tornar a posar dins el panorama musical un discurs ple de missatge polític. La seva sonoritat ska fusionada amb l’electrònica que han implementat durant l’últim disc ha posat a ballar tota la platja de gom a gom, fins i tot aquelles persones que s’havien mostrat més reticents a treure tot el que duien disc.
Tot i no presentar cap projecte nou, Zoo ha aconseguit captivar el cor dels milers de persones que s’han aplegat aquest divendres a la nit a platja barcelonina i deixar clar que la música catalana és més que música, és política. Entre “llepolies” i “autocompassió consentida” -vers estrella de la cançó ‘Estiu’, del disc ‘Tempestes venen del Sud’-, una part del públic ha estès un clam en defensa del català.
Una Mercè intergeneracional
Després del pregó de la polèmica Najat El Hachmi, encarregada de donar el tret de sortida a les festes de la Mercè, el Bogatell ha assumit la tasca d’enlairar les festes majors de Barcelona. Una tasca complicada, ja que per fer-ho calia aconseguir que les diferents generacions que s’han aplegat per disparar la traca d’inici de les festes. Aquesta tasca, però, s’ha complert a la perfecció. Mentre Ginestà ha enlluernat la platja per als més joves, Zoo ha plantat la bandera de la lluita per posar en alerta totes aquelles persones que havien decidit obviar la política catalana. La nit ha acabat en mans de Vicco, que, després del seu pas per Eurovisió, ha ofert un espectacle ple dels ‘hits’ que el públic feina temps que esperava.
