Tot just fa uns dies, es difonia una imatge de la font del Pla de la Boqueria, del 1830, totalment degradada. És tracta d’una font d’estil neoclàssic. El monument, amb tres aixetes sobre tres mascarons, es va col·locar al costat d’una de les portes de la muralla que donava a la Rambla, però quan es va inaugurar -el 1830- ja no tenia aquesta funció. Però aquesta no és l’única font patrimonial de Barcelona, ni de lluny, la més antiga. Tant les ornamentals com les de sèrie, les fonts de la ciutat també expliquen l’evolució de la vida en societat i la qualitat de vida dels barcelonins al llarg dels segles. I en concret, les dues més antigues de la ciutat han brollat històricament al barri Gòtic.
Font de la plaça de Sant Just: 1367 segons els historiadors
Ubicada a la plaça de Sant Just, creant una cantonada amb els carrers Lledó i Palma de Sant Just i davant de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor del barri Gòtic, hi ha un gran tresor que va ser declarat bé cultural d’interès local. Es tracta d’una font que, segons la recerca de diversos historiadors, és la més antiga de Barcelona. En concret, hauria estat construïda cap al 1367. La font de Sant Just s’hauria construït per homenatjar -segons la llegenda- Joan Fiveller, que mentre caçava a la serra de Collserola, hauria descobert una deu d’aigua. En els seus inicis, la font tenia tres brolladors de bronze que sortien directament del mur de pedra. A cada costat d’aquests brolladors, tres caps humans.
La font gòtica, però, va patir una reforma l’any 1831, que li va donar un toc neoclàssic i l’aspecte actual. La reforma es va fer per resoldre la prohibició de tenir necròpolis a la ciutat, i és que fins aleshores la font era a tocar del cementiri parroquial que l’església tenia a la plaça. Per tant, es va restaurar la font aprofitant que es posava una balustrada de terra cuita. Actualment, es conserven els tres caps humans, però en comptes de tres brolladors n’hi ha dos. També es conserven els dos escuts, el del rei i el de la ciutat, i també relleus d’un falcó atrapant una perdiu.
Font de Santa Anna: 1356
Va construir-se el 1356 i està ubicada al principi del carrer Cucurulla. En origen es va conèixer com la font d’en Moranta i, després, com la font de Santa Anna. Aquesta emblemàtica font té cinc cossos i el mosaic de ceràmica ornamental, posterior, és obra de Josep Aragay. Seguint avall, el carrer Cucurulla s’enllaça amb el de Portaferrissa, al final del qual trobem una altra font emblemàtica, de 1680, decorada amb rajoles del ceramista Joan Baptista Guivernau.
