Dos llibres que recuperen la vida de catalans il·lustres, ‘Vides catalans que han fet història’, volum dirigit per Borja de Riquer i assessorat per Joaquim Albareda, Mita Casacuberta i Josep M. Salrach i ‘Catalans a la història d’Espanya’, de Ricardo García Cárcel i María Ángeles Pérez Samper, d’Edicions 62 i Ariel, estan entre els més venuts de l’any 2020, fet que indica que el protagonisme dels catalans al llarg de la història ha estat des del passat segle una aposta editorial segura.
A ‘Vides catalans que han fet història’, un volum de gairebé mil pàgines, un centenar d’autors aborden un altre centenar de biografies de catalans, amb un inici i un final femení. La primera entrada està dedicada a Santa Eulàlia a l’any 290 d.C. i l’última a Montserrat Roig morta el 1991. Es tracta d’un voluminós repertori biogràfic d’alta divulgació.
A ‘Catalans a la història d’Espanya’, l’enfocament és ben diferent. En l’obra s’analitzen la trajectòria de tretze catalans amb un protagonisme molt rellevant en l’Espanya del seu temps i conclou amb un capítol de Francesc de Carreras dedicat als catalans a la Transició. Sobresurt el capítol introductori en el qual s’explora la dialèctica Catalunya-Espanya, tant en els seus períodes de col·laboració com en els de conflictes.
En tots dos volums hi ha coincidències rellevants com són, per exemple, els casos de Pla o Cambó, però mentre en el llibre dirigit per Riquer s’incideix en la preeminència de la seva catalanitat, en el volum publicat en Ariel es subratllen els llaços d’unió i els projectes compartits, encara que fracassessin en xocar la voluntat de ser català i la d’estar a Espanya.
Personatges, políticament tan allunyats, com Pi i Margall, Víctor Balaguer o Demetrio Carceller simbolitzen també les constants i transcendentals aportacions de Catalunya a la construcció de l’Espanya contemporània. En aquests casos es va tractar de sumar interessos i horitzons fora en l’espai cultural, polític o econòmic. Van ser catalans que van creure i van practicar la compatibilitat del patriotisme català i l’espanyol en èpoques diferents i conflictives, però no exemptes de moments de sociabilitat i col·laboració. Per a Carceller, l’expansió econòmica de Catalunya era també la d’Espanya o, dit d’una altra manera, una forma de “negocis a la mediterrània” des de la capital de l’Estat. Per a Balaguer, la història de Catalunya era també la història de la llibertat a Espanya.
En definitiva, aquestes dues obres tenen objectius ben diferents, però amb enfocaments tan plurals com el mercat lector a què va dirigit. Una excel·lent oportunitat per conèixer les múltiples identitats d’un bon nombre de catalans, protagonistes de la Història.
