Què uneix Barcelona i Segòvia? Segòvia no és només el seu garrí i l’estampa fotografiada de l’aqüeducte romà fet a través de mil angles diferents. Com tampoc Barcelona són només les incomparables obres que ens ha deixat Antoni Gaudí i l’arribada de desenes de locals per fer un brunch. La història ens recorda els fils que ens connecten, tot i que hi hagi centenars de quilòmetres pel mig. Perquè Segòvia i Barcelona permeten viure i veure el passat amb una mirada en ple segle XXI. Poc més de 660 kilòmetres separen ambdues ciutats. Set hores de trajecte en cotxe o poc més de tres hores si es fan combinacions amb línies de tren d’alta velocitat. La seva proximitat i les opcions d’allotjament permeten que els barcelonins puguin conèixer aquest racó de la Península, que entre els seus carrerons estrets amaga secrets d’un passat comú amb la ciutat comtal.
Barcino i Segòbriga eren els noms que els romans van triar per a Barcelona i Segòvia. Totes dues ciutats comparteixen un llegat que avui dia perdura. El cor de la ciutat catalana encara mostra restes de la muralla romana o el temple d’August, entre moltes altres. Per la seva banda, Segòvia acull l’estampa d’un aqüeducte que data del segle II dC i conté 167 arcs que envolten una part de la ciutat i que fins a l’últim terç del segle XX abastaven d’aigua els segovians. La història ha continuat construint-se i és palpable fins a tot des de l’interior d’un hotel. Es tracta de l’Áurea Convento Capuchinos, un allotjament del grup hoteler Eurostars que ha convertit el turisme rural en una experiència de luxe plena d’història.
Segòvia, una ciutat envoltada pels rius l’Eresma i Clamores
El TOT Barcelona ha pogut conèixer la història d’aquest espai reconvertit en hotel de cinc estrelles, que data del segle XVII. L’any 1637 l’orde dels Caputxins Franciscans va iniciar la construcció de l’edifici, gràcies a l’aportació de Don Antonio Contreras i la seva dona Doña Maria de Amesquite, patrons de la fundació que van disposar l’ala oest per a la seva residència personal. De fet, la façana principal de l’hotel recull la història d’aquesta família amb dos escuts nobiliaris fets de marbre blanc a banda i banda de la figura de San Buenaventura, considerats com un dels millors de la ciutat, explica Paloma Pastor, guia oficial de la ciutat de Segòvia.
Les línies tan senzilles de la façana i de l’estructura del convent corresponen a la vida de pobresa i austeritat dels Caputxins. Quan es funda el convent, les xifres daten de 35 membres, un número que va variant durant els anys que hi van ser allà. Aquest convent viu dos moments clau, d’una banda, l’any 1809 per la invasió francesa, on es va ordenar que es buidessin tots els monestirs de la ciutat, provocant que gran part dels Caputxins marxessin. Un cop els soldats van abandonar el convent, la vida als monestirs va reactivar-se fins a la desamortització de Mendizábal a Segòvia l’any 1835, moment en què s’acaba l’etapa dels Franciscans en aquest convent.
Durant un temps va ser un espai per a l’Acadèmia d’Artilleria, que s’acaba amb l’arribada de les monges Oblates fins a l’any 1996, convertint l’espai en un edifici de caràcter conventual, dedicat a feines educatives i convertit en una residència per a nenes que arribaven del Tribunal de Justícia de Menors. El seu espai exterior, que dona a la vall de l’Eresma i en el qual es pot observar la immensitat de l’hotel, permet sentir la pau que buscaven dins una ciutat plena de moviment. Es pot trobar una visió panoràmica del Monasterio del Parral o el Monasterio de los Huertos. De fet, hi ha una dita a la ciutat que ho resumeix: “De los Huertos al Parral, paraíso terrenal”, explica la guia.
La transformació de l’hotel
L’Áurea Convento Capuchinos es troba a la zona noble de la ciutat, el barri de San Lorenzo. Entre els seus carrers estrets, desiguals i rocosos, es troben memòries del passat: palaus, esglésies romàniques i convents religiosos com el de Santa Cruz, que avui dia és l’Institut d’Empresa, o l’Alcázar, una joia medieval plena d’història. L’Áurea Convento Capuchinos va obrir l’agost de l’any 2014 com a Eurostars, però després passaria a estar sota la marca Áurea, una branca de la companyia que habilita edificis històrics per convertir-los en espais de luxe respectant el seu llegat.
En aquest cas, l’Áurea Convento Capuchinos manté la façana original amb un interior totalment renovat. L’edifici original constava d’església, convent i residència dels fundadors. L’espai de l’església actualment l’ocupa el restaurant gastronòmic Villena, per tastar la gastronomia local amb una mirada avantguardista. L’hotel conté 62 habitacions, cadascuna diferent l’una de l’altra, explica Leticia Sanz, directora de l’espai. “No hi ha cap habitació que sigui igual”. Part de l’encant del recinte resideix en aquesta màxima, trobar el confort i el luxe amb la màxima qualitat, però amb un toc especial per a cada visitant.
Segòvia a peu de carrer i des del cel
Aquest diari també ha pogut obtenir una visió de la ciutat de Segòvia des del cel. Una de les activitats que permeten conèixer la ciutat l’organitza el grup Voyager Balloons, un viatge en globus aerostàtic per observar Segòvia a vista d’ocell. Els grans edificis històrics es converteixen ben bé en petites peces de joguina que s’observen a centenars de metres de terra. Una experiència en què cal matinar per gaudir dels primers raigs de sol alhora que es vola a través de la gran arquitectura de la ciutat. La pau que es respira des de l’aire és immesurable, sense cap mena de soroll més enllà del cremador que ajuda a controlar el moviment del globus. Una oportunitat per gaudir des de la distància i observar com la vida segueix el seu ritme quan no hi toquem de peus a terra. Un cop s’acaba l’activitat, l’empresa organitza un petit pica-pica acompanyat de cava català, una picada d’ullet del tècnic de vol, nascut en un poble a prop de Sant Sadurní d’Anoia, gran terra vinícola.
Tècnica i tradició, dues maneres de tastar la gastronomia local
La gastronomia catalana aposta per productes de proximitat, aquells que ens dona el camp i el mar, amb plats que han passat de generació en generació. Segòvia destaca per un àpat molt reconegut, el garrí al forn. En una era en què l’evolució gastronòmica no s’atura, la ciutat ofereix maneres de tastar el seu producte local de formes diferents. D’una banda, el restaurant Villena, situat dins el mateix convent de l’hotel, aposta per un plat de garrí més tècnic, desossant la peça un cop cuita i enrotllant-la fent un petit roll que permet tastar totes les parts que componen aquest plat. Acompanyat de pomes àcides i patates, és una forma més tècnica de tastar la tradició.
D’altra banda, per a aquells que vulguin una opció més clàssica, el restaurant José María manté la tradició del seu garrí fet al forn i servit amb l’ajuda d’un plat. Diu la tradició que per saber si el producte està cuit perfectament, s’ha de poder tallar fent servir només un plat. En aquest local, el mateix José María s’encarrega de partir i servir el producte que manté el sabor tradicional d’aquest plat tan identitari de la gastronomia segoviana.
Després d’un bon àpat i una ruta a través dels edificis històrics de la ciutat, l’Áurea Convento Capuchinos incorpora un spa de luxe amb un circuit termal exclusiu, una piscina dinàmica amb diferents cascades d’aigua i zones amb sauna i bany turc, per gaudir de l’experiència total després d’un dia de turisme. Tot plegat, una proposta que uneix història i luxe per viure una experiència única per als clients que vulguin allotjar-s’hi.
