Gran Bombeta, Piules, Ninfas, Abejitas, Panda Acrobatic, Súper Tubo Rosa, Craklings, Rocket’s, Party Popper, Nitro, Águilas, Mini Piratas i Traca 20 Chinos, són alguns dels noms dels petards que es poden trobar a les botigues especialitzades en pirotècnica de Barcelona. Alguns d’ells són exactament els mateixos que fa 20 anys i altres han viscut lleugers canvis com a senyal del pas del temps. El que no ha canviat gaire és el seu embalatge. Els seus colors, formes i estètica recorden més al segle XX que al XXI, com si per al món de la pirotècnia s’hagués paralitzat el temps des de fa uns quants anys.
La veritat, però, és que el segle XX està molt lluny dels temps actuals pel que fa a l’opinió al carrer sobre els petards. Un exemple són la Blanca i el Jorge, de 18 i 17 anys, respectivament. La Blanca assegura al TOT Barcelona que no tira petards i en Jorge que només li agraden les fonts o les bombetes. No vol saber res dels que fan soroll. “De petit en tirava, però a partir dels 14 anys em van deixar de fer gràcia”, diu. Una opinió diferent és la d’en Pau. Reconeix al TOT que és una llàstima que mascotes com gats i gossos ho passin malament, però que li agrada continuar amb aquesta tradició. “És una vegada a l’any…”, justifica, tot i que apunta que s’hauria d’intentar només tirar petards el dia de la revetlla de Sant Joan i en llocs concrets, com la platja.
Més vendes que el 2022
Siguin quines siguin les opinions dels barcelonins, es decantin a favor o en contra dels petards, l’Associació de Fabricants i Majoristes de Pirotècnia de Catalunya espera una bona facturació en el marc de la revetlla de Sant Joan. Concretament, espera augmentar les vendes respecte al 2022, quan ja es va arribar a nivells superiors als de 2019. “Esperem superar les dades de l’any passat en un 10% i arribar a una facturació de 20 milions d’euros”, deia fa uns dies el president de l’Associació de Fabricants i Majoristes de Pirotècnia de Catalunya, Josep Maria Vilardell, a l’ACN.

Aquesta mateixa percepció es respira en una botiga de petards del districte de l’Eixample. Una de les seves treballadores assegura que en aquests moments s’estan venent més petards que en el mateix període de l’any passat. Això vol que dir que, a diferència d’altres productes, han aconseguit imposar-se a la crisi inflacionària. “Els preus dels petards han pujat i la gent s’ho mira pensa més abans de comprar, però les vendes no cauen”, assegura.
En una altra botiga reconeixen que en les darreres setmanes han estat “molt avorrits” perquè tenen pocs clients. Però això no vol dir que els esperi una campanya dolenta, ja que les allaus de clients acostumen a arribar en els moments més propers a la revetlla de Sant Joan. Un altre treballador també diu que les vendes de petards han augmentat en els darrers tres anys, des de l’esclat de la pandèmia. És a dir, ni la crisi derivada per la pandèmia ni la crisi inflacionària ni el fet que hi hagi una major consciència sobre patiment que els petards generen a les mascotes, han aconseguit reduir el seu ús. “La diferència és que ara hi ha gent que gasta més en fonts i no en petards que fan soroll”, admet.
Pujada de preus
La situació del sector pirotècnic és molt diferent des de la mirada dels treballadors d’una botiga de petards del districte de Ciutat Vella. Un d’ells assenyala que les vendes són inferiors a l’any passat, i això no li estranya gens. “És normal perquè s’han inflat molt els preus”, indica, tot posant diversos exemples. Fa cinc anys la traca de 50 metres costava 53 euros i ara 84 i els Chinos i les Bombetes 2 euros i ara 5. “Alguns clients em van dir l’any passat que en compraven menys per la pujada de preus”, assegura. Afegeix que en aquest establiment sí que ha notat la conscienciació cap als animals. “Hi ha veïns que es queixen per les seves mascotes”, admet aquest treballador. I una de les seves companyes de feina recorda el cas particular d’una veïna. “Un dia va plantar-se a la botiga i em va dir: ‘El meu gos es morirà’”, afirma.

Menys radical, però en la mateixa línia, es mou l’opinió de la Mònica. Aquesta barcelonina subratlla al TOT que podria acceptar que, amb motiu de la revetlla, hi hagués focs artificials durant uns minuts, però res més. “No té cap sentit”. Darrere les seves paraules hi ha una raó de pes: la seva gossa. “Durant la revetlla he de marxar fora de Barcelona, a un poble amb amigues que també tenen mascotes. Passo de donar-li una pastilla”, diu frustrada d’haver hagut de prendre aquesta decisió. “On està la llibertat de marxar de la ciutat quan jo vulgui? Que sigui cultura o tradició, no significa que sigui bo”, insisteix.