Mai és tard per divulgar la trajectòria de les persones que han deixat empremta en el món del pessebrisme. El col·lectiu El Bou i la Mula ha rescatat de l’oblit un dels figuristes més prestigiosos, i tanmateix generalment desconegut. Laura Bosch, Toni Dorda i Jordi Montlló són els comissaris de l’exposició Salvador Masdéu o l’enigma del fang, que es podrà veure fins al 16 de gener al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. Aquest dijous, n’explicaran el contingut en una conferència homònima a la Casa dels Entremesos de Barcelona (plaça de les Beates, 2).

L’exposició de Sant Andreu de Llavaneres és fruit d’un treball de tres anys de recerca, que ha permès descobrir la primera fotografia sobre Masdéu (1859 -1924) i conèixer-ne els avantpassats i successors. Aquest fet ha permès descobrir motlles originals del figurista i eines de treball que utilitzava per a les seves obres. Segons Montlló, “Masdéu és un deixeble avantatge de Domènech Talarn, pare de l’escola historicista del pessebre”.

El president del Bou i la Mula “destaca que és la primera vegada que es fa una exposició sobre ell amb coneixement de casa”. En aquest sentit, assenyala que s’han pogut corregir algunes referències errònies de Josep Maria Garrut i Joan Amades; així, s’ha demostrat que provenia de Selva del Camp (no pas de Reus) i que el seu segon cognom era Freixenet (en lloc de Teixidó, com es creia fins ara).

Salvador Masdéu o l’enigma del fang ha agrupat més de cent peces – la meitat original, la meitat reproduccions.” Les figures, reconegudes per la meticulositat en l’execució i el detallisme en els acabats, provenen majoritàriament dels fons conservats per Toni Pruna i la cessió feta per col·leccionistes.

Lluís Carratalà al Parlament

Els motlles de Masdéu van ser utilitzats per un altre pessebrista il·lustre, el gracienc Lluís Carratalà (1895 – 1991). Aprenent de l’escultor Josep Llimona, Carratalà inicia la seva carrera artística en el context de la Renaixença, la febre associativa que s’estava produint a Catalunya, i també la renovació artística en el pessebrisme, que va tenir el moment àlgid amb la creació dels diorames. Seguidor de l’escola de Ramon Amadeu, les seves figures representen el món rural català dels segles XVII-XIX. De fet, Carratalà és el primer pessebrista a incorporar un pastor amb barretina, a més de crear un ampli ventall de personatges del costumari nadalenc.

rran del trentè aniversari de la seva mort, el Parlament de Catalunya exposa set peces de Carratalà a la planta baixa de l’edifici. Les figures, cedides pel Grup Pessebrista de Castellar del Vallès, representen la sagrada família i un parell de pastors. La recepció institucional de les peces es va celebrar el 7 de desembre amb la presència de la presidenta del Parlament Laura Borràs, i tres membres de la Federació Catalana de Pessebristes (Ramon Albornà, Albert Català i Núria Garcia). 

 Estigues informat de l’actualitat del món de la cultura popular a Tornaveu.

TORNAVEU

Comentaris

    Rafael Martín Rodríguez Desembre 31, 2021 | 10:59
    Sería de justicia que se hiciera mención a Montserrat Carratalà, hija de Lluís Carratalà. Su papel en la obra de su padre fue fundamental, trabajaban mano a mano alrededor de aquella mesa cuadrada del comedor, bajo una luz tenue fortalecida con un pequeño flexo. Al fallecer Lluís, la continuidad de su obra se la debemos a Montserrat que trabajó casi hasta el final de su vida. Un saludo muy cordial Rafael Martín Rodríguez Miembro de la Associació de pessebristes de Premiá de Mar

Nou comentari